El calendari festiu de Xàbia és extens, però una de les festes més destacades del municipi i que més gent congrega són les Fogueres de Sant Joan (Les Fogueres de Sant Joan). L´inici d´aquesta festivitat es remunta a la meitat del segle XIX.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
- 1.
- 2.
- 2.1.
- 2.2.
- 2.3.
- 2.4.
- 3.
- 3.1.
- 3.2.
- 3.3.
- 3.4.
- 3.5.
- 3.6.
- 3.7.
- 4.
- 5.
- 6.
Quan són?
Les Fogueres de Sant Joan (en valencià), se celebren del 13 al 24 de juny, encara que una setmana abans ja hi ha actes com el lliurament de distintius als càrrecs festers o la proclamació de les reines, dames d'honor i presidents junt amb el resta de festers, els cinquens (Les noies i nois que aquest any compleixen 18).
Història
Les festes de Sant Joan a Xàbia tenen el seu origen a finals del 1949. Els protagonistes van ser un grup de joves amics que van decidir crear les primeres fogueres en observar la motivació de la gent per anar a València a gaudir de les Falles.
Recaptació de diners: Festa a l'Aire
Per tal de recollir diners per a les festes, la Comissió va començar a celebrar a principis de 1950 el que es coneixia com "Festa al Aire", nom d'un conegut programa de ràdio de l'època. Durant tot l'any se celebraven vetllades a l'antic Cinema Espinós, on els joves pujaven a l'escenari per cantar o actuar en obres de teatre.
Les nits de Festa a l'Aire tenien molt bona acollida pels veïns i veïnes, que a més de divertir-se col·laboraven amb les festes del poble. Aquestes vetllades es van celebrar cada any des del 1950 fins a finals dels 60.
Les primeres festes de Fogueres
Les primeres Fogueres de Sant Joan a Xàbia es van celebrar del 18 al 24 de juny de 1950, només un any després del propòsit de posar-les en marxa. La comissió de festes d'aquest any va estar formada per 37 homes i diverses dones. Francisco Bas Pastor (el Xatet de Xirivita) el president i principal impulsor de les Fogueres de Xàbia.
En aquestes primeres festes, 11 noies van formar el grup de festeres que van lluir els primers vestits tradicionals de valenciana a Xàbia. Com explica María Espasa, festera el primer any de Fogueres, «el lloguer del vestit complet de valenciana els va costar 20 pessetes». Dentre aquestes joves es va triar com a Reina de la Foguera a María Teresa Calzada Rubio. A més, els més xicotets també van participar amb la creació de la primera Comissió Infantil en què van participar 13 parelles de xiquets i xiquetes.
La Reina Infantil de la Foguera va ser Gertrudis Tena Sendra. Aquest any es van plantar dues fogueres, com actualment: una la central a la Placeta del Convent i la infantil a la Plaça de l'Església.
Novetats als primers anys de festes
Després de l'èxit del primer any, la gent es va bolcar a col·laborar, i al segon any es van incorporar novetats com:
- L'elecció de les reines per votació popular
- L'entrà de bous (l'entrada de bous)
- La cercavila d'indult del ninot (ninot o figura) de la Foguera
- L'ofrena de flors a Jesús Nazareno amb pujada al Calvari (abans s'ofrenava Jesús Nazareno, ara a Sant Joan)
- Cercavila de Raïms i bacores (raïms i breves)
- Nit dels focs (Nit dels focs): el 1951 se'n ballava una dansà amb garlandes al cap al voltant dels focs de Sant Joan i es menjaven faves torrades
La incorporació d'aquests actes, units als celebrats el primer any com les partides de pilota valenciana, revetles, cercaviles, carrosses, mascletà o la cremà de la Foguera són els esdeveniments que actualment componen el complet programa de festes de les Fogueres de Sant Joan.
