A través de l'Observatori Marina Alta ja està disponible el primer informe sobre l'Impacte Socioeconòmic del Covid-19 a la Marina Alta, a aquest informe s'hi pot accedir mitjançant la pàgina d'Informes Sectorials de la pàgina de l'observatori o bé consultar-ho aquí :Impacte Socioeconòmic de la Covid-19 a la Marina Alta - Abril_Maig 2020
Aquest informe és el primer dels diversos que es pretenen realitzar al llarg d'aquesta situació excepcional per poder valorar l'impacte real de la crisi a curt, mitjà i llarg termini de l'COVID-19 en el teixit empresarial i en la societat, en general , de la Marina Alta.
En aquest primer estudi, s'analitzen els canvis i conseqüències immediates que ha generat aquesta nova situació en el teixit empresarial i comercial de la comarca des de la declaració de l'Estat d'Alarma fins a la finalització de la Fase 0 de la desescalada.
Tota la informació recopilada mitjançant aquests estudis servirà per reorientar les accions de promoció de desenvolupament local i de l'activitat a la comarca que realitza CREAMA com a secretaria tècnica del PACTE'MA, dins del projecte d'Estratègia Marina Alta, subvencionat per la GVA a través de labora.
Per a l'obtenció de resultats s'ha optat per una metodologia on line a través d'un enllaç web a un formulari que es va enviar a les empreses participants a través de les diferents agències de desenvolupament local pertanyents a CREAMA i les diferents associacions empresarials de la Marina Alta , el que ha permès assolir un alt nivell de significativitat i representativitat.
És important situar el moment temporal d'aquesta investigació, la qual es va concentrar les últimes 2 setmanes abans d'entrar a la Fase 1 de la desescalada, quan encara no s'havia implantat la primera relaxació de mesures
de l'Estat d'Alarma.
Tenint present aquesta premissa, podem ressaltar una sèrie de consideracions rellevants que ajudaran a definir estratègies de recuperació econòmica més ajustades i efectives. Així, hem de a 9 cada 10 empreses de la Marina Alta li ha afectat la situació provocada per la Covid-19, principalment en la reducció de vendes i ingressos derivada de la paralització de lactivitat econòmica. Només un 5% afirma que no l'ha afectat significativament, mentre que un 3% ha vist una millora en la seua activitat.
De fet, pràcticament la meitat de la mostra afirma haver hagut d'aturar completament la seua activitat, així com més de 1 de cada 4 ha realitzat un ERTE, ja siga parcial o total. Un 70% ha fet algun canvi en el desenvolupament de la seua activitat econòmica, principalment, adoptant les mesures de sanitat preventives, implantant el teletreball, reduint o flexibilitzant l'horari laboral o adaptant el negoci a metodologies no presencials.
Encara que en la gran majoria de casos, l'opció del teletreball no és possible per l'activitat de l'empresa o el comerç, 8 de cada 10 empreses amb possibilitats d'implantar-ho, ho han fet i en la immensa majoria no hi ha hagut cap problema destacable.
El sector empresarial es mostra més crític amb la gestió de la crisi feta per les institucions estatals i autonòmiques que per la realitzada des dels ajunts; però, només la meitat de la mostra reconeix conèixer alguna mesura aportada des de les entitats municipals.
Així, més de la meitat de la mostra afirma que és difícil o molt difícil accedir i/o entendre les diferents regulacions que es van publicant des d'aquests ens. Pel que fa al moment actual, el teixit empresarial i comercial demana, en major mesura, ajudes en la implantació de les mesures sanitàries de seguretat exigides, ajudes econòmiques –bé en ajudes públiques, o bé en finançament bancari accessible–, flexibilització en el pagament d'impostos o programes que fomentin l'activitat.
De cara al futur, la visió és pessimista i es coincideix en els mateixos problemes relacionats amb la viabilitat econòmica de l'empresa o el comerç que hi ha ja en el moment actual –reducció de vendes/ingressos, paralització de l'activitat/tancament del negoci, i problemes de liquiditat. En els efectes sobre el mercat laboral també es recalca una previsió negativa amb destrucció de llocs de treball o, en el millor dels casos, la no creació de llocs de treball, destacant, sobretot, la dificultat de complir amb el pagament de salaris.
Finalment, per a una ràpida recuperació de l'activitat econòmica es sol·licita, entre altres, ajudes públiques efectives i que arribin a tothom, condonar o suavitzar impostos, major informació contra la por de la societat a l'Covid-19, proveir de material sanitari per reactivar l'activitat i foment de l'consum local i de l'turisme.
Aquestes són les conclusions principals que s'extreuen de les opinions i dades recollides en aquesta primera investigació sobre l'impacte socioeconòmic de la crisi derivada per la pandèmia del Covid-19 al nostre territori.
