Les festes en honor a Jesús Natzarè són les festes de caràcter religiós més importants de Xàbia i les més antigues. Tot i que el patró de la localitat és Sant Sebastià; les Festes de Jesús Natzarè són les de més arrelament popular i per les quals més devoció mostren els seus veïns.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
Història
La imatge de Jesús Natzarè està vinculada a Xàbia des de fa cent anys. L'origen d'aquestes festes i la devoció pel Natzarè es remunta a l'any 1767; quan la imatge religiosa arriba, per mar, a la vila de Xàbia. En aquell moment, la figura va ser dipositada a l'antiga Ermita, l'actual Ermita del Calvari, d'aquí el seu arrelament.
Però l'arribada del Natzarè va relacionada amb els ducs de Medinaceli, que pel que sembla, van regalar la talla a Xàbia. La Confraria de la Santíssima Creu, fundada el 1734, va ser l'encarregada de la imatge. Aquesta confraria (d'homes) inicia, el 1768, un any després de la seua arribada a la localitat, la participació activa de la imatge del Natzarè durant la Setmana Santa.
L'organització religiosa realitza una processó: la de baixada o trasllat de la imatge del Calvari a la Església Sant Bertomeu recorrent els carrers propers a la muralla de la vila. Aquesta processó es fixa, per part de la Confraria, el Dia de la Invenció de la Santa Creu, el 3 de maig.
Major veneració: protecció a les epidèmies
La processó anteriorment anomenada pel Dia de la Santa Creu era l'acte anual per commemorar aquesta festivitat religiosa. Però és a partir del 1834, amb l'arribada de les epidèmies, quan comença a prendre més rellevància. Primer arriba l'epidèmia del còlera morbositat asiàtica (1834) i després la de la pesta.
En totes les epidèmies, la de 1854, 1865 i 1884, junt amb la de 1834; la comarca de la Marina Alta va ser atacada fortament per aquesta epidèmia deixant centenars de morts excepte a Xàbia, que en totes les ocasions es va salvar de van tindre víctimes.
Davant d'aquest fet, la població, que des del primer moment, es va acollir a la fe ia la petició de protecció a Jesús Natzarè, van considerar que era un fet miraculós. Per això, que cada vegada hi hagués més devoció, seguissin amb la tradició de baixar la imatge del Calvari al poble, i s'encomanaran a Jesús Natzarè deixant oblidat Sant Sebastià, patró de la vila.
Les primeres festes
De celebrar una humil processó a fer grans festes. I és que, amb motiu d'agraïment a la protecció del Natzarè, els habitants, després de cadascun dels episodis d'epidèmia, celebrava en gran i amb més durada unes festes en honor seu. Les festes solemnes van augmentar els actes i els dies, establint-se i celebrant-se el 1886 del 24 d'abril al 3 de maig.
El 1835
Un any després de la primera epidèmia pel còlera (1835), els veïns de Xàbia van celebrar unes festes de major magnitud amb durada de dos dies per a les quals “es van confeccionar 20 arcs de murta adornant tota la carretera del Corpus, per on havia de passar la processó fins a la capella del Calvari [...]. En finalitzar la processó hi va haver castell de focs artificials i una gran traca", segons declaració del sagristán Jaime Buigues al llibre 'L'antiga imatge de Jesús Nazareno i la seua ermita del Calvari a la Vila de Xàbia' d'Antonio Espinós.
El 1856
Després de la segona epidèmia, es van tornar a celebrar unes grans festes amb dos dies de durada. Però aquesta vegada, el poble es va engalanar completament. Segons un escrit del llibre d'Antonio Espinós "les festes van començar amb una vila esplèndidament engalanada amb damascs, banderes, penjants, fanals de colors, quinqués i aranyes de diversos colors i mides. [...] a les portes i balcons hi havia flors, murtes i altres plantes oloroses per on havia de passar la processó. L'albereda de la plaça estava envelada com la coberta d'un vapor". Segons l'escrit “excepte equivocació, van resultar 375 arcs de murta, 400 arbres, 866 fanals grans de moltes llums i diverses maneres sense comptar els moltíssims xicotets”. Les festes van atreure a “onades de gent forastera i del poble”.
