L'Ermita de l'Pòpul de Xàbia: on és, què veure i fotografies

L'ermita del Pòpul de Xàbia (pots veure-la escrita en castellà amb la titla tancada, Pópul, i nomenada també com a Ermita de la Verge de Loreto) és un dels edificis més antics de Xàbia. La seua imatge és fàcilment reconeixible, a la falda del Montgó.

On és i com arribar

Està a la carretera de Xàbia a Jesús Pobre (CV-735), concretament a 3'4 quilòmetres de el nucli urbà de Xàbia, a la dreta. És el vessant sud del Montgó, abans una zona rural i ara molt urbanitzada.

Senyal indicativa de l'Ermita de l'Pòpul de Xàbia | Imatge: Tino Calvo

La seua adreça és carrer Ermita 1, i aquí tens un mapa per ajudar-te a arribar.

Història

L'ermita de l'Pòpul pertany a les anomenades "Ermites de la Conquesta" (datades entre els segles XIV i XV), perquè en aquesta època, després de l'expulsió dels musulmans i la reconquesta del Regne de València en el segle XIII, els cristians estaven arribant per repoblar la zona. Així, es van anar aixecant ermites al llarg de el terme de Xàbia, com a forma de reafirmar la nova cristiandat del territori. En l'actualitat, de les quatre Ermites de la Conquesta que existien, tan sols queden tres i són de propietat municipal (les altres dues són la de Sant Joan i la de Santa Llúcia i Santa Bàrbara).

Façana de l'Ermita de l'Pòpul de Xàbia | Imatge: Tino Calvo

Aquestes ermites de la reconquesta són un conjunt d'ermites gòtiques construïdes segons els cànons de l'època: amb una sola nau, coberta a dues aigües i una sola porta d'accés amb arc de mig punt (si és que es conserva). Concretament l'ermita de l'Pòpul data del segle XIV (encara que es desconeix la data exacta de la seua construcció), i originalment va estar dedicada a Sant Bertomeu, perquè la vall on es troba es coneix amb aquest nom. Però a poc a poc, aquesta advocació va ser substituïda per la de la Mare de Déu. Ja en el segle XVIII se la coneix com Ermita de la Mare de Déu de l'Pòpul, que s'assimila a la de la Mare de Déu de l'Loreto, que presideix la capella.

Al llarg de la seua història ha estat modificada, especialment al segle XVIII, quan es va remodelar profundament i se li van afegir diversos elements. No obstant això, tot i les intervencions, l'edifici gòtic original està intacte.

Imatge lateral de l'Ermita de l'Pòpul de Xàbia | Imatge: Tino Calvo

Arquitectura

Aquestes ermites solen ser més aviat simples i amb interior sobri.

Exterior

És una construcció de planta rectangular amb coberta a dues aigües molt poc pronunciada construïda sobre carcassa de fusta, amb murs i contraforts de maçoneria. L'habitatge de l'ermità està adossada a la dreta, amb finestres enreixades i un pou. La façana és pentagonal, asimètrica, i s'obre a una placeta arbrada. Té una portada renaixentista amb pedra tosca, amb dues pilastres acanalades amb capitell dòric. Aquesta és la descripció que fa el llibre "Les ermites de la província d'Alacant", De Ramon Candeles Orgilés:

La façana és pentagonal, estenent-se a la dreta comprenent la casa de l'ermità; mostra una portada renaixentista en pedra tosca: dues pilastres acanalades amb plint i capitell dòric, entaulament i pinacles en bola en els extrems i va llinda; sobre ella óculo rodó, frontó buidat i espadanya amb estreps, buit de mig punt i teulada a dues vessants. Tots aquests elements procedeixen de la reforma posterior de segle XVIII, igual als afegits a la planta: casa de l'ermità, sagristia i cor.

Arc ogival de l'Ermita de l'Pòpul de Xàbia | Imatge: Tino Calvo

Interior

L'interior ha estat molt modificat, com l'exterior, sobretot al segle XVIII, quan es va afegir sagristia, cor i accés a la casa de l'ermità. Un gran arc apuntat de tosca divideix la nau, que es cobreix amb sostre a dues aigües suportat per un entramat de bigues de fusta. El presbiteri s'eleva sobre graderia ia la seua esquerra un arc de mig punt dóna pas a el cor.

De nou, Candelas Orgilés ho explica en la seua obra dedicada a les ermites de la província d'Alacant:

Té alguns trams amb banc d'obra adossat a el mur i, en el segon tram el presbiteri elevat un esglaó; testera recta amb retaule neogòtic amb pintures al·lusives a Sant Bertomeu ia Sant Sebastià. Sobre una mènsula, imatge de la Mare de Déu de Loreto sobre la caseta, que en aquest cas serveix de Sagrari. A l'esquerra una capella de poca profunditat, amb embocadura en arc de mig punt de pedra tosca, hui alberga el cor ia la dreta finestra alta amb vidriera. A la dreta del primer tram s'ha obert un altre arc igual a l'anterior que accedeix a part de la casa de l'ermità ampliant la nau. Tots aquests adicionamiento desfiguren l'estructura original.

El retaule neogòtic que presideix l'altar té representacions de la Verge, de Sant Sebastià i de Sant Bertomeu. La talla de la Verge de Loreto és de fusta de xiprer, realitzada després de la Guerra Civil pel imatger local Joan Baptista Devesa, el Santoret. Altres objectes de culte i imatgeria són les pintures de l'artista Juan Bautista Soler Blasco (1920-1984), molt vinculat a Xàbia.

Retaule i imatge de l'Ermita de l'Pòpul de Xàbia | Imatge: Tino Calvo

Festes i tradicions

La seua festa, en la qual participa també Gata de Gorgos, el municipi veí, se celebra el segon diumenge de setembre. Aquest dia es va en romiatge a l'ermita, on s'oficia una missa cantada, després procesionar la imatge pels voltants acompanyada per música tradicional. La jornada acaba amb repartiment de dolços, xocolata i un vi d'honor.

Imatge de la Mare de Déu de l'Loreto a l'Ermita de l'Pòpul de Xàbia | Imatge: Tino Calvo

Curiositats

És un dels edificis més antics de Xàbia (datat al segle XIV, tot i que en data concreta desconeguda). Va patir greus danys durant la Guerra Civil, quedant abandonada fins que el 1972 es va atendre la petició de l'Església Anglicana (a la zona viuen molts britànics) de rehabilitar-la per compartir el seu culte amb el catòlic. Fins a l'actualitat, es manté la convivència dels dos cultes.

Fotografies

Fonts bibliogràfiques consultades: "Les ermites de la província d'Alacant", de Ramon Candelas Orgilés, editat per la Diputació en 2004.