Xàbia amaga milers de secrets i un ve donat per la flora fent que la localitat siga única. La flora de Xàbia està caracteritzada per una gran diversitat d'espècies adaptades al clima mediterrani i als seus variats ecosistemes i la converteixen en un lloc molt interessant per als amants de la natura i la botànica.
I és que la flora de Xàbia acull desenes d'espècies diferents, algunes d'elles exclusives al món i convertint Xàbia en el segon municipi del món amb més diversitat d'espècies (1.300), i el primer de la Comunitat amb espècies més protegides i altres en perill dextinció.
En concret, segons ha indicat el botànic Jaume Soler, “a Xàbia han documentat vuit plantes que estan en perill de desaparèixer per sempre. D'una d'elles, el Limunium interjectum, només hi ha una població al món i està localitzada al litoral del Muntanyar xabienc".
Cal destacar que aquest municipi costaner de la Marina Alta compta amb diverses àrees naturals protegides com és el Parc Natural del Montgó on es poden trobar algunes espècies endèmiques i en perill dextinció. El més conegut és el card marí (Eryngium maritimum), l'espart (Stipa tenacissima) o l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris), però hi ha 10 espècies més que només es troben i per tant, es poden observar, en aquest racó del Mediterrani.
Les 10 plantes en perill d'extinció del planeta
Les deu plantes que anomenem a continuació compten amb la particularitat que estan classificades com a perill d'extinció o perill crític a causa de la pèrdua d'hàbitat, la recol·lecció excessiva, la competència amb espècies invasores o per la construcció d'infraestructures.
1. Asperula Paui
Aquesta xicoteta planta, també coneguda com Mel de melojar, és un dels endemismes més importants i poc coneguts de la zona. El seu origen es dóna principalment a la Marina Alta encara que s'escampa també cap a l'interior de la Comunitat.
Aquesta espècie forma part del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins la categoria de Vigilada. Encara que no hi ha una gran població d'aquesta planta es pot observar al penya-segat del Cap Sant Antoni i el Montgó.
2. Carduncellu dianuis
Aquesta mena de card es troba a la regió de Múrcia, Eivissa ia la província d'Alacant, incloent-hi Xàbia. A penes hi ha nou poblacions peninsulars conegudes amb pocs exemplars. Sol viure en matolls i rocalls.
A Xàbia es pot trobar al Montgó i al Cap Sant Antoni, lloc on es troba la major població peninsular. D'altra banda també hi ha dues poblacions més a la localitat; una al Morro de la Falzia i una altra al barranc d'Orxella a la Granadella.
3. Cheirolophus lagunae
Aquesta mena de planta és única a Xàbia. Només creix en aquesta localitat de tot el planeta. Va ser descoberta fa pocs anys a la zona del Portetxol, a prop de la Cala de l'Francès però també creix al Montgó ia la Granadella. El seu hàbitat es troba als penya-segats.
La seua protecció està regulada al Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins de la categoria Vulnerable. A més, la major part de la població està inclosa al LIC 'Penya-segats de la Marina'.
4. Convolvulus valentinus
Aquesta planta enfiladora es troba a les zones costaneres del sud-est d'Espanya. És una espècie exclusiva de la Marina Alta. Es descriu com Campaneta de tiges (Campanita de tiges) ja que les seues flors color violeta o blavoses tenen forma acampanada. Floreix a la primavera i viu a llocs pedregosos, vores de camins i matolls.
Aquesta espècie forma part del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins la categoria de Vigilada. Tot i que hi ha diverses poblacions d'aquesta espècie a Montgó, la Granadella, el Tossalet, el Cap de Sant Antoni, també cal destacar que moltes poblacions han desaparegut per l'activitat agrària i per la pressió urbanística.
5. Limonium interjectum
Aquesta planta es troba a les zones costaneres de la Mediterrània. D'aquesta espècie només se'n coneix una població a tot el món i està localitzada al litoral del Muntanyar de Xàbia. Floreix a l'estiu i neix a platges fòssils, saladars costaners i zones salubres.
La seua primera observació es remunta al 1897 amb un exemplar a Dénia però aquesta població va desaparèixer per una actuació urbanística i ara només s'ubica a Xàbia amb una població de 2.500 exemplars repartits entre els dos muntanyencs i la zona del Saladar.
Aquesta espècie està protegida i forma part del Catàleg Valencià d´Espècies de Flora Amenaçades dins de la categoria de Protegida no Catalogada.