Les festes actualment
Des de la seua aparició fins ara, la manera de funcionar de les comissions ha patit molts canvis, però es pot dir que el 1984 comencen a organitzar-se les festes tal com les coneixem en l'actualitat, amb els cinquens com veritables protagonistes.
La comissió de festes que hi havia fins aquell any va dimitir en ple, i perquè no s'acabessin les celebracions, el ajunt va decidir encarregar la tasca d'organitzar les festes: es va convocar els nois i noies que feien els 18 anys, i per primera vegada es va crear una comissió mixta els presidents de la qual van ser Jaime Buigues Bisquert i Pepa Sart Cholbi.
El nom de "La Rebolica" va ser el que van triar per a la Quintà (Agrupació d'cinquens) i als baixos de l'antiga cooperativa, actual biblioteca municipal, els cinquens van triar a Tere Andrés Cardona com a Reina del Foc ia Charo Torres Espasa com a Reina Xabiera.
El 1985 apareix per primera vegada la figura del regidor de festes, Càrrec que va ocupar Rafael Bisquert Vidal. Les penyes van començar a participar a les festes de Sant Joan ajudant també en alguns actes de la programació, però l'Associació de Penyes com a tal es va formar el 1993.
Principals actes i representació festera
Les festes de Sant Joan a l'actualitat estan formades pels cinquens, les quintes, els penyes santjoaneres i la Comissió de Festes de Fogueres de Sant Joan.
Cada any, quan es crema la foguera, comença el treball dels cinquens de l'any següent, el primer acte del qual es realitza sobre el mes d'octubre per triar els representants de les festes. Els cinquens i cinquenes decideixen mitjançant votació qui seran el president, la presidenta i la reina i les dames que els representaran durant tot un any.
En actes d'altres festes locals, com a representació de les Fogueres, hi participen les reines i dames de l'any anterior vestides amb el vestit regional, i les del mateix any acabades de triar, vestides amb roba de carrer. Es fa així perquè fins al dia de la proclamació no passa a ser oficial el regnat de la nova representant.
Un dels actes més esperats pels cinquens és el dia de la sopar de gala. És un acte que se celebra un parell de setmanes abans de la proclamació, a tocar de les festes. Els quintos i quintes es vesteixen de gala per a un sopar en la qual els acompanyen els seus familiars, membres de la Comissió de Festes i autoritats. Van desfilant parella per parella en una passarel·la que s'instal·la a l'interior del restaurant fins a la eixida de la reina.
La proclamació de la reina
La proclamació és el primer acte oficial de les festes. En aquest esdeveniment és on la reina de l'any anterior s'acomiada, definitivament, i dóna pas al regnat de la nova elegida. Se celebra a la Plaça de la Constitució i es presenta a tots els cinquens i cinquenes abillats amb la indumentària tradicional.
el pregó
Amb la celebració del dia del pregó s'arrenca el programa de festes. La reina és l?encarregada de fer la crida des del balcó de l?Ajunt. La representant convida penyes, veïns i visitants que prenguin els carrers i ixin a divertir-se ia participar.
A la nit, després d'un sopar a la Plaça de la Constitució on acudeixen totes les penyes, la gent ix a cantar el himne de Fogueres pels carrers del poble, amb la música de la xaranga. Se li canta a les diferents imatges que hi ha del sant.
Lletra de l'himne de Fogueres
Com una flor que èbria de petons esclata,
Xàbia per Sant Joan a festes es deslliga.
I el cel es cobreix, de rasos i tuls,
de verds dels camps, els mare de blaus
I juny s'omple de blanques quimeres,
d'aromes càntics, garlandes i fogueres.Bulle la gentada a la plaça,
que en el deliri es crema,
de la nit festiva
mentre broda una palmera
sobre el cel una carcassa.