La despertà, el castell de focs artificials, els bous, les serenates i les corrides de galls i cabrits ja foren part dels actes d'aquestes festes. A més, aquest any, i com a acte de fi de festa, el darrer dia, el 29 d'abril de 1856, es va inaugurar i es va beneir la recent construïda (i actual) ermita del Calvari i es va col·locar la imatge de Jesús Nazareno després de ser traslladat en processó.
El 1886
Les festes d'aquest any van ser les que van marcar abans i després. I és que, el 1884 va van tindre lloc l'última de les grans pandèmies del còlera morbositat asiàtica. Hi va haver grans restriccions “cordons sanitaris, aïllament de persones, quarantenes, tancament d'escoles, suspensió de festejos, etc”. Aquesta epidèmia va durar més d?un any. Novament, Jesús Nazareno va ser baixat de la Muntanya Calvari al poble per a la protecció i Xàbia va tornar a salvar-se de van tindre víctimes.
L'agraïment a Jesús Natzarè per la seua protecció, ara mateix, va més enllà. Les festes van durar del 24 d'abril al 3 de maig i la dedicació per engalanar “el poble de Xàbia va ser immensa. Les entrades a la població, els carrers, places, balcons, finestres i fins i tot les teulades es troben cobertes i verdes com un munt d'enramada.[...] Els fanals, aquesta vegada més grans, tornen a lluir als carrers".
Les festes d'aquest any ja parlen de la tradicional entrada de bous, la cordà, les processons i els focs artificials arribant a haver-hi fins a tres castells.
És a partir d'aquest moment quan es va marcar una fita de fervor popular a Xàbia i una marcada tradició. Les processons de Pujada i Baixada del Natzarè són una clara perduració d'aquest inici de devoció de fa més de 250 anys.
Cal destacar també que amb motiu dels 200 anys de l'arribada de Jesús Nazareno a la vila, va ser nomenat com a alcalde Perpetu de la vila, títol que ostenta i que se celebra amb actes especials com va succeir el 2017, amb el 50è aniversari.
Les festes actualment
Com hem comentat a l'inici d'aquest article, les festes en honor de Jesús Natzarè són unes de les de més devoció. Actualment es mantenen les festes que van marcar aquestes grans festes. Els bous, les processons i les misses són alguns dels actes que se celebren durant els prop de 10 dies (del 24 d'abril al 3 de maig).
Inici de les festes
La imatge de Jesús Nazareno roman custodiada a l'Ermita del Calvari fins al tercer diumenge de Quaresma. Aquest dia, és quan es realitza la tradicional processó de Baixada, en què la imatge és trasllada fins a la Església de Sant Bertomeu com es feia antigament.
Des d'aquell dia, i fins al 3 de maig, el Natzarè és venerat per la població. Aquest últim dia, marcat com a festiu a Xàbia, és quan la imatge, de nou en processó, i acompanyada pels veïns, és tornada a l'ermita del Calvari. Un cop allà s'ofereix un castell de focs artificials com marca la tradició.
els actes
En aquests dies de festa són tradicionals els bous al carrer (solta de vaquetes i bous), teatres i monòlegs, cercaviles i els actes religiosos. Cada dia d'aquestes festes té, normalment, un acte fix de celebració.
Les festes arrenquen amb una donació de sang i bous. Posteriorment, i durant quatre dies, del 26 al 29 d'abril, se celebren els actes taurins, els Bous al carrer. El 30 d'abril sol van tindre lloc la part cultural i social amb música i teatre i la part esporteva, la carrera ciclista, es reserva per després de festes (6 de maig).
El dia 1 de maig, és tradicional, dedicar el dia als més xicotets ia la vesprada-nit, recórrer els carrers del Centre Històric per observar les colorides i originals Creus de Maig fetes amb flors pels majorals (membres de la confraria) i per veïns.
El 2 de maig és el dia dedicat a la gent gran en què la confraria visita l'Asil i el Centre de Dia ia la vesprada té lloc l'Ofrena de flors a Jesús Nazareno.
Per finalitzar aquesta festivitat, el 3 de maig, Dia gran de festa i dedicat al Natzarè, se celebra la Solemne Eucaristia, la mascletà, i la processó de Pujada de la imatge a l'Ermita del Calvari fins al proper any.
El programa complet de les festes el pots consultar a aquest enllaç.
