Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

Monestir de la Plana de Xàbia: ubicació, història i fotos

17 d'octubre de 2020 - 01: 19

El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels o Monestir de la Plana, Com és també conegut, és un lloc d'espiritualitat que data de segle XIV, amb una llarga història de reconstruccions i remodelacions.

On és i com arribar

A la zona de la Plana o Les Planes, la plana elevada sobre el mar que forma part del final del Montgó, just abans d'acabar al Cap de Sant Antoni. Precisament per la seua proximitat a aquest fi, un punt geoestratègic en la navegació, el monestir va ser objecte de permanents atacs per part dels pirates berberiscos.

S'accedeix des de la carretera de Xàbia a Dénia, per un ramal que porta fins al terme. Aquí tens un mapa per arribar-hi.

Història

Aquest edifici ha passat per moltes fases: primer va ser ermita, després monestir i finalment es va transformar en ermita i monestir.

A l'edat mitjana, era freqüent que els religiosos busquessin llocs tranquils i apartats per recollir-se i trobar-se amb Déu. Francesc Massanet, Jaume d'Olentori i Jaume Joan Ivanyes van ser els comissionats davant el Papa Gregori XI, per demanar-li autorització per a la construcció de el monestir. En 1374, el Papa va donar el seu consentiment i va designar un lloc per edificar-, on posteriorment es va aixecar l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels. També els va donar rendes per al seu manteniment.

El monestir es va assentar sobre els terrenys cedits per D. Alfons d'Aragó, comte de Dénia, fill de l'infant D. Pedro, Duc de Gandia. Així va arribar l'ordre dels Jerònims a Xàbia, i es va construir el monestir amb la seua ermita, que formava part de les "ermites de la conquesta", Junt amb altres situades a Dénia com les de Santa Llúcia, Santa Paula o Sant Joan. Va ser una construcció senzilla que es va acabar en un any, d'acord amb l'esperit de pobresa dels frares.

Eren un total de dotze ermitans de Sant Jeroni, que abans de congregar-, vivien en els Coves Santes, A les parets de penya-segat de el Cap de Sant Antoni.

Saquejos i destruccions

Aquesta cita extreta de "La Plana, terra de l'Llebeig", de Ferran Zurriaga i Agustí, resumeix molt bé la trajectòria d'aquest edifici:

"Van aixecar unes ermites certs devots ermitans a devoció de Sant Gerónimo, els quals des d'allà van donar principi a la religió que d'aquest nom resplendeix tant a Espanya, i van llaurar en ell un monestir com ho veurem llargament en els llibres que el seguixen. Mas no ho va deixar envellir la fúria dels corsaris de Barbaria, perquè acometiéndole poc després li van donar sac mà, i els frares li van haver de desemparar i passar-se a habitar a un altre més mediterrani que van cridar Sant Gerónimo de Cotalba, que el va llaurar el duc reial de Gandia d . Alonso d'Aragó, comte de Dénia i Senyor de tot aquell paratge ... "

En 1386 segons algunes fonts, en 1388 segons altres, el monestir va ser saquejat per pirates de Bugia (Algèria), que el van desmantellar, es van dur a vuit monjos i van matar a l'prior. Tres religiosos van escapar, i van continuar amb la seua vida de penitència a l'entorn de el monestir.

En 1392 els religiosos captius van ser rescatats pel duc de Gandia, don Alfonso, que els va recol·locar en Cotalba, prop d'aquesta ciutat. Es va fundar allà un altre monestir i es va abandonar el de Xàbia. Durant tres segles va romandre al monestir en ruïnes, fins que en 1760 dos religiosos van construir sobre les restes de la capella una ermita, que presidia el llenç de la Mare de Déu dels Àngels. Un llenç trobat per uns caçadors amagat en el tronc d'un arbre.

L'ermita va ser reconstruïda en 1857 i en 1946, mantenint les seues característiques originals. Fins que l'any 1964, en què es va reconstruir per aixecar l'actual Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, Es va acabar amb totes les restes de l'antic monestir de segle XIV. El 1994, de nou es porta a terme una altra profunda remodelació.

