A Xàbia a la falda del Montgó es troben tres ermites a semblança de les tres muntanyes de Jerusalem, en què Crist Nostre Senyor va obrar particulars miracles: El Calvari, la Muntanya Sió i la Muntanya Oliveti… Així, a Xàbia hi són: Ermita del Calvari, Ermita de l'Pòpul y Ermita de Santa Llúcia.
En el II Centenari de la vinguda de l'Natzarè a Xàbia (1767-1967), el ple de l'MI Ajunt de Xàbia de data 02 d'octubre de 1967, de la Corporació Municipal acorda nomenar alcalde Perpetu de la Vila de Xàbia a l'DIVÍ
NATZARÈ.
La forta devoció a Jesús Natzarè a Xàbia, es remunta fonamentalment, des que en 1834 el còlera mòrbid apareix en diversos pobles de la comarca alacantina. L'epidèmia es propaga per l'interior: Elx, Monòver, Alcoi i per la costa: Benidorm, Dénia, Xàbia, etc.
A Alacant el 1854 moren 1.900 persones i diverses més en tota la comarca. En Xàbia s'encomanen a Jesús Natzarè i es va veure lliure de l'assot d'aquesta mortal malaltia. Per tant, no és estrany que el poble de Xàbia adori sense reserves i amb una devoció especial a la seua Jesús Natzarè.
Els xabiencs mai han perdut la fe en Tu, Natzarè. Des que fa més de 250 anys desembarcaste a Xàbia la seua fe seguix inamovible. T'han estimat, t'estimen i et estimaran. Ni la pandèmia, ni cap altra dificultat impediran que els xabieros et adorin, et venerin i estiguin disposats a seguir el Via Crucis que Tu vas patir fins a la crucifixió i mort a la muntanya Calvari.
Tu, romans en aquesta ermita del "Calvari" de Xàbia i espelmes dia i nit, en silenci, sense descans per protegir-los de totes les malalties. Ells no et abandonaran mai. Estan convençuts i esperançats de que els salvaràs d'aquesta traïdora pandèmia que els tenalla. De les tristeses dels seus cors i de tots els desastres que poguessin sobrevenir, com vas fer en l'època de l'còlera mòrbid en la qual Xàbia quedo exempta de la mortaldat d'aquesta epidèmia.
I els xabieros ho atribueixen, a que Tu vas vessar sobre el poble el vostre alè diví de força espiritual per lliurar a Xàbia d'aquesta terrible desgràcia.
Ara, seguixen vius en la fe. Després d'aquest parèntesi de dos anys en què no han pogut homenajearte, vitorearte i agrair com Tu et mereixes, tornarà la normalitat i celebraran amb més goig que mai el 03 de maig el conegut com a Dia de les Creus, i la processó centenària de l' retorn de la seua Natzarè a l'Calvari, des d'on vigilarà a la Xàbia que tant l'estima i vol:
Fins al Calvari et seguixo
en fervorosa processó
com pecador penedit
com va fer el bon lladre
que se'n va anar a el cel amb tu.
Tu, no vols veure'ls tristos ni entristits, ni que els seus cors pateixin. Per això, els tornaràs l'alegria i la teua llum espiritual il·luminarà la seua ànima perquè, saps bé, la fe que nia en els seus cors des de fa més de 250 anys. El teu gran bondat, el vostre amor, el teu amor, no permetran que els xabieros pateixin ni un segon més, i en amb força divina els infundirás alegria i ànim per festejar. no només la Festa de les Creus de Maig, sinó tots els altres esdeveniments festius, culturals, musicals i socials que engrandeixen a aquesta insigne Vila de la meua estimada Xàbia.
Perquè entre Tu i els xabieros ha una complicitat secreta d'amor infinit que és etern i perenne. Aquesta tradició i aquest arrelament d'amor no ho podran fer caure mai cap temporal o contratemps. Perquè els xabieros saben el que volen, per això, han estat, són i seran feliços. I repetiran sense parar:
Natzarè, Natzarè,
a Xàbia envieu el vostre llum divina,
Tu ets, el seu Amor i la seua vida,
Tu ets, el seu etern "ET VULL".
Natzarè
en la meua solitud t'espero.
Camí trencat de dolor
cremant a la torxa de l'horror
rep la meua ànima en aquests versos d'amor.
Natzarè
en la meua solitud t'espero.
Joan Legaz Palomares.
