Xàbia té 16 creus de pedra tosca repartides pel municipi. En el seu moment, servien per marcar els límits de terme municipal, la situació de les antigues portes de la muralla o se situaven a la banda d'edificis religiosos. Estan declarades Bé d'Interès Cultural (BIC) tot i que en moltes ocasions no se'ls ha concedit el valor que mereixen com a patrimoni històric i cultural.
La informació que desenvolupem en aquestes línies està extreta de l'estudi "Les creus de terme de Xàbia-Xàbia", De Francisco Iglesias Bayarri, i de l'article de l'arqueòleg local Joaquim Bolufer Marqués, "Les creus de terme de Xàbia", Publicat en 2008.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
- 1.
- 1.1.
- 2.
- 2.1.
- 2.2.
- 2.3.
- 2.4.
- 2.5.
- 2.6.
- 2.7.
- 2.8.
- 2.9.
- 2.10.
- 2.11.
- 2.12.
- 2.13.
- 2.14.
- 2.15.
- 2.16.
història general
Les creus de terme se situen a les entrades de moltes ciutats, com a marca de territori recuperat als musulmans. Per això la majoria data de temps de la Reconquesta, per la necessitat de delimitar els llocs que havien tornat a la cristiandat. En l'època medieval solien trobar-se als voltants de les ciutats, a les cruïlles de camins i en les vies d'accés a elles. Però actualment, amb el creixement urbanístic, moltes han estat "engolides" per les ciutats. Aquesta és l'explicació en paraules literals d'Esglésies Bayarri:
"La creu de terme és una tipologia de monument públic que consisteix, generalment, en un basament o plataforma de planta circular o poligonal que sustenta un fust rematat per un capitell amb una creu llaurada en pedra (...) Aquests crucifixos de pedra solen amagar nombrosos detalls i una extensa simbologia que en moltes ocasions resulta difícil de desxifrar. la imatge de Crist crucificat és la figura principal i sempre es troba orientat cap al camí principal (...) a l'antic Regne de València van començar a alçar-se aquestes creus de pedra, també conegudes en aquestes terres com peiró o humilladero, entre finals de segle XIV i principis de el XV, durant la Reconquesta, sent la primera creu de pedra que es va erigir en la Ciutat de València la de l'Camí Reial de Morvedre, datada en l'any 1372. "
Història i característiques de les creus de Xàbia
La majoria d'aquestes creus de terme van ser destruïdes durant la Guerra Civil, excepte la de la ermita de Sant Joan, Junt a l'cementeri. I no han estat massa valorades, perquè les autoritats han trigat molt a fer-se càrrec de la seua conservació: el 2013 es van incloure en l'inventari municipal.
El material de què estan fetes és gairebé exclusivament la pedra tosca (la pedra arenisca típica de Xàbia, de color daurat), a la qual s'afegeix algun element metàl·lic o de pedra calcària. Les creus de terme de Xàbia són molt senzilles, amb molt poca o nul·la ornamentació (aquí l'excepció és la del Portal de la Mar). Poden van tindre entre dos i tres metres d'altura.
Quins són i on són
Algunes d'aquestes creus a Xàbia es troben enfront de les ermites, altres en els antics portals de la muralla. Diverses es troben més o menys al seu lloc original, però d'altres han estat desplaçades per la pressió urbanística i per la remodelació de carrers i camins.
La Creu de l'Ermita de l'Calvari
Aquesta creu està davant de la pròpia Ermita del Calvari, En la seua ubicació original, sense desplaçaments. Anteriorment en el seu lloc hi havia una creu de fusta sobre grades. No obstant això, l'actual és de ferro forjat amb un cercle en el centre i amb motius vegetals. S'aixeca sobre un fust octogonal i quadrangular en els extrems. El conjunt descansa sobre tres grades circulars de pedra tosca.
La Creu de el Camí de Santa Llúcia
Es troba a la cruïlla entre el camí de Santa Llúcia i el camí dels Canons (Actual avinguda d'Àngel Doménech), el punt on s'inicia el camí fins a la ermita de Santa Llúcia i Santa Bàrbara. Des d'aquí, a uns 15 minuts caminant, arribem a l'ermita. La creu està feta de pedra tosca de secció octogonal sense decoració, i s'alça sobre un fust octogonal rematat per un capitell senzill. El conjunt s'eleva sobre una base quadrada i dues grades quadrangulars.
La Creu de l'Ermita de Santa Llúcia
És de tosca a la base i el fust i amb la part superior metàl·lica. Està situada davant de l'ermita, conservant la seua ubicació original.
La Creu de l'Ermita de l'Pòpul
Aquesta creu conserva la seua ubicació original, davant de la Ermita de l'Pòpul. Feta de pedra tosca amb secció octogonal i sense decoració. S'aixeca sobre un fust també octogonal amb un capitell quadrat. A la base té dos daus superposats de diferents mides sobre una grada quadrangular.
La Creu de l'Ermita de Sant Joan
A l'ermita de el mateix nom, és l'única creu que no va ser destruïda durant la Guerra Civil. La creu de Sant Joan, també coneguda com la creu de l' camí vell de Gata, És de secció octogonal sense decoració. I s'aixeca sobre un fust també octogonal, amb base i capitell de secció quadrada. No està en la seua ubicació original.
