La Filà Jalufos és la filà fundadora de les Festes de Moros i Cristians a Xàbia, gràcies a ella i sobretot, a la inquietud dels seus fundadors, aquestes conegudes festes han celebrat ja més de 40 anys, convertint-se en unes festes històriques i turístiques, cosa impensable en els seus inicis.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
- 1.
- 1.1.
- 1.2.
- 1.3.
- 1.4.
- 1.5.
- 1.6.
- 2.
- 3.
- 4.
- 4.1.
- 4.2.
- 4.3.
- 4.4.
- 5.
Història
L'inici de la Filà Jalufos es remunta a l'any 1978, quan va començar la seua marxa. Un grup d'amics entre els quals destaquen: Paco Ferrer, Pepe Such, Pepe Cardona, Pepe González, Paco Parrilla, Vicente Mont, Vicente Montaner, Paco Melgar, Pepe Ribes, Vicente Zaragoza, Vicente Fornés, Pepe Garcia, Pepe Mengual, etc, es van unir amb l'objectiu de crear i impulsar les Festes de Moros i Cristians que se celebraven en altres municipis, però no a Xàbia.
La reunió per forjar l'origen es va dur a terme a les antigues oficines de Banc de València.
El seu nom
En aquella primera reunió ja es va decidir pel nom de la qual seria la primera filà de Moros i Cristians de Xàbia. Es van proposar alguns noms però finalment es va acceptar 'JALUFOS' (Senglar en àrab).
El nom va ser proposat per Pepe Cardona pel fet que, en aquell temps, anava a fer un viatge al Marroc per caçar senglars, d'aquí la seua aportació a el nom i va agradar a tots, de manera que va quedar aprovat per unanimitat dels membres.
estendard
La història de l'estendard de la filà Jalufos ve donada pel que era capellà rector de la filà Parròquia de la Mar, Don Juan Celda de la Visitació, que a part de ser capellà, tenia per afició pintar i dibuixar. En assabentar-se que la Filà estava pensant a fer l'estendard, es va oferir a confeccionar-lo com a llenç a l'oli.
Don Joan Celda el va formar amb dos simitarres mores amb adorns i corona àrab. Posteriorment, els components de la Filà el van muntar en un llenç de tela de velodillo pana en granat i suport de metall.
Tot i que la creació d'aquest llenç va ser com a regal en propietat de José Cardona, un dels fundadors, aquest, a deixar la Filà, no va voler emportar-se'l i el va deixar en bé per a la fila.
El seu primer desfilada
El grup d'amics va buscar a més components per crear aquesta primera filà. Després de convocar-los a tots en el que era el PUB Jaume I de Duanes de la Mar per explicar-los el propòsit, molts van acceptar i es va crear Jalufos, la primera filà Mora composta amb un total de 14 homes. Posteriorment, i any rere any, la filà va anar creixent arribant a ser uns 40 components.
Amb els anys, a l'ésser nombrosos membres a del principi, es van formar dos filaes d'homes, després es va passar a formar una fila amb els fills dels membres, i va seguir una altra de dones. Actualment està format per una d'homes i unes altres de joves i no és la més nombrosa.
La primera aparició va ser en les Festes de la Mare de Déu de Loreto d'aquest mateix any, en només tres mesos, van aconseguir compondre-tot i van aprofitar la desfilada de carrosses per presentar-se.
Els primers components d'aquesta Filà expliquen que "Només nosaltres enteníem que estàvem davant d'una festa que venia a revolucionar. El seu colorit i la música sorprenia a tots els públics però si a més afegim la marxa mora lenta i pausada, la vistositat dels vestits, els seus llances, espingardes i cimatarras mores, així com l'espectacle d'aquella època amb els timbals, en el qual el timbaler saltava per sobre d'ells en els redobles ".
La novetat d'una filà de moros en la cavalcada va captivar el públic.
Aparició a les Festes de Sant Joan
Un any després, el 1979, van tornar a desfilar, però abans de les festes patronals de Duanes, ho van fer en les festes de les Fogueres de Sant Joan. El primer dia de desfilada va ser "Apoteòsic", Tot el públic estava expectant, però a causa de la seua lenta marxa, la gent no va esperar a el pas de les carrosses, el que va crear un problema per desfilar a l'endemà, però el van tornar fer.
