Parlar dels forns de calç és remuntar-nos als temps dels fenicis encara que a Xàbia se'n té constància des de l'època romana. La seua existència servia per coure pedra calcària, cosa que produïa la calç, que posteriorment era utilitzada com a material de construcció, barrejat amb terra o arena i aigua o com a pintura, dissolta la calç en aigua.
De fet, la calç ha estat fins fa pocs anys un element imprescindible per a la construcció d'edificis. A més, també s'usava dissolta en aigua per emblanquinar i desinfectar, així com per a nombrosos usos artesanals, industrials i domèstics.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
Com eren?
Els forns de calç eren de forma cilíndrica i estaven construïts mitjançant una excavació a la terra, definida, la part visible, per un robust mur de pedra amb una porta estreta i llarga. La part inferior del forn, destinada a dipòsit i combustió de la llenya, tenien una forma troncocònica, més xicoteta a la base, mentre que la part superior, de majors dimensions, mostra també una forma de tendència cònica més atapeïda a la part superior.
En general, l'alçada màxima era d'uns 3 metres, dels quals un 1,50 metres corresponen a l'olla o zona de combustió. El diàmetre màxim, uns 2,50 metres aproximadament, correspon a la zona de l'esglaó, que presenta una superfície lleugerament inclinada d'uns 20 cm. Amb aquesta estructura que aconseguia que fos més refractaria i resistent a la intensa temperatura del forn, ja que cremava entre els 800 i els 1000 graus durant gairebé tres dies.
Com funcionaven?
Al mur interior es col·locaven les pedres segons la mida, creant un armament. A la base, envoltant l'interior del forn, se situaven les roques més grans formant el que es deia la mancaba, mentre que les més xicotetes se situaven sobre la tornada, a les zones amb menys calor. Per tapar el forn es feia un cobriment de terra que es deia encegat.
També a l'interior, un cop col·locades les pedres, s'omplia de llenya, i s'hi anava afegint més a mesura que anava cremant. Això suposava que el calciner (treballador) havia de vigilar nit i dia el forn per manvan tindre el foc, fins que la pedra es convertia, per acció del foc, en calç viva.
Quan el procés estava llest, es deixava refredar el forn durant uns quants dies i després es distribuïa i venia la calç.
Quants n'hi ha a Xàbia?
Fa poc més de 50 anys, segons consta en textos del Museu Soler Blasco, hi havia 54 forns censats al cadastre rústic de Xàbia:
- 22 a la Guàrdia
- 13 al Cap Martí
- 10 en la Plana
- 4 a La Granadella
- 2 a Lluca
- 2 a Ramblars
- 1 al Portetxol
Tanmateix, actualment, a causa de l'expansió de l'urbanisme i la transformació de bancals, només hi ha quatre forns de calç visitables gràcies a la tasca de recuperació que es va dur a terme, fa uns anys, per part del Ajunt.
- 2 a La Plana.
- 2 en la Granadella.
On es troben?
La ubicació dels forns se centra en diferents paratges del terme municipal, allunyats del nucli urbà, on hi hagués llenya suficient a disposició i es trobés la pedra calcària. Per això es trobaran en diverses partides rurals de Xàbia. Dels 54 existents només quatre són visitables actualment.
A La Plana
Aquests dos forns van ser restaurats el 2015, coincidint amb els treballs de recuperació del Parc Natural del Montgó després de l?incendi produït el 2014, amb la intenció de recuperar el patrimoni etnogràfic i cultural.
Mestresses edificacions presenten unes dimensions similars: un diàmetre interior d'uns 3,20 metres i una alçada (també des de l'interior) de 3 i 3,40 metres respectivament.
- Forn de les Faroles: anomenat així per estar a prop de la casa de la família que s'encarregava del fanal del far del Cap de Sant Antoni
- Forn de la Plana
.
A La Granadella
- Forn Joan de Golaestreta: va ser restaurat el 2004 gràcies a una subvenció de la Conselleria de Cultura. Està situat a la partida de la Granadella, junt al camí conegut com la primera cadena. Té unes dimensions més grans que els de la Plana amb un diàmetre interior de 4 metres i una alçada de 3,40 metres.
- Forn de la Granadella.
- Assentament de la Punta de la Fontana: en aquest espai la calç es va usar per crear el durador revestiment dels morters hidràulics amb el qual es van lluir les nombroses basses quadrangulars localitzades al jaciment usades per a l'elaboració de saladures o altres productes agropecuaris.
- Torre de les Capçades: en el període andalusí la calç va servir per realitzar els durs encofrats de morter i blocs de pedra de les parets de la Torre de les Capçades, un edifici de planta rectangular de 3,84 x 5,60 metres i un gruix dels murs de 93/83 cm, que va ser construït a la fi del segle XI o principis del XII. També va ser utilitzada en un morter per assentar les teules de la coberta d'un xicotet edifici annex a la torre, una construcció que es podria datar a la segona meitat del segle XII.
- Gran cisterna rectangular: la cisterna de més de 15 metres de longitud, 4,25 metres d'amplada i uns 3 metres d'alçada permetia emmagatzemar uns 20.000 litres d'aigua dolça.
- Assentaments agrícoles i construccions de murs, com a morter de base dels paviments de mosaic, en els estucs pintats de groc, blau i altres tonalitats que ornarien les sales més importants de la vila, així com per cobrir (encallar) capitells, bases i altres elements arquitectònics de Tosca trobats a el jaciment.
- Blog de turisme de l'Ajunt de Xàbia.
- Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco.
- Amics del Museu de Xàbia.
Vestigis de la calç a Xàbia
Com hem comentat al principi, a Xàbia no es documenta l'ús dels forns de calç fins a l'època romana. A partir d'aquí s'observa que la calç va ser utilitzada en diferents edificacions de la localitat:
Ruta dels Calciners
Per als amants de les rutes senderistes, la Via dels Calciners és una bona nova proposta d'esbarjo per conèixer l'entorn, el paisatge i les estructures humils i essencials dels nostres avantpassats. Durant els mesos de tardor o fins i tot d'hivern són les millors per fer aquesta excursió.
