Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

Església de La nostra Senyora de Loreto de Xàbia: història, arquitectura i curiositats

07 de novembre de 2021 - 07: 43
Carrer Pio X, 9 Veure mapa
965791286
De 9 a 00 hores tot l'any ia l'estiu fins a les 20 hores.
parròquiadelmar.org
parròquiadelmarjavea
parròquiadelmarjavea
Monuments

L'Església Nostra Senyora de Loreto, coneguda com la Parròquia del Mar, es troba al barri mariner de Duanes de la Mar. Es tracta d'una església d'estil avantguardista que es va començar a construir a mitjans del segle XX. L'advocació de la Mare de Déu de Loreto se centra en les arrels de la història, ja que al segle XVI va existir a Xàbia una ermita dedicada a aquesta verge que va estar vinculada als pescadors.

Ubicació

L'Església de La nostra Senyora de Loreto o també Parròquia del Mar es troba al carrer Pio X, 9, al centre del barri mariner de Duanes de la Mar, a pocs metres de la platja de la Grava.

Horaris

Horari de visita

L'església es pot visitar de 9 a 00 hores tot l'any i a l'estiu s'amplia fins a les 20 hores.

L'horari de misses és el següent:

Horari d'hivern (de setembre a juny):

Dies feiners: 19:30 hores.
Dissabtes: 9, 00 i 19 hores.
Diumenges i festius: 9, 00, 11 i 00 hores. Al mes de setembre se celebra també a les 12:00 hores.

Horari d'estiu (juliol i agost):

Dies laborals: 9 i 00 hores.

Dissabte i vespres de festa: 9:00, 19:00 i 20:00 i 21:00 hores.

Diumenges i Solemnitats: 9, 00, 10, 00, 11 i 00 hores.

Les confesions es fan 30 minuts abans de les misses.

El Despatx Parroquial obre als matins: dimarts, dimecres, dijous i divendres de 11 a 00 hores ia les tardes: dilluns, dimarts i dimecres de 13 a 00 hores.

Història

L'Església de la Verge de Loreto es construeix a partir d'una capella existent, la qual va ser una donació particular de Josefa Mas Escoto a l'Església, per tal d'atendre els feligresos de la zona del port. Junt a la capella es va construir també una escola. Per això s'havia de nomenar un sacerdot que celebrés missa i fes classe als xiquets i per a les xiquetes es van fer càrrec les germanes de la Comunitat de Religioses Salesianes. Els mariners van traslladar la devoció a la Verge de Loreto a aquesta capella però com que les religioses eren del Sagrat Cor de Jesús, la capella també rebia l'advocació del Cor de Jesús.

A la dècada dels 60, el rector Juan Celda i els feligresos i estiuejants veuen la necessitat de dotar la parròquia d'un temple més gran i amb més capacitat. Per poder fer front al cost de la construcció, el ministre de llavors Mariano Navarro Rubio, convenç alguns estiuejants perquè col·laborin amb donatius i es compromet que la resta seria sufragada pel Ministeri.

Creadors de l´Església

L?encarregat de construir el nou temple és l?arquitecte, Fernando García Ordóñez. Un asturià que va fer la major part del seu treball professional a València i Xàbia. El projecte el va fer l'estudi d'arquitectura GO-DB format per quatre arquitectes: García Ordoñez, Dexeus Beatty, Bellot Porta i Herrero Cuesta, mentre que l'enginyer va ser Gómez Perretta.

Mostra de l'avantguarda arquitectònica de l'època i de la renovació estètica vinculada al Concili Vaticà II, l'edifici es va inaugurar oficialment el 3 de juny del 1967 i hui és un dels principals atractius turístics de la localitat.

Estructura de l´Església

Segons informen des de la Parròquia, García Ordoñez recorda també les nombroses dificultats que van sorgir en dur a terme aquest ambiciós projecte i reconeix que això va ser possible gràcies al treball i esforç del mestre fuster, Manuel Serra: “Hi va haver moltes dificultats constructives, diverses vegades vam estar a punt de 'tancar la botiga' aclaparats pels endimoniats lloaments d'aquestes superfícies. Tota l'obra és de formigó abocat en 'encofrats', l'execució dels quals va ser treball d'un genial mestre fuster".

