La indústria de Xàbia: la beguda que arrasava al segle XX, la gasosa

A mitjan el segle XX, sobre el 1950, una de les begudes de moda que regnava als Estats Units s'endinsava a Espanya. Era la gasosa. Un producte pioner en la història de les begudes refrescants que va anar evolucionant amb el temps elaborant-se de diferents sabors.

La beguda d'aigua carbonatada es va fer popular i pràcticament formava part de la taula de les cases al dia a dia. Les més conegudes, a nivell nacional, i que encara seguixen actives van ser La Casolana i La Revoltosa, però Xàbia havia de posar el seu granet de arena a aquest producció i diverses van ser les empreses que es van iniciar en la creació de Gaseosa.

La beguda refrescant de moda al segle XX, la gasosa

Especialitats Serrat

La primera fàbrica de beguda gasosa que es va impulsar a Xàbia va ser la d'Especialidades Serrat. Va ser als anys 50 a mans de Juan Serrat. Aquest negoci comença després que deixés amb el seu soci la societat de la fàbrica de gel.

La Gaseosa 'Serrat' comença a elaborar-se en un garatge del carrer Doctor Borrull, passant després a l'Avinguda del Colomer. Serrat era emprenedor, per això molta de la maquinària per a l'elaboració d'aquesta beguda la creés ell mateix.

Beguda gasosa de cua d´especialitats Serrat Xàbia

La gasosa Serrat s'elaborava de diferents sabors: cua, pinya, taronja, llimona o amb vi, però la que tenia més èxit era la simple gasosa. Estava realitzada amb aigua carbonatada i un xarop format per: aigua, ciclamat dolç, sacarina, essència de llimona amb àcid cítric i àcid tartàric. Una fórmula que era l'essència d'aquesta fàbrica familiar de Xàbia on treballaven entre 2 i 5 persones i distribuïa a cases i bars, «sent els nostres primers clients el Bar Espinós -el del Cinema Espinós- i els berenadors de l'Arenal: Nesfor, Delfín, Noy i Fontana», recorda Juan Serrat, fill de l?emprenedor de la fàbrica.

Part posterior de l'ampolla de gasosa Serrat

Creixement de l'empresa: d'Especialitats Serrat a La Goleta

La gasosa arrasava a Xàbia. La beguda va començar a entrar a totes les cases i la seua fabricació va anar creixent. Per això 'Especialidades Serrat' augmentés la seua producció i es va unir a l'agrupació de fabricants d'Alacant passant-se a anomenar 'La Goleta'.

La fàbrica es va ubicar a Torrellano. Una nau més gran i industrial però que va haver de tancar als anys 70. Però, tot i així, la família Serrat seguia, a xicoteta escala, creant la seua pròpia beguda gasosa i fent sifons -aigua amb gas-, fins que als anys 80 decideix tancar les portes, «ja no sortia rendible. Teníem més negocis, el de cervesa, distribució de beguda, i no podíem estar amb tot», indica Juan.

Montgonet, La Xabiera i el posterior, Konga

L'altra fàbrica de gasosa que es va implantar a Xàbia, també als anys 50, va ser la de La Xabiera. Ubicada al Carrer La Fuente, aquesta indústria va ser impulsada per Vicente Marzal, l'oncle Kiko Marí, que a la seua retirada entra Pepe Chorro i Batiste Salvá.

La seua dedicació a la gasosa ve donada per la creació, a principis dels anys 50, d'Indústria Vincit SL -nom per la paraula en llatí 'venceràs'-. Feien vi casolà i van muntar un celler on embotellaven i venien vi i cervesa, «recordo que era la cervesa Azor i posteriorment El Aguila», assenyala Pepe Marzal, germà de Vicente, que també treballava a l'empresa. «Feiem garrafes de 2 i 4 litres de vi», indica Marzal.

Ficats en aquest negoci de venda de beguda arriba el químic, Rafael Echagüe, que havia creat, amb taronges de l'hort de sogre, Juan Bautista Guardiola, el refresc de taronja, Montgonet, i els demana col·laboració per distribuir-ho. Davant aquesta novetat, aquesta empresa de beguda de Xàbia passa a elaborar una nova gasosa amb sabors: taronja, llimona i cua, a més de la gasosa normal, sota el nom de la xabiera; realitzant també sifons -aigua amb gas-.

L'èxit d'aquesta beguda, la gasosa, que ja es fabricava a diferents localitats de la comarca, va fer que en pocs anys es creés una associació de distribuïdors. Era al voltant de 1957-1960 quan es forma Carbónicas Levantinas SL, agrupant-se així diferents marques en una sola anomenada 'Konga'. La nova societat compra un pou i s'instal·la a la carretera de Pego-Oliva.

Konga va seguir endavant any rere any, però ja fora de l'essència de la Marina Alta. La marca va ser adquirida per una altra empresa, passant a nivell nacional i creant embotellats de dos litres i de plàstic.

Els envasos

Un altre dels aspectes que cridava latenció daquesta beguda carbonatada eren els envasos. La gasosa s'abocava en ampolles de vidre transparent que permetien veure el color de la beguda, bé si era de sabor o no. El tancament també era singular. Es tractava d'un tap mecànic de cap de porcellana i amb una goma que feia el buit del producte.

En el cas d'Especialitats Serrat, les primeres ampolles de gasosa eren xicotetes, de 1/3, passant després a mida més gran, de capacitat d'1 litre.

Les ampolles de la Xabiera, la Goleta o la Casolana eren també d'un litre de capacitat, sent els envasos retornables, els quals netejaven amb una màquina i tornaven a emplenar-se.