Les característiques originals de l'edifici eren els seus arcs de mig punt, la coberta de fusta a doble vessant, mur de formigó a taules i contraforts exteriors, sense ornamentació. Conservava una senzillíssima porta gòtica que donava accés a l'atri, i a l'interior l'escut gòtic-ogival del seu protector el Duc Reial de Gandia. El 1962, es va iniciar una nova restauració de el monestir, segons projecte de l'arquitecte José Manuel González Valcárcel, que es va acabar en 1964 i que va ser qualificada com "desfortunada", perquè es va destruir el poc que quedava de el monestir medieval i de l'encant senzill de l'ermita. El 1999 es van ampliar les instal·lacions.

Curiositats

Al segle XVII, va succeir un miracle a les rodalies d'el Monestir de la Plana: s'explica que un caçador, perseguint un conill, va trobar un llenç dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. En el lloc de la troballa es va construir una capella per venerar el llenç.

El Passet de l'Frare és un lloc que hi ha al camí de baixada de la Plana a la Cova Tallada, I tanca una llegenda sobre la destrucció de el monestir (de nou, citem a Ferran Zurriaga i Agustí a "La Plana, terra de l'Llebeig"):

"Els moros s'emportaven a els frares per fondejar-els a la Cova 'Tallà' i XNUMX d'ELLS és FEIA el coixo i en arribar a l'lloc que diguem de l'Passet de l'Frare, XNUMX dels Darrers moros el volgué Ajudar, i ell li va enganxar una patà i va escapar-se. Diuen que el frar és va amagar en els coves que hi ha baix el fanal i per Això és Diuen: les Coves Santes. als frares se'ls s'emportaren a l'Alger. "

Què veure i per què visitar

El Monestir de la Plana està al mig de la ruta senderista que uneix la Torre de l'Gerro (Dénia) i el port de Xàbia. Et servirà com a punt de descans a l'ombra i com a lloc en el qual conèixer aquest patrimoni enclavat en la naturalesa. La visita a el monestir és gratuïta.

usos actuals

Des de 1999 es troba allí la Casa Diocesana d'Espiritualitat la Mare de Déu dels Àngels, que compta amb l'atenció i el treball d'una comunitat de Filles de Santa Maria de l'Cor de Jesús. En l'actualitat, el Monestir és atès per sis germanes i cada any preparen la festa de la Mare de Déu dels Àngels (2 d'agost) o Festes de la Plana.

Horari de misses

La capella de l'Monestir s'obre diàriament i s'oficia una missa sent de dilluns a divendres a les 9:00 hores del matí i els diumenges a les 10:00 hores.

Contacte

Fotografies

3 Comentaris
  1. Godofredo diu:

    Als anys 40, en els 50 i no sé si en els 60, a l'ermita de La Plana hi havia un ermità que es deia Pere, l'oncle Pere. Ell vigilava i. tenia cura de l'ermita i al migdia feia sonar la campana, perquè tots els planers ho sabessin, perquè llavors, en molts casos, aquest era l'únic mitjà. Ell tampoc tenia rellotge, però es posava al centre de pati, plantava el seu bastó i per l'ombra projectada a terra sabia que ja era migdia; no s'equivocava. I, llavors, en les casetes de la Plana, es feia una aturada en els quefers per resar l'Àngelus. Tots els xiquets, quan anàvem a l'ermita, gaudíem fent sonar la campana i si eres molt xicotet i no arribaves a la corda l'oncle Pere et aupaba; i quan sonava sense compàs ja deshores, els planers sabien que a l'ermita hi havia un nen. Era un vellet molt entranyable l'oncle Pere i jo ho recordo amb afecte, per això demano que fem un alt en la feina i li oferim un parenostre, en record a les moltes oracions que ell va propiciar amb el seu toc de campana.

  2. Mariló diu:

    Quina falta d'ortografia ... "A l'edat mitjana, era freqüent que els religiosos busquessin llocs tranquils i apartats per recollir-se i trobar-se amb Déu. "
    ¡Déu!
    Em joc alguna cosa que no em contesteu.

  3. Adriano -Trajano diu:

    Moltes gràcies Teresa per aquest fantàstic reportatge.


28.803
0
9.411
1.020