Els pilars són un altre element característic de ledifici. Segons l'article escrit, amb motiu del 40è aniversari, per Juan Bautista Codina, "els dotze pilars esculturals -apòstols per a uns i angelots alats per a altres- són ideats amb la finalitat de respondre diferenciadament a una doble necessitat constructiva: suport de mur de tancament inclinat i suport de l'estructura metàl·lica del sostre”.

Interpretació del disseny

Aquest temple es visualitza com si fos el fons del mar, la superfície del qual és solcada per la barca de la salvació creant onades d'escuma que es converteix en llum blanca. La metàfora va més enllà de la idea descrita, en descobrir els dotze apòstols, petrificats en formigó de cuidada execució, envoltant i alçant la nau de taulons de fusta. Encara més, els necessaris encofrats de fusta s'han d'entendre com un “homenatge al mestre fuster” que hauria d'aixecar l'església i que no va arribar a veure. No menys suggerent és la peça lateral gairebé ingràvida doficines.

Aquesta església, amb la seua planta ovoide, la seua secció hiperbòlica i el sostre corbat asintònicament, crea un lloc solemne confinat per onades fòssils que en el seu impuls cap amunt freguen els costats de la barca de sant Pere que apareix surant sobre el mar. Aquests canvis, relatius a la formalització dels temples amb l'ús de noves imatges religioses, entronquen amb la renovació defensada després de la 2a Guerra Mundial per part de la jerarquia catòlica que proposava l'acostament de l'art eclesiàstic a la sensibilitat de l'art modern del segle XX .

Ara, en aquesta dècada d'optimisme, la modernitat arquitectònica es manifesta amb el brutalisme de formes i acabats i amb lirisme en el seu simbolisme: la volta celeste s'ha substituït per la superfície del mar, en un exercici abstret i ocult entre la voràgine immobiliària turística.

D'aquest edifici, de planta ovalada, en destaca el disseny de les línies i la concepció de l'espai. Els materials utilitzats són el formigó armat (ciment i ferro) i posseeix murs sense cantons que s'obren a la part superior cap a l'exterior.

Il · luminació

Els seus autors van argumentar que “l'espai més idoni per a la trobada amb Déu podria ser un lloc sense cantonades, suau, gairebé sense matèria”, en què la il·luminació zenital relliscava per les parets aconseguint “un ambient eteri”. La llum apareix com a “missatgera de l'ordre sobrenatural” que inunda l'espai interior. Per això la preocupació per la recerca d'una «caiguda de llum», pròpia d'un lloc de recolliment espiritual.

L'entrada de la llum es produeix a través de les lluernes ubicades al llarg de tota la rematada superior de mur corregut que és el tempo, permetent que aquesta rellisqui a través de les parets. Per destacar-la més s'incorporen al formigó xicotets fragments de quars blanc.

La part interior de la coberta té forma de quilla de vaixell, molt apropiada, atesa la ubicació de la parròquia, i aconseguix que la llum seguix un recorregut des de la seua entrada fins al centre mateix de l'espai i baixi des de la quilla cap a la zona de seients de la congregació. Aquesta és de fusta de pi roig i representa la barca del pescador (figura bíblica).

Al final de la nau, i com a destinatari de tot aquest joc de llums, hi ha l'altar sobreelevat coronat per un Crist flotant penjat directament de l'estructura, obra de l'escultor Esteve Edo, que reclama l'atenció de tothom que entra a la nau del temple, el sagrari, dissenyat pel mateix García Ordóñez.

Premis i reconeixements per a l'arquitectura

El temple que acull l'Església de la Mare de Déu de Loreto està declarat monument artístic cultural. Posseeix el Premi Nacional d'Arquitectura, rebut el 1969 i diferents reconeixements com el de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València.

Des de la Parròquia assenyalen que "sense l'afany del rector Juan Celda, l'interès del que va ser ministre Mariano Navarro Rubio i el treball de l'estudi d'arquitectura GO-DB, Xàbia no tindria hui dia aquest temple tan emblemàtic, no només per a Xàbia, sinó també per a la Comunitat Valenciana i per a Espanya”.

