Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

L'Església de Sant Bertomeu de Xàbia: història, ubicació i curiositats

10 de març de 2024 - 00: 38
Plaça de l'Església Veure mapa
965 79 11 74
De dilluns a divendres de 10:30 a 12:30 hores i tardes, dissabtes, diumenges i festius 30 minuts abans de la missa
sanbartolomexàbia
Arquitectura

L'Església Fortalesa de Sant Bertomeu de Xàbia està situada al centre històric, a la Plaça de l'Església, i al llarg de la seua història, no només ha servit com a temple sinó també com a defensa. És Monument Historicoartístic Nacional des de 1931, i està considerada com a BIC (Bé d'Interès Cultural) des de 2018. L'Església de Sant Bertomeu és l'edifici principal de centre històric de Xàbia, que es caracteritza per les seues cases blanques amb llindes de pedra tosca.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.

Ubicació

L'Església de Sant Bertomeu està en ple nucli històric a Xàbia, a la Plaça de l'Església (la Plaça de l'Església en espanyol). Aquí tens el plànol:

Història

La part més antiga d'aquest edifici religiós militar és l'actual presbiteri, construït a partir del 1304. El 1513 van començar les obres per engrandir l'església, de la mà de l'arquitecte d'origen basc Domingo de Urteaga. Les raons per a l'ampliació van ser l'augment de la població i la necessitat de frenar els atacs dels pirates barbarescos. L'edifici va servir per defensar Xàbia dels atacs que venien del mar durant tot el segle XVI. Per la seua funció defensiva es va afegir al seu nom l'afegitó d''Església Fortalesa'.

Arquitectura

Aquest edifici emblemàtic de Xàbia és d'estil gòtic isabelino. Té una gran nau gòtica amb tres capelles a cada lateral que es troben emmarcades pels contraforts.

les portades

Les portes d'entrada són: la principal, dedicada a Sant Bertomeu, d'estil medieval amb arc apuntat, gablet i pinacles:

I la lateral dedicada a San Gil, situada davant de la porta del Ajuntament, ia la qual s'accedeix per una doble escalinata:

campanar

El campanar, que també es va utilitzar com a torre de vigilància, es va acabar al segle XVII i es troba a la unió entre l'absis i la nau. El campanar va ser restaurat a la part exterior i interior el 2021, segons el projecte de l'arquitecte Salvador Vila Ferrer.

A la intervenció exterior es va substituir la mostra del rellotge (caiguda durant el temporal Glòria de gener de 2020) per una mostra minimalista quadrangular que ocupa només la finestra original. També s'hi van afegir merlets rematant la terrassa, inspirades en un merlet antic conservat, i recuperant part del suposat aspecte del conjunt de l'església, que devia estar envoltat d'merlets.

A la intervenció interior cal destacar la recuperació del nivell original del terra de la sala de campanes. Sota el terra postís de fusta hi havia tones de deixalles que s'han buidat. També s'han trobat forats pels quals passaven les cordes de repicar i les transmissions del rellotge (que anirien fins al nivell de la terrassa). S'han trobat algunes restes de pedra tosca soltes que s'han col·locat a la terrassa, i un parell de badajos antics, conservats al magatzem del museu municipal. Aquesta informació específica està extreta de la web campaners.com, On pots ampliar-la.

Campanes

Sobre les campanes hi ha una gran història. Primer que tot tenen nom, de menor a major grandària serien: Victòria, Sebastiana, la nova Perpetuo Socorro (abans Mariana) i Bertomeua o Pax. Actualment són quatre, però segurament van arribar a ser sis segons les marques que s'aprecien als portals buits que indiquen que van ser instal·lades i ocupats.

En tot cas, aquestes quatre campanes tampoc no són les originals: sabem que hi ha hagut diferents jocs de campanes, fins i tot amb altres noms com Tòfola, Bartolomeue, Maria o Antònia. La informació de Campaners ressenya que el darrer grup de campanes es va fondre durant la Guerra Civil espanyola, perquè el bronze era molt cobejat per fabricar armes i munició.

Sembla que es van salvar les dues campanes menors d'aquesta espoliació i que es van refondre el 1941 per fer les noves, anomenades Victòria i Sebastiana, les actuals. També es va fondre en aquell moment una campana mitjana, segurament refosa el 1963 en el moment de la mecanització. El 1942 es fon també la campana gran.

Tot i així, i després dels treballs de restauració iniciats el juny del 2023, després de les obres de rehabilitació del campanar, les 'noves' campanes tornen a ocupar el seu lloc -el març del 2024-. Assenyalar que tres de les campanes -Victoria, Sebastiana i Bertomeua- han tornat a casa seua, però Mariana, a causa del seu gran estat de deteriorament ha hagut de tornar a ser fosa i elaborada, per la qual cosa canvia de nom -perquè no pot ser el mateix- i es bateja com a Perpetu Socors.

