Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

Creama analitza l'Impacte Socioeconòmic de la segona onada de Covid-19 a la Marina Alta

12 de gener de 2021 - 12: 19

PACTE'MA a través d' Creama ha publicat el segon informe sobre l'impacte socioeconòmic de la COVID-19 a la Marina Alta. Aquest document està disponible a través de la pàgina d'informes sectorials de la pàgina web del'Observatori Marina Alta.

Aquest és el segon informe que es realitza amb l'objectiu de monitoritzar l'evolució d'aquesta situació excepcional dins el teixit empresarial i comercial de la comarca per poder valorar l'impacte real de la crisi a curt, mitjà i llarg termini originat pel COVID-19 en aquest col·lectiu i en la societat, en general, de la Marina Alta.

A l'inici del primer estat d'alarma decretat (abril 20), CREAMA va llançar un qüestionari per conèixer com estava afectant la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19 a les empreses i comerços del nostre territori. Amb la participació de l'entramat comercial i empresarial de la Marina Alta, es va publicar un estudi on es va analitzar l'impacte socioeconòmic de les mesures establertes amb la declaració de l'estat d'alarma.

Segon estudi després de la pandèmia

Amb el pas de la campanya d'estiu i amb les noves mesures que s'estan adoptant per part de les autoritats competents, es va llançar, al novembre, un nou qüestionari a tot el teixit empresarial de la comarca perquè ens
fessin arribar les seves opinions de com estan suportant les empreses i comerços aquesta situació excepcional i les seves impressions de cara a el futur més pròxim.

Tota la informació recopilada a través d'aquests estudis servirà per reorientar les accions de promoció de desenvolupament local i de l'activitat a la comarca que realitza CREAMA com a secretaria tècnica de l'PACTE'MA, dins el projecte d'Estratègia Marina Alta, subvencionat per la GVA a través de Laboratori.

Per a l'obtenció de resultats s'ha optat per una metodologia on line a través d'un enllaç web a un formulari que es va enviar a les empreses participants a través de les diferents agències de desenvolupament local pertanyents a CREAMA i les diferents associacions empresarials de la Marina Alta , el que ha permès assolir un alt nivell de significativitat i representativitat.

A l'hora de comparar els resultats de les dues onades, cal tenir en compte el moment temporal de les dues, el que permetrà fer una lectura més encertada de les diferències observades en les anàlisis reflectits en aquest document.

Mentre que el treball de camp de la primera onada (maig '20) es va concentrar en les 2 últimes setmanes abans d'entrar a la Fase 1 de la desescalada, quan encara no s'havia implantat la primera relaxació de mesures de l'Estat d'Alarma, la fase d'enquestació d'aquesta onada (noviembre'20) s'ha realitzat en una etapa de "nova normalitat" on els esforços s'estan centrant en equilibrar les mesures sanitàries amb la recuperació econòmica dels diferents sectors.

Sabent això, podem ressaltar les següents consideracions rellevants sobre l'estat actual de l'impacte de la Covid-19 en l'entramat empresarial i comercial de la comarca.

La situació segueix sent negativa, tot i que ha millorat respecte al maig. Així, hem passat d'un 92% (mayo'20) a un 79% (nov'20) d'empreses que afirmen que els ha afectat negativament la situació provocada per la Covid-19. És més, un 18% afirma ara que no li ha afectat, mentre que, al maig, aquest percentatge era només de el 5%.

Aquestes dades es poden explicar en el fet que disminueix en 2 punts percentuals els enquestats que afirmen haver tancat el negoci -d'un 15% a un 13% -, així com, una lleu disminució en les despeses -del 4% a el 3% redueixen
despeses- i increment de vendes -del 3% a el 4% -. Insistim, la situació segueix sent negativa -4 de cada 5 empreses han reduït les seves vendes-; però, la percepció és de millora respecte a l'inici de la crisi.

Un 10% de les empreses de la Marina Alta tanca per la crisi sanitària

Pel que fa a la situació laboral actual de l'empresa, destaca que mentre que, al maig, un 43% s'inclinava per un tancament complet de l'activitat, ara suposi només un 10%, i és que, com ja hem esmentat, en la primera onada, les restriccions en l'activitat econòmica eren molt més restrictives que en l'actualitat i el desànim era més gran.

Una altra dada que reflecteix aquesta tendència positiva, és que el 45% de la mostra indica que l'activitat laboral es manté normal, sense variacions destacables, mentre que al maig només era un 21% de l'total.