Sota els arcs triomfals,
formats de murta i roses
orlando riques carrosses
van desfilant a dojo
les seues dones més boniques.I feta llum, vers i quimera,
es desborda baladrera,
i entre el jubilo destaca,
en cada plaça una foguera
i en cada carrer una traca.¡Fogueres! celebracions que tenen gust de mel,
que aboquen perfums del teu moscatell
¡Fogueres! floretes de gràcia i color,
garlandes florides, clavell rebentada
¡Fogueres! espurnes de ranci fulgor,
dones, sospirs de festa fets flor
¡Fogueres! poesia d'un poble immortal,
que resa que canta, devot a Sant Joan ...'Reza a Sant Joan !!
'Canta a Sant Joan !!
Quintaes
Les festes duren fins al dia de Sant Joan, 24 de juny, amb cercaviles, l'ofrena de flors, bous a al carrer, orquestres, discomòbils ... Però si hi ha un dia que destaca és el de els Quintaes. Els cinquens ixen al carrer des de primera hora del matí per començar la festa.
Cada quintà es reuneix en un lloc per esmorzar i baixar després tots junts als jocs i activitats que es realitzen amb xicotetes vaquetes. Més tard celebren una desfilada pels carrers de Xàbia omplint cada racó de festa i colorit amb la indumentària de la quintà.
Després d'un dinar, cadascun amb el seu quintà, la Plaça de la Constitució es converteix al centre de la festa on la música no para fins a la matinada.
L'Ofrena de Flors
Des dels seus inicis, l'ofrena de flors es feia a Jesús Natzarè. Per això tots els participants faran el recorregut pels carrers del centre històric fins a l'arribada a la Ermita del Calvari. Aquesta tradició es va manvan tindre fins al 50è aniversari de les festes, el 1999. Aquest any, a causa de la gran participació de veïns, col·lectius, festers, etc., es va optar per canviar l'itinerari. A partir d'aquest moment i actualment, l'ofrena finalitza a la Plaça de l'Església i és en honor a Sant Joan.
La desfilada de carrosses
Les penyes també són protagonistes el dia 23 amb una desfilada de carrosses en què cada penya tria una crítica per disfressar-se i desfilar el ritme de la música pels carrers de Xàbia.
La Nit dels Focs
Literalment, la nit dels focs. És una nit especialment màgica, la nit de Sant Joan, la de l'23 de juny. Va ser nomenada per la Generalitat Valenciana festa d'interès turístic per la seua gran tradició, el seu significat i a el nombre de persones que hi participa. Tot i que aquesta festa se celebra des dels primers anys de Fogueres, és el 1990 quan la "Penya l'escaldà" comença a encarregar-se de l'organització dels focs d'aquesta nit. S'encenen un total de sis fogueres en el que antigament eren les portes de la muralla de Xàbia. Milers de veïns, penyes, i visitants participen saltant els focs amb unes garlandes de flors de murta al cap.
L'última de les Fogueres, la més gran de totes, és la dels trastos vells. S'hi cremaven mobles i trastos que ja no servien per a res, com a símbol de prescindir del que és vell per donar pas a la novetat. Aquesta Foguera està organitzada també des de 1990 per la "Penya El Gerrot" i una vegada en flames els cinquens i les cinquenes giren al seu voltant mentre sona l'emblemàtic himne de les festes de Sant Joan.
Segons marca la tradició, la corona d'murta que es porta al cap cal cremar-la en aquesta foguera, mentre es llança es demana un desig. Una altra de les opcions és baixar a la platja i mullar-se els peus i en la setena onada llançar la corona amb força a la mar mentre es demana un desig en la nit màgica de Sant Joan.
La Nit dels Focs continua després de saltar els focs i llançar la corona amb el tradicional Correfocs. Les llums del poble s'apaguen del tot i pel mateix lloc on s'havien instal·lat les fogueres desfilen professionals del foc llançant coets. Els més valents es cobreixen el cap i el rostre per ballar al ritme dels tambors sota els coets.
El Correfocs finalitza a la Plaça de la Constitució amb un espectacle de focs artificials i música que enamora i deixa enlluernat tant al que ho veu per primera vegada com al que té la gran sort de viure'l any rere any.