La Creu de l'Colomer
La Creu de l'Colomer (de l'colomar, en castellà) està documentada des de finals de segle XVIII, on es nomena com Creu de enpalomar. Està desplaçada del seu lloc original: ara mateix es troba en la intersecció de el camí de Jesús Pobre i l'actual carrer Barcelona, antiga via de la serpeta. És una creu de tosca de secció circular sense decoració. El conjunt descansa sobre una base octogonal i dues grades quadrangulars.
La Creu de Armella
És una creu nova, col·locada en la dècada de 1990, que substitueix l'antiga creu desapareguda. Aquesta és la ubicació original, a la cruïlla dels camins del Poble Nou de Benitatxell, el camí vell de Teulada i el camí de Lluca, un antic llogaret abandonat de segle XVI. En aquest punt han aparegut diversos vestigis arqueològics. El seu nom probablement és una distorsió de "roja", "roja" en valencià. També se la coneix com Creu de Tarraula. Està tallada en pedra tosca i té secció octogonal sense decoració. S'aixeca sobre un fust octogonal i tot descansa sobre tres grades quadrangulars i una base de maçoneria. La creu actual és nova perquè va ser robada i substituïda en els anys 90 de segle passat.
La Creu de el Camí Vell de la Mar
Està en la seua ubicació original, junt a la rotonda que enllaça el Camí Vell de la Mar amb l'avinguda del Port. És una creu de pedra tosca de secció octogonal sense decoració, aixecada sobre un fust octogonal que es torna quadrat a la base. Tot el conjunt s'assenta sobre una base quadrada i dues grades quadrangulars.
La Creu del Portal de la Mar
Es troba un poc desplaçada del seu lloc original, que era el portal a l'antiga muralla conegut com Porta de la Mar. Ara mateix està en la intersecció de la ronda Nord amb la Ronda Sud. És una de les cruïlles més decorades: està feta de tosca, a l'anvers té la figura de Crist crucificat i al revers l'anagrama "JHS". S'aixeca sobre una columna salomònica decorada amb parres i raïms de raïm. Al capitell es representa l'escut de Xàbia i consta la data de la seua construcció: Xàbia 1944, tot i que està documentada des del segle XVIII. És obra de l'mestre tosquero Vicent de Gràcia. Tot descansa sobre una base i dues graderies octogonals.
La Creu del Portal del Clot
De la mateixa manera que la del Portal de la Mar, la creu de l'portal de l'Clot està a la ubicació on estava el portal d'aquest nom a l'antiga muralla. Lleugerament desplaçada del seu lloc original, està exactament en la intersecció del carrer Roques i Portal de l'Clot amb la Ronda Sud. Està feta de tosca amb secció octogonal, sense decoració, i s'aixeca sobre un fust octogonal que es torna quadrat en els extrems. El conjunt descansa sobre tres grades de carreus de secció quadrangular.
La Creu de l'Arenal
Delimita la pròpia platja de l'Arenal. És una creu de pedra tosca tallada, amb fust cilíndric d'una peça. Sense decoració, té una secció octogonal que arrenca d'un capitell cilíndric amb motius vegetals. Està desplaçada de la seua ubicació original.
La Creu de l'Portetxol
Fora del seu localizción primitiva, és a la banda de la carretera que puja a el cap de la Nau, a prop de la cala i mirant cap a l'illot. De pedra tosca tallada, amb fust cilíndric sobre una base quadrada i sobre tres graons també quadrangulars. Sense decoració, té secció octogonal i part directament de l'fust. Tampoc té capitell.
La Creu de les Valls
A la banda de la carretera de Jesús Pobre, a la cruïlla amb el camí de les Valls. És de pedra tosca tallada, fust cilíndric i base quadrada, assentada sobre tres esglaons circulars. La creu té secció octogonal i no està gens decorada. No es troba en la seua ubicació primitiva.
La creu de el Monestir de la Plana
Originalment es trobava a l'entrada a l'santuari, però en l'actualitat està dins de l'claustre.
La Creu de la Plana
Està a la banda de la carretera de Les Planes (l'altiplà on el Montgó arriba a la mar), just en el límit amb el terme de Dénia, el que marcava el límit d'ambdós municipis. Des dels anys 80, quan va desaparèixer aquesta creu, fins al 2021, només quedava d'ella la base, en tres esglaons circulars, i la base de l'fust. Amb aquestes restes, situats en el seu origen, se sap que era una creu de pedra tosca tallada ia partir d'aquí, amb la consulta de fotografies antigues, es reprodueix el disseny de l'última creu que marcava aquest límit, amb un escut de la vila com a ornament principal.
La Creu de l'Avenc de la Plana
Està en el mateix paratge de la Plana de Xàbia, al parc natural del Montgó, però aquesta creu es ix de el concepte de "creu de terme" de què estem parlant, perquè és un monument commemoratiu de 1936, sobre un fet luctuós ocorregut a aquest lloc.
Han omès o s'han oblidat de la creu coberta de el parc de Loreto.
La Creu de armella ja va ser robat aquest any i reemplezado, qui fa aquest robatori, la Creu és un testomonio i bonic també, no comprendolo.
Interessantíssim article, moltes gràcies Teresa pel teu reportatge.