«En record de Carme Codina»

OPINIÓN | Francesca Gil Puigcerver

Carme ens ha deixat massa prompte, amb tan sols 63 anys. Se’n va una amiga, una companya i una mestra de cor gran, vital i acollidora, que sempre tenia temps i espai per a tothom.

Carme Codina

Al llarg de la seua vida va estar al costat de l’alumnat i de l’escola, amb una dedicació constant, senzilla i discreta, sense buscar mai afalacs ni reconeixements. El seu compromís era el treball ben fet i l’estima repartida.

Carme sabia escoltar i acompanyar, sabia donar consol quan feia falta, i regalar un somriure quan tot semblava més difícil. Era mestra, però també mare, consellera, confident i amiga de companys i famílies. Sempre allunyada de xafarderies, va saber generar consens i respecte, fent fàcil el treball compartit.

Ens queda el record de la seua força davant les dificultats. Va afrontar la malaltia amb actitud lluitadora i valenta, sense perdre mai l’esperança ni l’amor pels seus. Al seu costat, sempre ha estat Ximo, company de vida i gran persona, que l’ha acompanyada amb estima i dedicació infinita. I l’orgull més gran de Carme: les seues filles,
Maria i Llúcia a qui ha deixat com a herència el millor d’ella mateixa —la tendresa, la bondat i la fortalesa per seguir endavant amb el suport de tota la família que ha estat sempre al seu costat.

La seua empremta no sols queda en l’escola i en l’alumnat que tant la va estimar, sinó també en totes les persones que vam tenir la sort de coincidir amb ella. Ens deixa un llegat de compromís, d’humanitat i de solidaritat que no oblidarem mai.

Carme, gràcies per tot el que ens has donat. El teu record continuarà viu en nosaltres, en cada gest d’estima i de bondat que ens vas ensenyar i en cada somriure que ens vas dedicar.

Descansa en pau, benvolguda amiga.