La tornada de les campanes i la seua instal·lació al campanar ha suposat, per al poble de Xàbia, una gran celebració. Les campanes han estat exposades a la Plaça de l'Església durant dos dies, i s'han realitzat diferents actes com la benedicció, els repics i els voltejos.

Posteriorment van ser pujades al campanar, una tasca complexa, que va portar fins i tot a deixar a terra durant 24 hores més la gran campana, la Bertomeua, ja que el seu pes de més de 2.000 quilos entre bronze i nou jou de fusta impedien l'ascens amb la primera grua.

Afegir que juntament amb la instal·lació de les noves campanes, que tornaran a voltejar a Xàbia, s'uneix un nou element, la Matraca. Aquesta ocupa, des del 2024, un dels portals buits del campanar i sonarà en diferents celebracions.

La Consueta del Sacristà del 1769 que encara es conserva explica els tocs per a cada festa. En tot cas, els tocs tradicionals van ser substituïts el 1963 per tocs automàtics, en instal·lar-se la mecanització. Aquesta informació específica està extreta de la web campaners.com, On pots ampliar-la.

L'edifici està construït en la seua major part amb la típica pedra tosca del municipi, que antigament s'extreia dels jaciments que hi havia a la platja de l'Muntanyar o de la Cova Tallada, Situada sota el Cap de Sant Antoni. El campanar, de 30 metres d'altura, també està fet de tosca. Les vistes són precioses, perquè l'altura total sobre el nivell de la mar és de 86 metres.

Aquesta Església no es caracteritza pels seus elements ornamentals, són escassos tant a l'interior com a l'exterior de l'temple. El sostre està format per voltes de creueria.

Sobre les capelles corre una galeria o trifori amb xicotets arcs oberts a la nau interior i grans finestrals a l'exterior.

Aquest edifici està considerat com un dels millors models de l'art ogival a la Comunitat Valenciana.

Horari de visites i misses

El rector d'aquesta Església és Juan Antonio Navarro, nomenat a l'octubre de 2022. L'església es pot visitar de 10:30 a 12:30 hores de dilluns a divendres, ia les tardes, els dissabtes, diumenges i festius és oberta 30 minuts abans de la missa.

Horari de misses

Hivern: de l'1 de setembre a l'30 de juny, dies laborables a les 8:00 hores; de dimarts a divendres i vigílies a les 19:30 hores, i festius a les 10:00, 12:00 i 19:00 hores.

Estiu: de l'1 de juliol a l'31 d'agost, feiners a les 8:00 hores; de dimarts a divendres a les 20:00, vespres a les 19:30 hores i festius a les 10:00, 12:00 i 19:00 hores.

Curiositats

  • Al subsòl de l'actual paviment, al voltant de l'església, hi ha un desconegut conjunt de criptes i gots funeraris per descobrir, probablement d'al segle XVI.
  • En el passat, l'església va convan tindre molts adorns i objectes de plata, que van desaparèixer en diversos saquejos: en la guerra de Successió el 1707, el 1812 a les mans dels francesos, i el 1936.
  • L'edifici també tenia merlets i troneres, fruit de la seua funció defensiva, actualment desaparegudes.
  • L'Església de Sant Bertomeu de Xàbia va enamorar a Joaquín Sorolla. El pintor va visitar el poble en diverses ocasions entre finals de segle XIX i principis al XX, i fins i tot va realitzar una obra anomenada "Escalinata de l'església de Xàbia" (1896), que pertany a la col·lecció privada de la família.
  • La festivitat de Sant Bertomeu, a què està dedicat el temple, se celebra el 24 d'agost.
  • Al desembre de 2019, un raig va impactar al campanar causant desperfectes.
  • El temporal de pluja de gener de 2020 arrancar el rellotge de l'campanar. I va coincidir amb l'efemèride de Sant Sebastià, patró de Xàbia.

Galeria d'imatges

Localització

Plaça de l'Església -
Deixa un comentari
  1. Elaine Apareguda Dias diu:

    Tens un correu electrònic per poder comunicar-me?

  2. Roberto diu:

    Però les misses de les vuit del matí no les han fet més des de fa anys! Malauradament.

  3. Carlota GL diu:

    No ixen fotos de les noves emmagatzemes, és per vergonya veritat? No m'estranya. O és que s'han tirat i no ens hem assabentat. Estem en mans d'egòlatres il·luminats.

    • També diu:

      Si et refereixes als merlets si n'hi ha, la primera abans d'entrar a l'article ixen els merlets del campanar i en una altra més també, si això és el que hi havia antigament perquè no ho posaran? Tothom ha de saber què t'agrada i què no? Quina ximpleria les enrabiades que agafeu per unes simples pedres de tosca

  4. Cuneo diu:

    Voldria saber la història de l'òrgan que està en la part esquerra de l'Església i que sembla que no s'utilitza. És antic? En quina data s'incorpora a l'església?


28.803
2.085
9.411
1.100