Acaba de despuntar el sol pel Cap de Sant Antoni i, a la meua estimada Platja de la Grava, De la meravellosa badia de Xàbia entristia i emmudia a l'comprovar que, incompresiblemente la barbàrie havia enderrocat el símbol de la imatge de l'peix que es mantenia rígid en una roca davant de l'anomenada "Casa del Cable"(La història està íntimament lligada a la memorable història de la Molt Il·lustre Vila de Xàbia).
Sorpresa, indignació i impotència, són les paraules que a la majoria de les persones de bé (xabieros, o no) li vénen a la ment, perquè no troben una explicació lògica a aquesta atrocitat, ja que aquesta imatge inofensiva representa, un sentit simbòlic de respecte que hauríem de van tindre a la mar i als seus habitants, els peixos, a part de la gran riquesa nutritiva i recreativa que ens aporten.
Quina temperat i orgullós es sentia ell, alçat mirant a la magnífica badia xabienc! Quina pena! Per què calia tombar? De matinada, amb nocturnitat i traïdoria, l'han privat de l'emoció i il·lusió plaent amb la qual mirava la bella Badia de Xàbia tombant-i trencant-li el somriure.
És de sentit comú, que si no respectem allò que representen els símbols, caminem cap a una societat caòtica, ruïnosa ia la deriva.
Sí, sí, ja sé que em diran, que això és una minoria, i que la majoria no som així. Però, també és cert, que les accions agressives, violentes i destructives s'han de corregir en breu i amb rigor perquè s'estengui l'exemple que no augmenti la permissivitat a la barbaritat. Corregim els disbauxes. Perquè si adoptem la complaença per tractar-se d'una acció de menor importància, pel que fa a el dany ocasionat es refereix, estarem donant ales a que es cometin actes de més envergadura i, per tant, de conseqüències molt més lesives i destructores.
Vull insistir que l'educació és una assignatura d'obligat compliment, independentment que, lliurement cadascú pensi com vulgui, però sense oblidar que el respecte als altres ha de ser intocable.
Tot i que és un fet menor, pel que fa a l'acció comesa, hem de condemnar-i retreure al seu autor o autors la abús comesa. Només em queda, un cop més, lloar a la meua estimada Platja de la Grava, I ningú ni res impediran el meu amor per ella. No obstant això, em dol en l'ànima qualsevol acció, per simple que siga, que atempti contra el seu encant i bellesa, així com amb la immensa bellesa de Xàbia.
¡Vixca XÀBIA! ¡Vixca LA PLATJA DE LA GRAVA!
El símbol clar de la deterioració terrible de Xàbia.
No es respecta res, les hordes d'energúmens borratxos proliferen amb la inestimable condescendència del nostre ajunt.
Cal actuar o ens anem cap a una situació com Magalluf, Gandia i tants pobles de costa on el lumpen i els descerebrats campen al seu aire.
Això sí, molt orgullosos que els perruquins es retratin a la nostra ciutat. Que pena, Senyor.
Totalment d'acord amb tu. Dóna fàstic veure com deixen la costa, sigan platges o roques, el camp i fins i tot els carrers. Escombraries, escombraries i més escombraries per tot arreu. Un percentatge molt alt és culpa, com dius, d'aquests energúmens borratxos, però també hi ha un altre percentatge de gentussa que tira tot a terra, encara que tinguin una paperera o un contenidor a cinc metres de distància. I ho dic amb un exemple que em va passar personalment: una senyora, ja grandeta, anava fumant mentre passava el pont de canal de la Fontana. Res a objectar, jo també anava fumant darrere d'ella (jo porto un cenicerito portàtil a la meua bossa). Però em vaig parar, a veure què feia amb la burilla i a el veure que l'anava a llençar a terra li vaig dir que hi havia una paperera uns metres més endavant. La seua contestació: «No vaig a anar fins allà, quina estupidesa». Tir, per descomptat, la burilla a terra i ni es va molestar a apagar-la. La vaig apagar jo, és clar, i li vaig dir el que pensava d'ella. Si això ho fa una ¿senyora? d'uns 50 anys, què no faran els joves que no han rebut a casa seua, segons sembla, cap educació bàsica de respecte, d'higiene, ni de civilització?
L'art és molt subjectiu depèn de la visita de qui el mira, actes de vandalisme per altra banda, que sempre són condemnables en qualsevol circumstància.
Però.
Si, aquí a Dénia a la rotonda de Port Esporteu també tenim una baluerna de ferro rovellat amb forma de peix, qual l'Ajunt ha decidit plantar aquí pels seus sants bemolls, sense considerar en absolut com ja és costum, l'opinió de tots els de més.
Consideració d'art a part, trencant amb la seua silueta unes vistes gairebé perfectes i infinites a les Rotes i el cap de Sant Antoni.
En record de la consciència que cal van tindre amb protecció dels mars i oceans, diuen.
Els mars i oceans es protegeixen amb fets i accions concretes de protecció i preservació, no plantant monuments de ferro rovellat en les seues ribes per molt atractives i resultones que puguensemblar a ull d'un.