Encarna Martínez Oliveras envía unos versos dedicados a Xàbia de su tío abuelo Carles Martí i Vilà

Encarna Martínez Oliveras ens envia uns versos dedicats a Xàbia del seu besoncle Carles Martí i Vilà

Moresca era ahir,
avui és cristiana.
El bon Natzarè
la guia i la guarda.

Carles Martí i Vilà va nàixer en Sant Boi de Llobregat en 1898. Era una població amb una rica Societat civil i a més activa amb Ateneus, centres polítics i recreatius, associacions musicals, grups de teatre, etc., en l’ambient del qual va poder desenvolupar les seues inquietuds personals. La seua trajectòria la veiem marcada per uns anys d’activismes sociocultural (1913-1936).

A la ratlla dels 25 anys, es casaria (1923) amb Concepció Oliveras i Torres (1900-1972), que pertanyia a una de les més influents famílies polítiques de la veïna població de l’Hospitalet de Llobregat. A partir d’aquell moment es va responsabilitzar de l’administració d’una hisenda molt important, sorgida de la complementació de les aportacions particulars dels dos cònjuges. L’administració de la hisenda familiar, la va complementar amb l’exercici directe de la pagesia. Ell mateix deia en una entrevista que havia fet de pagès durant 70 anys, durant tota la seva vida activa.

Incidí des dels primers moments, per tal de dotar l’entitat d’un bon fons de llibres i publicacions tècniques sobre agricultura que permetessin als pagesos santboians de millorar els coneixements sobre productivitat i qualitat.
En 1939 després d’un període de captivitat pel nou règim va continuar atenent la hisenda familiar i mostrar interès per la història local en formar part de l’equip que va recuperar i ordenar la documentació de l’arxiu parroquial de l’Església de Sant Baldiri. Amb quaranta anys es va trobar amb esta tasca un inesperat treball.

En 1956 va ser nomenat cronista oficial de la Vila de Sant Boi. Als 80 anys va rebre l’homenatge de la vila de Sant Boi de Llobregat amb l’edició d’un llibre i l’onze de setembre de 1983 va rebre la medalla d’or de la vila. Posteriorment va rebre altres homenatges i reconeixements públics a la seua figura. Va morir el 7 de setembre de 1987.

Carles Martí i Vilà durant uns onze anys (1975 a 1985) amb la seua segona esposa, Encarnación Gajo, va freqüentar la vila de Xàbia en els períodes de pasqua, nadal i d’estiu i com no sàvia nadar, observava la vida i escrivia.
Desprès de la mort de Carles Martí, s’han reeditat diversos articles a las següents revistes i butlletins locals: “la Veu del Poble”; “Nas de Barraca…” “Sant Boi”; ”Asetac”; “L’Eix”

VILA DE XÀBIA

La testa al Montgó,
els peus a la platja
s’estén dolçament
la vila de Xàbia.
Marinera a mar,
pagesa a muntanya.
Bellugueig de peix
emplena les barques.
Vinya i tarongers
l’encerclen i abracen.

Sant Antoni a un cap
i la Nau a l’altra,
parpelleigs de llum
sobre la mar blava,
vetllen en la nit
els vaixells que passen…
Moresca era ahir,
avui és cristiana.
El bon Natzarè
la guia i la guarda.
La testa al Montgó,
els peus a la platja,
la flor d’Alacant,
¡La vila de Xàbia!