Romiatge amb la Verge de Loreto
El Trobada entre la Mare de Déu (Virgen) de Loreto i Jesús Nazareno és un dels moments més espectaculars i recents d'aquestes festes. El seu origen es data el 1996, quan les festes en honor a la Mare de Déu de Loreto que tenen lloc al barri mariner de Duanes de la Mar, celebren el seu centenari.
Aquest any es proposa fer alguna cosa especial i es realitza una romeria en què cada imatge ix de la seua respectiva parròquia i es troben a mig camí, davant de l'Asil Hermanos Cholbi. D'aquí, i acompanyades pels seus fidels, es dirigeixen a la Parròquia de Sant Bertomeu on romanen un dia i torna a realitzar-se la romeria de comiat.
Es determina que aquest acte es faci cada 25 anys com una cosa excepcional i coincidint amb l'aniversari de la Comissió de festes. Així doncs, el 2022, es va dur a terme aquest esdeveniment ja que a causa de la pandèmia pel coronavirus no es va poder celebrar el 2021.
Així mateix, aquest fervorós acte popular va van tindre l'ocasió de celebrar-se el 2017 amb motiu del 250è aniversari de l'arribada de la imatge de Jesús Natzarè a Xàbia.
Bibliografia
Aquest article ha estat possible gràcies a la informació i fotografies facilitades per:
- Arxiu Municipal de Xàbia
- Llibre 'L'antiga imatge de Jesús Nazareno i la seua ermita del Calvari a la vila de Xàbia' d'Antonio Espinós.
Galeria d'imatges
-
Romiatge de trobada entre Jesús Nazareno i la Verge de Loreto
-
Arribada de la Mare de Déu de Loreto a la Trobada de Jesús Nazareno
-
Trobada de les imatges del Natzarè i Verge de Loreto
-
Celebració especial de la trobada entre la imatge del Natzarè i la Verge de Loreto
-
Assistents a la trobada entre el Natzarè i la Verge de Loreto
-
Jesús Natzarè i la Mare de Déu de Loreto a l'altar de la Parròquia de Sant Bertomeu
-
Bous al carrer a les festes de Jesús Natzarè
-
Jornada de Bous al carrer a les festes de Jesús Natzarè 2022
-
Ofrena en honor a Jesús Natzarè 2022
-
La Confraria del Natzarè a l'Ofrena de flors en honor a Jesús Natzarè 2022
-
Creus de flors en honor a Jesús Natzarè 2022
-
Creus de flors en honor a Jesús Natzarè 2022 - (16)
-
Creus de flors en honor a Jesús Natzarè 2022 - (39)
-
Creus de flors en honor a Jesús Natzarè 2022
-
Autoritats municipals a la processó de pujada del Natzarè a l'ermita del Calvari
-
Arribada del Natzarè i la Mare de Déu a l'Ermita del Calvari
El millor de tot l'article és comprovar com històricament l'ús del castellà predominava tant en la senyalització dels carrers com als cartells de festes… i és clar Xàbia amb J…
Quina barbaritat estem permetent!
A més de fer els ulls grossos amb totes les comunitats angleses, alemanyes, holandesos etc..que mai se'ls ha demanat que parlin Espanyol.No creu?
Ostres, quina poca idea tens, Francesc. Si predomina – al segle XVIII – és per imposició per la via de la força després de la guerra de successió i els Decrets de Nova Planta. I el mateix al segle XX, a partir del 1939, quan la dictadura militar acaba amb els esforços de recuperació del valencià. Per tant, eixe predomini no és «natural», sinó imposició de guerra en tots dos casos. Que recuperem l'ús públic, culte, poular, tradicional i modern del valencià no és una barbaritat, sinó un acte de justícia. Ah, i tu a mi no has de permetre'm res, això faltaria.
Doncs en l'època que jo vaig anar al col·legi a Xàbia i després a l'Institut..1968 i així..no feien classes de Valencià….i el poc que se'n del Valencià és de sentir-ho al carrer..
Me'n recordo que un any …molt més tard de sobte tot havia de ser a Valencià..als anys 80!
Clar, el 1968 continuava la dictadura militar. Als anys 80 s'aproven els Estatuts d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. I no, no tot ha estat ni és en valencià, però a alguns la seua presència a l'àmbit públic els molesta. Vés a saber per què…
Interessant article per entendre millor la tradició. Només un matís després de la pandèmia del Covid ¿També diran que Xabia es va salvar de van tindre víctimes perquè encaixi millor la celebració?