El seu nom complet és Ermita de el Crist de el Calvari, Però és més fàcil que l'escoltis amb noms més curts com l'Ermita de l'Natzarè, l'Ermita de l'Calvari o per la gent de Xàbia simplement com el Calvari, En valencià. En Xàbia es té molta devoció a l'Natzarè, la imatge que es custodia en aquesta ermita.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
On és i com arribar
El Calvari és al carrer Finisterre, 10. Aquí tens un plànol.
Es troba en una elevació, al mig d'un revolt pronunciat de la carretera CV-736 que ve de Dénia, poc abans d'entrar al nucli urbà de Xàbia. Es pot arribar fins a l'ermita en cotxe des d'un camí que arrenca de la mateixa corba, travessant el Via Crucis que envolta l'ermita, o des del carrer Finisterre.
Història
L'ermita original es va construir al segle XVIII, concretament en 1770. Era molt més modesta que l'actual, però dedicada a la mateixa advocació. Els membres de la seua Confraria (fundada també al segle XVIII), van acordar la necessitat de construir un temple més gran i de més categoria, així que la van derrocar i construir una nova, inaugurada el 29 d'abril de 1856. És aquest edifici el que ha arribat fins a nosaltres, afegint-se el Via Crucis posteriorment.
Segons el llibre "L'antiga imatge de Jesús Natzarè i la seua Ermita de l'Calvari a la vila de Xàbia", D'Antoni Espinós Quero, durant el seguixo XVIII existien a Xàbia XNUMX confraries religioses:
La de més arrelament i antiguitat era la confraria de el Rosari, fundada l'any 1600 i constituïda majoritàriament per dones. La confraria de el Santíssim Sagrament, també anomenada "dels mossos", havia estat fundada "en temps immemorial" i la constituïen els joves homes fins a l'edat de milícies. I la més recent, fundada el 1734, era la confraria de la Santíssima Creu o de l'Calvari, a la qual pertanyien els homes.
A mitjan el segle XIX (entre 1849 i 1857), l'ermita va ser modificada. Actualment és de propietat municipal i en els últims anys s'ha beneficiat d'un programa de rehabilitació que ha reparat la coberta i la cúpula per eliminar filtracions. Des 2017 es va escometre la restauració de les pintures de capelles, sostres i presbiteri.
Arquitectura
És un temple gran en comparació amb les dimensions habituals de les ermites. Enfront d'ella s'estén una esplanada buidada amb arbres i boniques vistes.
Exterior
El més cridaner i característic és la seua cúpula, Que s'eleva sobre un tambor octogonal, i que està coberta de teules vidriades de color blau. L'ermita té una façana de grans proporcions, en la qual destaca la combinació i superposició de diverses figures geomètriques. Té planta de creu grega (és a dir, formada per quatre braços d'igual mesura). A la dreta té la casa de l'ermità, ara separada però anteriorment unida per un mur que va ser retirat en una modificació recent. Les cobertes tenen diferents nivells: les de la nau i el creuer estan més altes, i les de les capelles laterals i la sagristia són més baixes. D'aquesta manera, l'ermita de l'Calvari juga amb els volums.
La façana és molt àmplia i sòbria, tota blanca excepte les cantonades, en què es veuen els carreus de pedra. La meitat central sobreix en alçada i està rematada per una espadanya neoclàssica amb una sola campana (la cadireta és una estructura mural que s'aixeca verticalment i sobreix de la resta de l'edificació). La campana va ser fosa en 1856. La portada és tan senzilla i austera com la resta de la façana. Per sobre, al centre de l'frontó, s'obre un òcul emmarcat en un va de mig punt.
Interior
L'interior està decorat seguint el gust neoclàssic. Comprèn nau i capelles laterals entre contraforts i creuer. Té una volta de canó amb arcs faixons (és a dir, que serveixen per reforçar la volta) que arrenquen des pilastres. La cúpula s'eleva sobre petxines (on es troba la cúpula amb els pilars). A la cúpula s'han obert recentment finestres per augmentar la il·luminació natural, que abans era molt poca.
