Milers de senyals, ara desapareguts, mostren la història viscuda a Xàbia. Cada pedra, cada forma o cada estructura existent té una història important passada. Si ens remuntem al 18 de juliol del 1936, fa gairebé un segle, ens trobem amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Una part de l'exèrcit espanyol es va revoltar contra el legítim govern de la República donant lloc a una guerra que va durar tres anys.
Durant aquest període, milers van ser les pèrdues ocasionades, tant humanes com materials, a causa dels bombardejos de l'aviació, dels atacs de l'armada a les zones litorals i de la repressió exercida contra republicans o nacionals als territoris sota el control de un o altre bàndol.
Xàbia i la Marina Alta, per la seua posició al litoral, amb un xicotet port i la instal·lació, el 1937, d'un aeròdrom amb dues pistes d'aterratge, li va fer estar en situació de risc davant els possibles atacs de l'exèrcit de Franco i dels seus aliats: l'aviació d'Itàlia feixista i la legió Condor d'Alemanya nazi.
Així doncs, per defensar-se i controlar el tram de costa entre Dénia i Xàbia, es va crear una línia defensiva al litoral, en concret entre les Marines (Dénia) i el Portetxol (Xàbia), amb la construcció de diversos nius o búnquers.
A Xàbia es va construir una gran bateria semi-subterrània, a 90 metres sobre el nivell del mar, a la zona del Portetxol, per protegir la badia de la localitat. Una edificació que encara es conserva a l'interior d'una de les parcel·les privades que disposava d'un polvorí subterrani amb un pou de forma quadrada per on pujarien els projectils.
Però a més d'aquesta bateria, es van construir altres elements defensius com els búnquers. Un total de quatre nius que ocupaven la zona des de la Platja de la Grava fins gairebé el final del primer Muntanyar, tocant amb l'inici de la Platja de l'Arenal.
El primer estava situat junt al moll, extrem nord de la platja de la Grava; els altres a la platja del Benissero i al llarg del Primer Muntanyar, estant un altre als voltants de la zona dels Banys de la Reina. Búnquers que van ser conservats fins a la dècada dels 90, i dels quals encara se'n conserva, o almenys es pot observar, la base d'un.
I la història d'aquestes construccions queda plasmada, a més de algunes fotografies particulars que s'han pogut recuperar, en un gravat realitzat, el 1990, per l'artista de Xàbia, José Sivera. Una obra que va fer fa més de 30 anys amb el pintor Segarra Llamas als inicis d'aprenentatge sobre aquesta tècnica i en l'arrencada de la Primera Escola de Pintura de Xàbia.
Sivera ha explicat que aquest gravat, tret ara a llum com a obsequi nadalenc als companys de la premsa local, mostra una imatge històrica; "el desaparegut niu de metralladores ubicat a prop del Parador Nacional, al Primer Muntanyar, amb el Cap de Sant Antoni al fons".
