Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

Ermita de Sant Joan: història, localització i projecte d'adequació

22 2020 abril - 10: 44

L'Ermita de Sant Joan és un dels monuments més antics de Xàbia. Com el seu nom indica, va ser una ermita dedicada a Sant Joan (Sant Joan), una de les devocions de la població. De fet, una de les grans festes grans de Xàbia són Fogueres de Sant Joan en honor a aquest sant.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.

Història

L'Ermita de Sant Joan pertany a el segle XV-XVI, quan es van construir les Ermites de Conquesta, de les que hi ha diverses a la localitat xabiera, ja que es caracteritzen totes pel tipus d'edificació. Després de diversos segles sent ermita, destacada com tardo-gòtica dels sants Joans; es va convertir, en 1817, a la capella funerària que fos llavors el nou cementiri, ja que es troba al costat d'aquest.

Unes excavacions arqueològiques realitzades el 2010 van treure a la llum de l'subsòl, 30 tombes sobre gleva, moltes amb restes, sent 19 d'adults i 11 de nens. Aquestes tombes estan datades entre 1817 i 1849.

A més es van trobar diversos panells funeraris de ceràmica valenciana, originaris de la capella, que han estat restaurats i recentment reinstalados en l'ermita.

Localització

En l'actualitat, l'Ermita de Sant Joan es troba entre els carrers Pontevedra i Ferrol, concretament en Carrer Ferrol 2 i Pontevedra 4, formant part de l'nucli urbà de Xàbia, però situada al costat de l'Avinguda Ondara que dóna accés a la sortida de localitat. L'Ermita està a l'entrada de l'antic cementiri (ja que el municipi té dos), que es troba sense ús des de l'any 1989, només obert per a visites i manté encara alguns dels elements i les estructures d'un cementiri vuitcentista.

Estructura

L'edifici es caracteritza per ser estructura rectangular amb coberta de teules a doble vessant poc pronunciat, amb el costat dret que dóna al recinte de cementiri de manera que la seva façana forma angle recte amb l'accés a aquest.

La façana té la seva meitat superior blanquejada, mentre que la inferior és de carreus irregulars deixats a la vista i que emmarquen també la porta rectangular i una finestra enreixada a cada costat. En els fulls emplanchadas de la porta es distingeixen, entre filigranes florals, el gravat de dues calaveres amb les tèbies creuades.

Per sobre, al frontó i desplaçat cap a l'esquerra pel que fa a l'eix de la façana, s'obre un petit òcul rodó.

A la part interior, la nau està dividida en tres trams per dos arcs, un d'ells de mig punt i un altre apuntat, tot i que originalment van haver de ser els dos d'aquest últim estil. El sostre és de barraca, amb les bigues de fusta deixades a la vista. La capçalera és llisa i buidada, sense cap imatge ni objectes de culte.

Projecte d'adequació

Sota la direcció del Museu Soler Blasco, s'han instal·lat una col·lecció de plafons funeraris de ceràmica, originaris de segle XIX, que després de ser recuperats en la pròpia ermita i cementiri, formaven part dels fons museístics i van ser restaurats fa uns mesos. La majoria d'ells s'han penjat a les parets de l'ermita però el de mida més gran s'ha col·locat al costat d'una de les tombes, imitant així la posició original.

Des de les excavacions de 2010, en què es van treure a la llum, Cultura se segueix treballant per adequar la capella de l'antic cementiri de Sant Joan com una mena de museu funerari.

Des de llavors, l'Ajuntament ha impulsat intervencions de posada en valor: restaurat les portes, canviat els tancaments de les finestres, adequat al sector del paviment de rajoles de fang originari que corresponia al panteó dels capellans, renovat la instal·lació elèctrica i muntat una passarel·la de fusta que permet visitar l'ermita i observar el conjunt de fosses excavades. Ara, a més dels plafons funeraris, també s'ha instal·lat un sistema d'alarmes.

Horaris de visita

Aquesta ermita no manté culte religiós i des de finals de segle passat es beneficia d'un projecte de rehabilitació que pretén fer visitable el monument. Així doncs, de moment, l'ermita no pot estar oberta a el públic diàriament però sí s'obre per a visita el Dia de Tots Sants, la data de major afluència de visites a aquest recinte funerari, clausurat el 1988, per l'obertura de l' nou situat a la zona de Catarroges, als afores de la població. Aquest antic cementeri és una mostra de la forma d'enterrament durant dos segles en la qual destaca l'ús de la tosca en alguns panteons.

També, puntualment, a través de l'Associació Amics de Museu Soler Blasco de Xàbia (AMUX) es realitzen visites guiades a aquest patrimoni funerari i la seva necròpolis.

Galeria d'imatges

Deixa un comentari

    27.650
    1.820
    6.497
    542
    Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-publicitat personalitzada i recopilar dades estadístiques. Si continua navegant considerem que accepta la nostra política de cookies.