La imatge de l'Natzarè de Xàbia
L'autor Espinós Quero explica que, segons Godofredo Cruañes, el 1767 el Duc de Medinaceli regala a Xàbia la imatge de Jesús Natzarè, que es venera a la capella de l'Calvari (però, com explicarem més endavant, aquesta imatge original va ser destruïda a la Guerra Civil).
Ampliem les dades sobre el Natzarè gràcies a l'obra que ja hem citat, "L'antiga imatge de Jesús Natzarè i la seua Ermita de l'Calvari a la vila de Xàbia":
"Aquesta imatge tallada en fusta a mida natural," encarnada "a la cara, mans i peus, i d'autor desconegut -possiblement murcià-, va ser destruïda durant la guerra civil. No obstant això, hi ha una mascareta de la cara i un buidatge de la mà dreta realitzats per l'imatger local Joan Devesa, qui va tallar a més una còpia exacta de la imatge. A Joan Devesa, "l'santeret", també li ha Xàbia, entre altres actes dignes de el reconeixement públic encara pendent, la recuperació i conservació de la primitiva túnica que ara, gràcies a l'obstinació i munificiencia de l'Associació d'Ames de Casa d'aquesta vila, ha estat restaurada. el 1940, ignorant-se el oferiment que fes Juan Devesa de la còpia fidel de l'Natzarè, la confraria va encarregar una nova imatge a l'escultor valencià José María Ponsoda Bravo. aquesta imatge, tallada a la mateixa posició que la primitiva, però de major alçada, va costar 7000 pessetes, i les camines 6000 pessetes. "
A l'interior de l'ermita, la imatge de l'Crist es troba en una fornícula daurada, emmarcada per un retaule amb columnes i amb símbols de la Passió. El Crist està vestit amb vestit de natzarè i porta la creu. La imatge va ser restaurada el 2008 per l'expert de Xàbia Vicent Catalá. Aquesta i la resta d'imatges són posteriors a la Guerra Civil, perquè com ha hem dit, les originals van ser destruïdes.
Les festes en el seu honor
Hi ha una gran devoció a Xàbia a la figura de Jesús Natzarè, nomenat Alcalde Perpetu de la ciutat, i protagonista de les festes religioses més importants del municipi. les festes en el seu honor comencen el tercer diumenge de Quaresma, quan la imatge és portada a coll en processó des de l'ermita fins a la església de Sant Bertomeu on roman fins al 3 de maig, el dia gran de la celebració. Aquest dia es torna a l'ermita de l'Calvari acompanyada de música, danses i focs artificials.
El programa d'aquestes festes inclou l'ofrena de flors a l'Crist i el concurs de Creus de Maig. El Divendres Sant l'ermita i el seu Calvari són escenari de la processó de l' Via Crucis.
Misses
Se celebren el primer divendres de cada mes a les 17:00 a l'hivern ia les 18:30 a l'estiu. També es realitzen casaments.
fotos
-
Detall frontal de la façana de l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Creu a l'exterior de l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Estació de Via Crucis a l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Porta de l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Vista general de l'interior de l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Imatge de l'Crist Natzarè a l'interior de l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Imatge de la Mare de Déu a l'interior de l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Xicotet altar a l'interior de l'Ermita de l'Crist de el Calvari de Xàbia
-
Fornícula en una capella a l'Ermita de l'Calvari de Xàbia
-
Bancs a l'Ermita de l'Calvari de Xàbia
-
Interior de l'Ermita de l'Calvari de Xàbia
-
Camines sobre les que es procesiona la imatge de l'Jesús Natzarè de Xàbia
Que la Sra. Ramona de Palència, des del cel, ens acompanyi a tots els devots del Natzarè.
Vetlla des d'allà, per tant tant vas treballar aquí: tu Xàbia i el seu Natzarè