6. Limonium Rigualii Paui
Aquest endemisme és exclusiu de la costa de la Marina Alta. Es caracteritza per van tindre les fulles en forma d'espàtula i punta arrodonida. Creix en zones exposades al vent marí dels penya-segats del litoral. Aquesta espècie forma part del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins de la categoria de Vigilada, del Parc Natural del Montgó, al LIC de Penya-segats de la Marina ia la Microreserva de Flora de la del Portetxol.
Aquesta xicoteta planta perenne se situa a diferents racons de Xàbia i comarca com: Cap Prim, Cala Blanca, Cap Negre, Ambolo, Segon Muntanyar o Cala dels Testos.
7. Limonium scopulorum
Aquesta mena de planta es troba exclusivament al litoral de la Marina Alta. Viu a platges fòssils i penya-segats calcaris del litoral. La representació mundial més gran d'aquesta planta es troba a Xàbia tenint presència als dos muntanyers i diferents cales. Aquesta espècie forma part del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins la categoria de Vigilada.
8. Medicago Citrina
Aquest endemisme iberolevantí-balear d'aspecte arbust té una població a la coneguda 'Illot de la Mona' de Xàbia. Viu a terrenys del litoral tant calcaris com d'origen volcànic, normalment coincidint amb l'acumulació de deposicions d'aus marines.
Aquesta espècie està protegida a tot el territori nacional però a més, a nivell autonòmic, la seua protecció està regulada al Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins de la categoria de Vulnerable.
Actualment es coneix que hi ha uns 23 exemplars a l'Illot de la Mona, però no tots produeixen llavor de forma regular. Anteriorment també es va descobrir a la zona de les Coves Santes, al Cap San Antonio, però ara es mostra desapareguda.
9. Silene hifacensis
Aquesta planta està en perill dextinció a tot el món. Només es troba als penya-segats de la Marina Alta com a l'Illa de la Mona de Xàbia, a l'Illa de Benidorm ia l'Illa d'Eivissa ja que el seu hàbitat són les roques del litoral amb orientació nord-est amb influència directa d'ambient marí.
Aquesta espècie forma part del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins la categoria Espècie en Perill d'Extinició, ja que és una única espècie vegetal que té aprovat un Pla de Recuperació a la Comunitat Valenciana.
10. Thymus webbianus Rouy
Aquesta mena de farigola és un endemisme exclusiu valencià descobert al Montgó i al Penyal d'Ifac. Aquesta espècie forma part del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades dins la categoria Vulnerable.
Tot i que no se n'ha trobat cap exemplar clar si s'ha observat una recol·lecció de floració vespradana.
Amenaça a Espanya
Juniperus Oxycedrus
Aquesta planta, també conegut com a ginebre comú, és un arbust o xicotet arbre que es troba a moltes regions mediterrànies, incloent Espanya. Es troba catalogat comor espècie en situació de preocupació menor, és a dir, no es troba en perill crític d'extinció però sí que és vulnerable a amenaces com la tala de boscos, la pèrdua d'hàbitat i l'esglaiada.
El ginebre comú és una espècie important a l'ecosistema mediterrani, ja que el seu fruit és una font d'aliment per a molts animals, i també s'utilitza en la producció d'olis essencials.
El Juniperus Oxycedrus viu generalment en dunes, arenals litorals, però a la Marina Alta també viu sobre zones rocoses. En concret a Xàbia es coneixen tres nuclis poblacionals: Cap Negre, Cap Prim, Cala Blanca i en parets inaccessibles del Cap Sant Antoni, a prop de la Cova Tallada.
Aquestes són només algunes de les moltes espècies que es poden trobar a Xàbia. De fet, mostres d'algunes d'aquestes plantes es poden conèixer a la exposició de la Fundació Cirne.
Per a més informació podeu consultar el llibre Patrimoni Vegetal a Xàbia de Jaume X. Soler i Lluís Serra -llibre consultat per fer aquest reportatge-.
Conclusió crear un jardí botànic per protegir, estudiar i preservar la flora del nostre municipi en perill dextinció.
Seria molt millor crear microreserves on viuen aquestes plantes que són gairebé impossibles de cultivar en un altre lloc.
Hi ha massa paràmetres com el sòl, el clima…que fan que el trasplantament d'aquestes espècies endèmiques és molt difícil.
Però la idea del jardí botànic està bona amb altres espècies.
Isn't this done by LA FUNDACIÓ ENRIC MONTOLIU?
Res a veure.
És privada i té altres objectius.