Reportatge de la BBC

L'estil arquitectònic de la Parròquia del Mar va causar també interès fora de les nostres fronteres. La BBC, Televisió Pública Anglesa, se'n va fer ressò i va dedicar un reportatge de 45 minuts sobre l'església.

En aquest reportatge el redactor de la BBC explica que l'estil arquitectònic del temple de Xàbia només es troba a la nova catedral metropolitana de Liverpool ia la catedral de Brasília. El reportatge televisiu destaca que l´església de Xàbia "forma part de la trilogia de l´arquitectura religiosa contemporània".

Instal·lacions del recinte eclesiàstic

A l'entrada del recinte catòlic, a la part esquerra, hi ha la Parròquia de la Mar. Un edifici que és l'annex al temple i que acull els despatxos parroquials i la Casa Abacial.

Cal destacar que aquest edifici, 'El Crucificado', obra de l'artista belga, Bibiane Stilmant. Creat el 2003 amb materials de rebuig mariner (cordes i xarxes).

La casa Abacial és l'edifici adossat que té un claustre xicotet, amb arcs imitant el gòtic. En aquestes instal·lacions es proporcioxiquet les classes de catequesi.

A la part exterior del temple, en el recorregut cap a l'interior de l'església trobem diferents làpides que recorden assenyalades dates per a aquesta parròquia com la que recorda el 25è aniversari de la creació de la parròquia situada al costat d'una pila baptismal que va construir el tosquer de Xabia, Vicente Bisquert.

A l'entrar a la ante-sala del temple trobem la sagristia i els confessonaris, on també s'ubica el Crist del Mar. Junt a l'entrada de la sagristia, es troben les restes de la penitent Sor Catalina Bas “La Basota”, que són en una xicoteta tomba adossada a la paret. En ella es poden apreciar algunes escenes de l'ermita que va viure als contraforts del Cap Sant Antoni cap a 1376 pintades per Soler Blasco.

A peu del altar, a l'esquerra, hi trobem una imatge de la Immaculada. És l'obra escultòrica més antiga de la parròquia i va ser donació de la família Cruañes. A la dreta la imatge de la patrona titular, obra de Joan Baptista Sapena Devesa, el santeret, feta el 1944.

L'Església de La nostra Senyora de Loreto compta també amb Columbari. La parròquia facilita un lloc sagrat per dipositar les restes mortals dels éssers estimats.

D'altra banda, i ja a l'exterior de l'església s'ubica el campanar, compost per set campanes i dissenyat pel primer rector, D. Juan Celda. Aquest element es va construir amb posterioritat, de manera urgent, amb menys qualitat i amb un disseny i estil diferent al del temple i per un altre equip d'arquitectes, per la qual cosa actualment està deteriorat i cal reconstruir-lo.

El recinte eclesiàstic està envoltat d'un tancament metàl·lic amb elements que recorden el món pesquer i història de Xàbia. D'una banda hi ha els peixos i de l'altra els margallons o 'margallons' que es mostren a les portes i traslladen a la zona de Les Planes. El tancament és obra de l'escultor local, Antonio Marí, realitzat el 2007.

Galeria d'imatges

  • La informació ha estat proporcionada per la pròpia parròquia i per l'historiador Juan Bautista Codina Bas

Localització

Carrer Pio X, 9 -
3 Comentaris
  1. Francisco Jáñez diu:

    Vaig conèixer per casualitat aquesta església l'estiu del 2019 i estic en total desacord amb els comentaris previs. L´edifici és magnífic. A més, des de fora, al carrer, hi ha moments en què se sent l'onatge tot i no veure's el mar perquè el so rebota a les parets de l'església. Però hi poso una pega: es troba en un solar envoltat d'edificis que impedeixen una visió completa de l'obra. Una llàstima.

  2. Ignacio diu:

    L'asturià es va quedar a gust construint aquí el que a Astúries no li haguessin permès mai. Pot van tindre molts premis però és francament horrible i desentona al bell mig com un elefant en un cacharreria. Algú ho ha de dir.

    • Pedro diu:

      Totalment dacord. Sembla un poc agen al lloc, destaca per la seua lletjor i per la seua falta de sintonia amb en humil, dolç poble mariner. Tindrà el seu mèrit arquitectònic, però és fora de lloc.


28.803
1.973
8.829
770