El treball que vaig realitzar per construir el Diccionari Biogràfic Javiense abreujat penjat a internet, he de dir que em va donant moltes satisfaccions ja que fins ara he rebut avisos de persones que indaguen en el mateix antecedents seus, i ho consulten, i de vegades em escriuen per sol·licitar-me noves dades si els tinc, i la veritat és que en ocasions puc ampliar-los alguna cosa o donar-los pautes perquè puguenobvan tindre noves informacions.
En aquesta ocasió presentaré a Jaume Buigues Buigues, un personatge absent en el Diccionari i que crec mereix estar en ell o al menys donar unes pinzellades sobre la seua vida, el que he aconseguit amb un informant excepcional en la persona del seu fill; Bartolomé Buigues Bolufer, que ha sabut conservar amb afecte aquestes parcel·les de la història familiar, que si un membre de la família no sap conservar-les, de vegades per desídia, desinterès o negligència es perden, i recuperar-les després és molt difícil, al no disposar de una persona que les guardés per transmetre aquesta història familiar als descendents.
El que em va explicar el seu fill, l'he encadenat amb altres dades que posseeixo entre els papers del meu arxiu i amb ells va presentar la figura de qui va ser alcalde el 1937. Jaume Buigues Buigues arrela en 1813 en la línia d'aquell segon regidor que fugint dels francesos s'avecindó a l'illa de l'Portetxol i allí va néixer el nen a què van posar el nom de Cristòfor. Jaume Buigues Buigues, nascut el 1892, es va dedicar als negocis de farines fonamentalment ia l'exportació de pansa i ametlla, disposant al magatzem de casa d'una desraspadora de panses i una descascaradora de l'ametlles de tipus industrial ambdues.
Però a part d'aquesta dedicació laboral va fer els primers passos en la política local. El 31 de maig de 1931 es va formar el Ajunt amb Felipe Buigues Guardiola, propietari, com a alcalde independent i com a primer tinent alcalde el també propietari Jaime Buigues Buigues. Es dóna la circumstància que els 14 components de l'Ajunt figuraven tots com a propietaris si bé la seua afiliació política anava per diferents camins.
El 27 de juliol de 1936 es constitueix el Comitè Executiu de el Front Popular d'el qual figura com a alcalde d'elecció popular Felipe Buigues Guardiola i el comitè es va veure incrementat a primers d'agost per dues persones i el seu nombre constitutiu de vuit membres.
Els esdeveniments d'aquests primers mesos de la contesa civil van dur a que Felip Buigues Guardiola dimitís a principis de 1937 per sentir-se impotent per fer front a les situacions quotidianes i Jaume Buigues Buigues com a primer tinent alcalde va assumir l'alcaldia.
En un moment determinat, un matí va veure com una gran quantitat de persones exaltades s'acostaven a casa a la placeta de l'Convent per demanar-li que ordenés als propietaris que donessin feina als necessitats i en tot cas jornal. Un piquet de la guàrdia civil es va col·locar davant de casa per evitar mals majors mentre ell cridava a Governador Civil d'Alacant per dir-li el que passava i que podria fer a l'respecte. El Governador va contestar "Arregleselas com pugui".
La situació es va deteriorar bastant fins al punt que algú li va dir: "van a per tu". Aquest avís va fer que es refugiés a Alacant, i posteriorment a altres llocs per evitar que l'agafessin. Mentre a Xàbia li van confiscar el magatzem amb farina i van convertir la quadra de casa seua a la quadra de el Comitè. Més tard van cremar el riurau que tenia junt a la 'caseta'.
Com la família s'havia quedat a Xàbia, passat un temps va voler tornar per veure a l'esposa i fills. Un amic, amb por pels controls existents a la carretera d'Alacant a Xàbia, el va portar amb cotxe fins que a la Vila Joiosa, li va dir que no avançava més i que havien de tornar-se. Jaume li va dir que tornés l'amic però que ell s'anava a Xàbia i per salvar els controls va ser caminant de nit, saltant marges i evitant la carretera de manera que va arribar amb els peus deixalles i les robes destrossades.
Es va refugiar però un dia algú va saber on era i van anar a per ell, el van portar a la caserna i el van posar a treballar amb més persones per fer una sèquia que va anava des del punt de l'actual Centre de Salut fins al que hui és el col·legi Mediterrània (Fins fa poc Vicente Tena). El seu estat de salut es deteriorava i el van van tindre tancat motivant una claustrofòbia que no suportava. A la fin el van alliberar després de pagar l'esposa els 30.000 durs comandes pel seu alliberament.
Hi ha un document signat pel sacerdot D. Pedro Lloret de 18 de setembre de 1941 al que contestant un qüestionari al·ludeix als excessos ocorreguts sense citar persones, assenyalant que no se sap que es formessin llistes negres a les actuacions revolucionàries immediates a la guerra, i que davant els excessos ocorreguts no hi va haver reacció per part de la vila ni tampoc delacions als rectors i sacerdots.
Doncs bé, Jaume Buigues va ser cridat el 1942 per l'Ajunt i com Pedro Lloret, va voler passar pàgina. Li van cridar perquè informés en l'anomenada "causa general" sobre les persones que havien participat en la violència de el moment i en un desig de girar full, va contestar que no sabia res.
La conseqüència de totes aquestes experiències va ser el deteriorament gradual de la seua salut que el va portar a morir el 8 d'agost de 1959 amb 67 anys, si bé va poder gaudir d'el tabac un poc abans com mostra el paquet de cigars 'Ideals', la caixa de llumins i dues llibrets de paper de fumar que guarda el seu fill Bertomeu amb veritable afecte.
Quan m'ensenya aquests objectes l'emoció li ennuvola la cara. Jaume no va arribar a veure la fulla roja de l'llibret de paper de fumar que com va dir Miguel Delibes en la seua novel·la El full roja, Publicada precisament aquest any de 1959, assenyala la fi de l'llibret. Ell va morir quan ja s'acostava el full roja d'un llibret de paper de fumar.
En aquest dia s'ha donat una coincidència interessant i és que Robert Llopis i Sendra ha publicat a Marina Plaza un treball amb el títol de 'Sindicalistes de la CNT de Xàbia (1919-1936)? » on en els últims paràgrafs es nomena a l'alcalde Jaume Buigues Buiges amb idèntica afimación al que en aquest article es.
Em dic Jaume Buigues Torres, primer nét home de Jaume Buigues Buigues, alcalde que va ser de Xàbia en el primer any convuls i tràgic de la guerra civil espanyola. A part de portar amb gran honor el nom i el cognom de què que fos el meu avi ia més també fos el meu padrí en ni bateig sóc el fill gran de Bartolome Buigues Bolufer, únic fill home de l'alcalde Jaume Buigues. Vull recordar amb gran estima, admiració i enorme nostàlgia la memòria d'un gran home de Xàbia, important empresari i no menys exemplar pare de família, estimat avi D.Jaime Buigues Buigues.