La Nit de la Cremà
La Nit de la Cremà (la nit en què es crema), se celebra la nit de l'24 de juny. Aquesta jornada està protagonitzada per la cercavila que celebren els cinquens i en el qual els nois passen a recollir la seua parella a casa seua. Les cinquenes decoren durant totes les festes la porta d'entrada de casa seua amb un arc de flors, si vas passejant pels carrers de Xàbia i veus un portal així decorat, podràs saber que hi viu una cinquena. Un cop finalitzat el cercavila i recollides totes les cinquenes per les seues parelles, se celebra la Missa en honor a Sant Joan a la Església de Sant Bertomeu. A continuació es dispara una gran mascletà cap a les 14:00 hores a la Plaça de la Constitució.
Un cop arribada la nit es realitza la cremà de la foguera infantil cap a les 23:00 hores, de la qual s'acomiada la reina, dames i tall infantil. A mitjanit es dispara un castell de focs artificials piromusical des de la Plaça de la Constitució. En acabar, a la 01:00 de la matinada, cremarà la foguera central.
Programa d'actes 2023
Cada any, i tret d'excepcions, els actes de festes sempre són els mateixos dies, oficialment del 14 al 24 de juny. El dia 14 arrenquen les festes amb el pregó i finalitzen el 24 amb la Cremà.
Els dies que varien són els de la proclamació de les reines que se sol celebrar el cap de setmana anterior al 14 de juny.
En el programa de festes pots consultar tota la informació.
Galeria d'imatges actuals i antigues
-
Proclamació de la reina, dames i cort infantil de l'any 2013 dels Fogueres de Xàbia
-
Proclamació festes de Sant Joan dels quintos i quintes (Any 2013)
-
Cavalcada de carrosses de les festes de Sant Joan a Xàbia
-
Cavalcada de carrosses de Sant Joan a Xàbia
-
Cavalcada de carrosses a les festes de Sant Joan de Xàbia
-
Xabieros i xabieres infantils en l'ofrena de Sant Joan de Xàbia (Any 2013)
-
Ofrena de flors a les festes de Sant Joan de Xàbia el 2013
-
Cremà de la Foguera Infantil de les festes de Sant Joan de Xàbia
-
Nit-de el-Foc-de-Sant-Joan-a-Xabia
-
Quintos i quintes de l'any 2013 a la foguera de trastos vells de Xàbia
-
Reina i dames infantils de les fogueres de Sant Joan a 1956
-
Reina i dames infantils de les festes de Sant Joan (Any 1982)
-
Festeres de les festes de Sant Joan als anys 60
-
MªRosa Vives Torres, primera dama d'honor de les festes de Sant Joan a 1956
-
Joan Cholbi i M ª Jesús Cholbi a les festes de Sant Joan de Xàbia en els anys 70
-
Reina, dames i festeres en el llibret de festes de les Fogueres de Sant Joan de Xàbia de 1956
Bibliografia
- Maria Espasa per aportar informació sobre el primer any de Fogueres.
- Rafael Marí i Sonia Bas, aportació material gràfic antic.
Voldria que m'aclarís algú una curiositat: per què a Xàbia s'utilitza molt més el vestit de fallera valenciana que el tradicional d'Alacant, ja que Xàbia és població alacantina? Potser siga, penso jo, per ser més lluït el valencià, sent també preciós l'alacantí. Tampoc no es fa servir gaire, llevat de les danses del Grup de Danses Portechol, el vestit típic de Xàbia, que també és molt bonic. M'ho pot explicar algun dels lectors? Moltes gràcies.
La foto anomenada «Festeres a les festes de Sant Joan als anys 60», el nom de la reina no és correcte. La reina és Teresa Ferrer Bisquert i és la reina de la Foguera.
El nom CORRECTE de la primera Regina dels Fogueres és MARIA TERESA CALÇADA ROS