Les festes de la Plana de Xàbia: quan són, activitats i història

Les Festes de la Plana, en honor a la Mare de Déu dels Àngels o Mare de Déu dels Àngels, són unes festes tradicionals emmarcades concretament en una zona de Xàbia, La Plana: La Plana de Xàbia és la part en què el Montgó forma un altiplà que descendeix fins al mar, amb final al Cap de Sant Antoni. Es troba allunyada de l'nucli urbà i té unes característiques especials, perquè és una zona en plena natura, a cavall entre la muntanya i el mar, i on regna la tranquil·litat. Per aquests motius, al segle XIV va ser triada per a fins religiosos i de recolliment per ermitans que buscaven llocs apartats on trobar-se amb Déu. Aquest és el germen de l' Monestir de la Plana o Santuari de la Mare de Deu dels Àngels, punt neuràlgic de les festes.

Quan i on són

Els primers dies d'agost, al voltant de la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, que és el dia 2. Normalment les festes se celebren entre l'1 i el 3, i el lloc central és el Monestir de La Plana.

Imatge de les festes de la Plana de Xàbia

actes

L'acte central és la missa que se celebra el dia 2 d'agost al matí al Santuari, seguida per la romeria amb el quadre de la verge al voltant de el monestir.

Recorregut de la processó per La Plana durant les festes

La part lúdica i de germanor d'aquestes festes sol estar composta per despertà amb dolçaina i tabalet (els instruments típics valencians, de vent el primer, de persucisón el segon), revetlla popular, jocs, degustacions de coca maria i mistela, sopars de germanor (cenas de germanor), Tómboles, rifes, jocs i berenars per a xiquets.

Història i tradicions

Segons la tradició, al segle XVII, tres segles després de la destrucció de l'Monestir de La Plana per part dels pirates berberiscos, uns caçadors van trobar un llenç de la Mare de Déu dels Àngels amagat en el tronc d'un arbre. Aquesta pintura es va col·locar a l'ermita que es va construir sobre les restes de l'antic monestir, i des de llavors és objecte de veneració. Segons el llibre "La Plana, terra de l'llebeig", de Zurriaga i Agustí, el 1864 l'escriptor valencià Vicent Boix va fer aquesta descripció de la festa:

"El dia 2 d'agost ofereixen aquests cims d'una perspectiva altament variada, alegre i religiosa alhora. Els habitants tots de la vila de Xàbia, sense distinció de classes, i amb ells els dels pobles limítrofs i d'alguns més distants, omplen aquesta magnífica solitud, acudint a celebrar anualment la festivitat de la Mare de Déu ia guanyar la indulgència concedida el 1787 pel papa Pius VI. la vespra a la vesprada es veu surar sobre la torre de la Capella una o dues banderes, en senyal de la festivitat immediata. Des d'aquella vesprada ja les primeres albors del matí següent es veuen venir per totes les sendes multitud de gents, ja a peu, ja a cavall, que van a retre a la sagrada imatge el testimoni de la seua fe i del seu reconeixement. "

Romeria al voltant de el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels

Antigament, les cases de la Plana s'omplien d'amics i familiars que pujaven fins allà a les festes. Els actes principals eren la missa i la processó. També hi havia una dansà (Un ball) amb dolçainers (Músics que toquen la dolçaina): La dansà sortia de l'pati de l'ermita i arribava a la fi de el camí de xiprers que hi ha a la banda, donava la volta a la creu i tornava a pati de l'ermita. De nou, segons l'obra de Ferran Zurriaga i Agustí, així continuava la festa:

"Després de la dansà, la gent continuava de festa en els cassets on seguien de fent ball i Molta gent és quedava a dormir per baix dels garrofers. A l'rompre el dia, venia la" rompuda "i a els caçadors començaven a córrer la Plana. Cada grup de caçadors -els caçades- en prenia possessió d'XNUMX part. Després Quan començava la missa Tots anaven a l'ermita. Allà, a l'Voltant de l'ermita, hi havia els parades que fèien amb canyissos: dos o tres Sucrers i también fèien bunyols. Després de la missa, la processó que és FEIA paper MATEIX camí que la dansà i després la traca i la carrera de gall. Els corredors és posaven en filera, s'alleugerien de roba, i en AQUESTA situaciò començaven a tocar a els dolçainers, un majoral donava la veu de partida dient: "a la una, a les dues, a les tres" i eixien amb tot su poder a els corredors per a prendre el gall que penjava de la mà d'XNUMX majoral .. . "