La pròxima vegada que algú vos diga que l'educació pública ha fracassat, que és una pèrdua de temps i diners i que només la divina gestió privada bla, bla, bla feu dos coses: pregunteu-li si té alguna dada objectiva que recolze eixa fal·làcia del neoliberalisme d'amiguets i, després, convideulo a reviure el festival de Com Sona l'ESO.
No sé si el convencereu (no solen estar per la cosa argumentativa, ells), però com a mímin passareu una bona estona amb la música, les coreografies i l'energia il·limitada i plena de bon rotllo de 1.400 xics i xiques que s'estimen el que fan i el que són.
Eixe festival que vam tindre la sort d'organitzar des de dins ens deixa algunes conclusions molt valuoses. En primer lloc el legítim orgull de pertànyer a un sistema educatiu públic i de qualitat, igualitari, en que tots tenen el seu lloc sense importar ni l'orige ni la situació econòmica. Malament podrem dir que treballem per una societat més justa sí ja des de la infància i l'adolescència institucionalitzem barreres per perpetuar privilegis.
I eixa satisfacció és encara més gran quan pensem que ho hem fet nosaltres: alumnes, professorat, pares i mares i un bon grapat de voluntaris i músics junt amb el recolzament de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Xàbia, que dirigix Empar Bolufer, i la de Turisme, d'Antonio Miragall. Als representants d'unes altres administracions no els busqueu en la foto perquè no estan. Es veu que un event celebrat a la Marina Alta, amb una tradició de 16 anys, que representa a més de 50 instituts públics de Catalunya, València i Balears i que reunix a més de 12.000 persones, no els interessa. Deuen d'estar molt ocupats amb els seus propis balls.
En segon, el festival aprofita per celebrar el paper cohesionador de la cultura. Xàbia ha vibrat literalment amb la música de la ESO i hem aconseguit treballar junts no només els membres de la comunitat educativa, sinó també representants de la Banda de Música, el Conservatori, els Xirimitabs, el Grup de Dances del Portitxol i un bon grapat de gent del nostre i d'altres pobles que han vulgut tirar una mà.
El resultat fou un acte inoblidable que ha fet de Xàbia, durant uns dies, la capital de la música i la cultura del nostre país. Ja veieu que per a posar territoris “en el mapa” no cal amollar-li una muntanya de bitllets a gent inquietant, hi ha prou amb tindre sensibilitat, trellat, ganes de treballar i la convicció de que este és el camí: fer actuacions a la mida de les persones.
Per si això fóra poc el retorn econòmic de Com Sona l'ESO és vertaderament exitós. L'ocupació de places hoteleres i l'impacte en el sector de l'hostaleria i el comerç han sigut immillorables; més que en Sant Joan, segons alguns professionals del sector.
Iniciatives així són les que ens han de fer créixer com a poble. Tenim per davat unes eleccions fonamentals i jo, com a membre de la candidatura del PSOE de Xàbia, trie continuar apostant – de veres, amb resultats – per la cultura i per allò públic. Prompte tindrem un Central Cinema rehabilitat que ha de ser el gran dinamitzador cultural del centre històric de Xàbia i hem demostrat que tenim els recursos necessaris per fer possible tot allò que ens proposem.
I també anem a demanar el Cicle Formatiu de Disseny i Manteniment d'Instruments Musicals per a l'IES Antoni Llidó per tal que la nostra sòlida tradició musical es convertisca en oportunitats reals de treball.
Els hòmens i dones de la candidatura del PSOE estem decidits a seguir treballar per una Xàbia viva i dinàmica, que continue sent un exemple d'integració per a tots. Estic segur que junts ho aconseguirem.
Tots som Xàbia! Amb Chulvi, Sí!
Quico Moragues,
professor de música a l'IES Antoni Llidó
número 5 de la candidatura del PSOE de Xàbia.
