El Cap de Sant Antoni és un terme emblemàtic, situat entre els municipis de Xàbia i Dénia. És un dels punts més a l'est de la província d'Alacant (superat pel Cap de la Nau o Cap de la Nau en valencià), i per tant, de la Península Ibèrica. Ocupa una extensió d'unes 110 hectàrees, i els seus penya-segats s'eleven més de 150 metres sobre el nivell de la mar. Als seus peus es troba la Reserva Marina de Cap de Sant Antoni i també alberga importants microreserves de flora. A més, és un lloc per fer precioses fotografies.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
Com arribar
Des Xàbia, cal agafar la carretera Xàbia-Dénia (CV-736) i girar a la dreta per la carretera del Cap de Sant Antoni (CV-7362). Aquí tens un mapa per ajudar-te.
Per què és important
En el Cap de Sant Antoni, Final de l' Parc Natural del Montgó, Hi ha dos microreserves vegetals, una a la seua penya-segat nord i una altra a l'Illot de la Mona (Illot de la Mona), als peus de el cap. A més, és lloc d'albirament de cetacis i també és reserva marina.
La microreserva de flora
Què és una microreserva de flora? La següent informació està extreta dels panells instal·lats en el propi terme:
La xarxa de microreserves de flora de la Comunitat Valenciana té com a objectiu incloure, en parcel·les de fins a 20 hectàrees, una representació de flora rara, endèmica o amenaçada. És l'única figura legal de la Unió Europea dedicada a la conservació de flora. En elles es duen a terme treballs d'investigació, gestió de la vegetació (s'eliminen les espècies al·lòctones, es fan desbrossaments i tales selectives, es recullen llavors per conservar-les en banc de germoplasma i per a producció en viver), també es realitzen censos, inventaris i cartografia dels hàbitats.
L'illot de la Mona és un xicotet illot que ocupa menys 700 m2 i només aconseguix els 15 metres d'altura, però és un dels punts amb més densitat d'espècies rares i endèmiques de tota la xarxa de microreserves. Tres espècies marquen la importància de l'illot: la Silene d'Ifach (Sylene Ifacensis), L'alfals marina (Medicago citrina), Que només té una altra població a les illes Columbretes, i l'ensopeguera (Limonium scopulorum), Que es troba entre el litoral de Dénia i el Poble Nou de Benitatxell.
Malauradament, el 2014 un incendi va arrasar bona part de el cap, ara recuperat.
La reserva marina
De nou, extraiem informació dels panells instal·lats en els voltants de el cap:
La Reserva Marina d'interès pesquer comprèn un mosaic de comunitats biològiques d'excepcional interès conservacionista, entre les quals s'inclouen: els fons rocosos, els fons sorrencs, els fons detrítics i les praderies de fanerògames marines Posidònia oceanica y Cymodocea nodosa.
Lluny de ser tan sols una "molèstia" per als banyistes a les platges, la posidònia oceànica té un importantíssim paper en la naturalesa i cal reivindicar-la: és responsable d'un dels ecosistemes submarins de major importància i la seua presència indica bona salut en les aigües. Les praderies de posidònia alberguen multitud d'espècies a què serveix d'aliment, refugi i lloc de posta.
legislació
Les lleis que regulen la reserva marina són:
- Decret 212/1993 de el Govern valencià que estableix una zona de reserva marina a l'entorn de el Cap de Sant Antoni.
- Llei 9/1998 de la Generalitat Valenciana, sobre pesca marítima a la Comunitat Valenciana.
delimitació
La zona de reserva comprèn les aigües interiors entre la punta més a l'est de el Cap de Sant Antoni i el meridià de 00º 08,10 'E.
Quines espècies es protegeixen
Les principals espècies que es preserven són:
- Peixos: el moll, l'orada, el mabre o herrera, el sard, el simple, el llenguado
- Cefalòpodes: el pop i la sípia
- Crustacis: la llagosta i la sabatilla
- Mol·luscs bivalves: el musclo, el dàtil de mar i la caixeta
- Equinoderms: eriçons de mar
Història
A l'edat mitjana, els monjos jerònims s'instal·laven en paratges aïllats de l'món, a la recerca de la soledat i la tranquil·litat per trobar-se amb Déu. Al voltant de 1340, hi va haver un moviment en que nombrosos grups es van convertir en ermitans i es van dispersar pels regnes de Castella i Aragó a la recerca de coves, muntanyes i altres llocs apartats. Aquí a Xàbia, XNUMX fidels es van retirar a les trucades coves sants (Coves santes), sota el Cap de Sant Antoni.
Sor Catalina Bas, una religiosa de Xàbia, es va retirar també a una cova. En 1373 segons algunes fonts, en 1376 segons altres, el bisbe de València, Jaume d'Aragó, li va concedir el privilegi de construir una ermita en honor a Sant Antoni.
Què veure i què fer
Aquest és un lloc excepcional per als amants de la natura, de la fotografia i per gaudir de vistes meravelloses.
el mirador
Un poc abans d'arribar a l'extrem final de el cap, vam trobar un mirador des del qual es veu tota la badia de Xàbia.
el far
A la part més elevada es troba el far (Encesa per primera vegada en 1855). De moment no és visitable, però en un futur proper serà un centre d'interpretació de la Reserva Marina i de el Parc Natural del Montgó.