A l'any següent, al juny de 1980, davant el dubte de eixir a desfilar a les festes de Fogueres, la comissió de Festes de barri de l'Frechinal els va convidar a desfilar a les carrosses assignant-los desfilar al final per no revespradar la cavalcada, a la qual cosa acceptar, ja que els Jalufos, tenia l'interès de continuar donant vida a les festes de moros i cristians.
Així doncs, posteriorment, van tornar a participar a la Cavalcada de les Festes Patronals de Duanes de la Mar, on a causa de l'escassetat de costes als carrers, l'acoblament va ser molt millor i van desfilar cada any fins a l'any 1984, junt alguna altra filà .
consolidació
L'any 1985, les Festes de Moros i Cristians van començar a consolidar-se com a festa independent. Per acord amb el Ajunt, es va decidir crear una altra festa turística dins de la temporada estival, per la qual cosa es va determinar que fos al mes de juliol, al voltant de Sant Jaume al costat d'altres filaes i creant la Junta Central de Moros i Cristians de Xàbia.
En aquest any, la Filà Jalufos va augmentar el nombre de components i van crear dues esquadres dins de la filà, sent la segona esquadra manada per una dona, Nani, que a partir d'aquest any, i durant molts més d'ara endavant, va ser l'única dona que havia capitanejat una esquadra d'homes a Xàbia.
l'adéu
Va ser el 2022, després de passar la pandèmia pel coronavirus, quan arriba a la família de festers la trista notícia de la dissolució i desaparició definitiva d'aquesta filà. La Filà Jalufos ha estat la mare d'aquestes festes, però la manca de participants per seguir al capdavant va fer que aquesta icònica filà deixés d'estar al seu ambient, a les festes de Moros i Cristians de Xàbia.
kàbila
Des dels seus inicis, la Kabila o lloc de reunió de la Filà Jalufos, es trobava a l'Avinguda Jaume I, però el 1993, a causa de l'enderrocament d'aquesta infraestructura, van passar al carrer Triana, on se situen en l'actualitat.
I en les seues desfilades de el casc històric, la Filà tenia el seu casal al carrer Roques, abans Canonge Pajarón. Des d'allà sortien a peu a les cercaviles oa les seues clàssics descapotables, Meharis, plens de banderes.
Vestits
Els primers vestits van ser de moro CHANO, després van seguir altres vestits d'igual similitud, passant després a formar amb vestits anomenats NEGRES, tal com seguixen així.
Però com hem comentat més amunt, la història de l'vestit 'Moro Chano', ve perquè a l'crear la filà i desfilar només tres mesos després de la seua fundació no tenien temps a triar. Gran part dels components es van desplaçar fins a Alcoi, a l'casal gran de Sant Jordi, però no hi havia vestits, així que el que van trobar va ser el vestit de Moro Chano. Era un vestit de drap gruixut blanc amb capa i pantalons (van tindre en compte que aquí desfilaven al mes d'agost).
Per diari, els membres de Jalufos vesteixen XNUMX:XNUMX gel·laba blanca i gorra de color roig.
càrrecs festers
capitanies
1995: Rafael Olmios Alvarez i Ana María Álvarez Àngel
2003: Rafael Olmos Álvarez i Ana Álvarez Àngel
Capitania 2017
abanderades
2003: Mercedes Olmos Álvarez
2010: Ester Major Such
2017: Raquel Violero
pregoner
Membres de la Filà Jalufos que han estat pregoners a la Presentació de les Festes:
2012: Pepe González Ferrer.
2013: Antonio Hernández Herrero.
Premis Sant Jaume
2017: Nani Graella
2018: Pepe Such
Galeria de fotos i vídeo
-
Estendard de la Filà Jalufos
-
Filà-Jalufos-Esquadra-Dones
-
Filà-Jalufos-Esquadra-homes
-
Component de la Filà Jalufos en l'acte de presentació de vestits
-
Filà-Jalufos-Capes-Esquadra-Dones
-
terme-esquadra-fila-jalufos
-
Components de la Filà Jalufos
-
Pepe Such, un dels fundadors de la Filà Jalufos
