Gairebé 100 anys han passat des que va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Aquell mes de juliol del 1936 va fer canviar la vida dels ciutadans i d'un país. Aquest conflicte bèl·lic, produït per una revolta militar dirigida contra el Govern constitucional de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any, va durar tres anys i va provocar la construcció de noves infraestructures, de defensa, a xicotets municipis.
Fa unes setmanes abordàvem la història dels búnquers o nius de metralladores que s'ubicaven al litoral de Xàbia i dels que actualment gairebé no queden senyals.
Hui reprenem en aquest episodi de la història d'Espanya, la de la Guerra Civil, per treure a la llum que Xàbia va ser un dels 38 municipis de la Comunitat que va albergar un aeròdrom en aquesta Guerra.
El camp d'aviació de la Guerra Civil a Xàbia
El camp d'aviació, format per dues pistes d'aterratge, es va ubicar a la zona del Plà. Va ser el 1937 quan es van habilitar, sobre bancals en ús agrícola, les bases de l'aviació.
Segons explica el bloc 'El racó de tucídides' en el seu article sobre l'aeròdrom de Xàbia, “el govern republicà va decidir construir un aeròdrom a Xàbia perquè era una població que havia escapat dels objectius enemics, prop de Dénia, en un territori que fins ara no estava ben cobert pel que fa a l'existència d'aeròdroms ia més Xàbia tenia dos elements estratègics per a l'exèrcit de la Marina que calia defensar, els fars dels Caps de Sant Antoni i de la Nau”.
Característiques de l'aeròdrom
L'aeròdrom, segons es pot observar en una fotografia d'una volada de l'aviació italiana, tenia forma de 'L' sent una pista d'uns 1000 x 570 metres i una orientació NE-SO (la més gran), i una altra de 920 x 200 metres, orientació NO-SE i perpendicular a l'anterior (més xicoteta). Encara que segons un Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire (AHEA) la tipologia de dos braços amb eix est-oest (de 833m i 845m) i un en sentit nord-sud (de 775m); se cita tant com amb quatre pistes com amb dues.
La base d'aviació va ser destinada a transport militar i com a màxim hi cabien 6 biplans tots alhora. La instal·lació d'aquesta infraestructura va comportar que es construïssin "dipòsits de combustible i de bombes, llocs de guàrdia i de comandament (M. Puchol. 2005"); arribant a més a ocupar una finca del Rebaldí, Casa Carlos Carbonell, que va ser usada com a pavelló per als pilots.
-
Esplanada del que era l'aeròdrom. Foto Aviació italiana
-
Simulació actual del que va ser l'aeròdrom de la Guerra Civil a Xàbia
De l'aeròdrom ja no en queda res. Acabada la guerra va ser desinstal·lat i els seus terrenys es van tornar a cultivar. Molts d'aquests terrenys van ser venuts anys més tard per construir apartaments i un càmping. I és que l'aeròdrom -segons assenyala l'article- se situava a la part del darrere del que era la xicoteta albufera de l'Arenal, actualment dessecada. Ocupava gairebé l'angle format per la Carretera del Pla (nord-sud) i el Camí Cabanes (est-oest) i partia per la meitat el Camí de les Bases (nord-sud).
Adéu a l'arquitectura de la Guerra, però la història roman.
Bibliografia i arxius
- L'aeròdrom de Xàbia, bloc El racó de Tucídides, 25-2-2013.
- «El bombardeig de Xàbia. 23 de juliol de 1938», M. Puchol.
- Revista Xàbiga, número 9, 2005. El bombardeig de Xàbia. 23 de juliol de 1938.
- Arxiu Municipal de Xàbia.
- Pàgina web: Aeròdroms valencians de la Guerra Civil.