La ruta senderista del Cap de Sant Antoni a Port de Xàbia
Aquesta ruta està qualificada com de dificultat baixa, és molt assequible i et permet entrar en contacte directe amb la natura i amb el paisatge. Aquests són els detalls de l'itinerari de el cap a el port.
Galeria fotogràfica
-
El Cap de Sant Antoni vist des de Cala Blanca a Xàbia
-
Capvespre des de Les Rotes a Dénia, amb el Cap de Sant Antoni a el fons
-
Vistes des del Cap de Sant Antoni de Xàbia
-
Terra de el Cap de Sant Antoni
-
Flora de el Cap de Sant Antoni de Xàbia
-
Carretera d'arribada a al Cap de Sant Antoni de Xàbia, amb el far a el fons
-
Far del Cap de Sant Antoni de Xàbia
-
Vista del Montgó des del Cap de Sant Antoni de Xàbia
-
El Cap de Sant Antoni vist des del mar, al davant de les Rotes a Dénia
-
El Cap de Sant Antoni des del final de les Rotes, a Dénia
-
Impressionant paret de penya-segat de el Cap de Sant Antoni, amb el far dalt
-
Paret vertical de el Cap de Sant Antoni des del mar
Welke Mp
Olie dorpen in d'omgeving Xabia
És una pena que intentin destrossar aquesta meravella de la natura com és el Cap de Sant Antoni i el Mongo. Cal no permetre que entri cap grua amb intenció de CONSTRUIR.
Hi ha dos temes MOLT IMPORTANTS que hem de destacar i per descomptat FRENAR.
El primer, com des Xàvia, contemplant aquest tros de roca, encara verge, encara se seguixen veient, com les grues avancen amb una gosadia tremenda, estant convençuts, instal·lant les seues grues i seguint construint tot i estar gairebé tot abandonat i amb desfets ... només amb l'ànim dd invertir ... en un parc natural, com és el de l'Montgo, des de 1986, moment en el qual, va haver de deixar-se de construir i que ara cal portar als tribunals, perquè totes aquestes construccions i la seua ambició desapareguin i se'ls obligui a més a deixar-ho tal com estava en el seu inici.
Tenen diners per deixar les habitatges buits després de construir-les il·legalment, encara que no els sembli de tal manera ... doncs ara a pagar per tirar avall i tornar a deixar l'entorn com estava, perquè això és de TOTS ELS CIUTADANS DEL MÓN i NO d'uns pocs caprichosis i amb diners, que ens estan robant la BELLESA INCALCULABLE DE l'ENTORN.
En segon lloc, els vergonyosos CAMPS DE TIR tant d'una banda com de l'altra, que per més que hem lluitat, perquè es netegin i desapareguin aquests indesitjables, que s'ocupen de criar les aus i després matar-les en vol, els diumenges res menys i ocasionant uns
SOROLLS ensordidors, tot després de l'any 1986, que es va nomenar Parc Natural de l'Montgo, perquè es respectarà i no es construís, ni es fes SOROLL, per a la imbricada d'Águilas, esparvers, aus insectívores, que tanta falta fan, etcetcetc. resulta que una colla de degenerats, aconseguix eixir-se amb la seua, deixant darrere, un deixant de devastadors que no hi ha manera dd trobar a aquí, per aconseguir un entorn, net, on es pugui anar a PETITS AUTOBUSOS ELÈCTRICS, a veure la posta de sol, a veure l'illa d'Eivissa en dies clars, a tallar el trànsit a tots els vehicles que NO sigan elèctrics i xicotets, com bicicletes i sobretot perquè el vianant pugui fer exercici i gaudir de tanta bellesa caminant.
Un lloc turístic, sense vehicles i vigilat i protegit a tota hora, no permetent que es deixin escombraries, que es fumi, que s'encenguin barbacoes, espelmes, etc. TOT EL QUE PUGUI OCASIONAR INCENDIS.
TANCAR LES PORTES ARRIBADA INA HORA A LA QUE EL SOL HAGI de CAIGUDA I PROTEGIR I PODER GAUDIR D'AQUEST TROS DE CEL, SENSE MALTRACTAMENTS, NI als ANIMALS, NI a l'ENTORN, PLANTES, etc. perquè es tracta ni més ni menys i res més, que un TROS DE CEL i és de TOTS ELS CIUTADANS DEL MÓN, i NO d'uns pocs, maltractadors i inconscients que es creuen amos de món, només perquè tinguin un grapat de diners ...
JA N'HI HA PROU !!!
Protegamos en PARC NATURAL DEL MONTGO
ANEM ALS TRIBUNALS EUROPEUS, aquí NO semblen ACTES per resoldre aquests problemes.
Protegim EL QUE TENIM.
UNA AMANT DE SILENCI I LA PAU I DEL PARC NATURAL DEL MONTGO
I DE LA NATURA
UNA SALUTACIÓ