A dia d'avui, 8 de cada 10 empresàries / us de la Marina Alta han hagut de realitzar algun canvi en el desenvolupament de la seva activitat econòmica. Pel que fa a l'onada de maig, s'observa una major generalització d'aquesta necessitat (al voltant de l'70% s'han dut a terme canvis al maig); lògic, d'altra banda, si tenim en compte la major activitat durant el període actual enfront de l'viscut durant l'estat d'alarma.

El 80% de les empreses de la comarca afirmen estar afectades per la situació de l'Covid-19

Així, tenim que més de l'80% ha adaptat la seva empresa / negoci amb mesures sanitàries preventives, gairebé la meitat ha reduït l'horari laboral, i entorn a l'35% ha hagut de realitzar major publicitat, reorientar la seva estratègia, o incorporar metodologies no presencials.

Pel que fa a la implantació de l'Teletreball, segueix sent determinant el fet que, en 6 de cada 10 empreses de la Marina Alta, aquesta opció no és possible. De l'40% restant, on sí que és aplicable aquesta modalitat de treball, el 83% sí que ho ha implantat en major o menor mesura, i la meitat ho han fet per a la totalitat de la plantilla.

No obstant això, entre les dificultats a l'hora d'implantar aquesta modalitat laboral, es posa l'accent de manera més intensa en els mateixos problemes que al maig. El sector empresarial i comercial es mostra més crític amb la gestió de la crisi feta per les administracions públiques en aquesta segona onada respecte al maig. De nou, el Govern és el pitjor valorat i els ajuntaments la institució pública més ben valorada.

Al voltant de 6 de cada 10 empreses o comerços afirma conèixer alguna mesura aportada des del Govern, la Generalitat Valenciana o ajuntaments.

Pràcticament es té el mateix coneixement de les mesures adoptades que en l'onada de maig, a excepció de les mesures locals, que incrementen el seu grau de notorietat d'un 49% a un 63%. Més de la meitat de la mostra afirma en les dues onades resultar-li difícil o molt difícil accedir i / o entendre les diferents regulacions que es van publicant des d'aquests ens.

Pel que fa a EL MOMENT ACTUAL, el teixit empresarial i comercial destaca en aquesta onada que no es necessita en tanta mesura ajudes a la implantació de les mesures sanitàries de seguretat i sí destaquen la necessitat d'ajudes econòmiques -bé en ajudes públiques econòmiques, accés a crèdits o bé en finançament bancari accessible-, flexibilització en el pagament d'impostos, o programes que fomentin l'activitat. Amb la diferència que en aquesta nova fase ho requereixen en més d'un 70%, respecte a l'50% de maig.

De cara a l'FUTUR, la visió segueix sent pessimista i es mantenen les principals preocupacions relacionades amb els problemes sobre la viabilitat econòmica de l'empresa o comerç, que perduren en el moment actual -reducció de vendes / ingressos, paralització de l'activitat / tancament de l' negoci, i problemes de liquiditat- (en ambdues onades sumen al voltant de l'70%).

En aquesta segona onada, disminueixen els problemes d'afrontar el compliment de pagament de salaris pel que fa a el mercat laboral, en prejudici d'un augment en la congelació de pujada de sous i contractació, al costat d'un major nombre d'acomiadaments.

Pel que fa a el paper que ha d'adoptar tant institucions públiques com privades a l'hora d'afrontar una ràpida recuperació econòmica de el sector, de nou, com a factor principal sol·liciten entre d'altres, ajuts públics efectives i que arribin a tots i / o condonar o suavitzar impostos, però a diferència de maig, en aquesta nova fase ressalten les dues propostes la meitat de la mostra, mentre que en la primera onada només arribava al 37%.

A continuació, destaquen ara aspectes per a una ràpida recuperació a través de més facilitats per a l'accés a crèdits, foment de l'consum local, més informació per mitigar la por de la societat a la covid-19, i major foment de l'turisme.

Finalment, entre les accions que poden prendre com a empresa o comerç que ajudin a recuperar el seu negoci a curt termini, es troben les campanyes promocionals, ofertes i descomptes, al costat de canvis d'estratègia comercial a
favor de l'adaptació a nous models de negoci (digitalització o venda online, venda a domicili, ...).

D'altra banda, una altra de les consideracions a tenir en compte és el propi fet de resistir les conseqüències econòmiques de la pandèmia amb una major voluntat i esforç en el treball al costat d'una reducció o control dels costos. De cara a client, les accions encaminades a donar una seguretat amb l'adaptació de les mesures sanitàries en el negoci, oferir un producte i / o servei de qualitat i donar facilitats de pagament i horari als clients és una altra de les estratègies a tenir en compte en l'ajuda a la seva recuperació.

Aquestes són les principals conclusions que s'extreuen de les opinions i dades recollides en la segona investigació sobre l'impacte socioeconòmic de la crisi derivada per la pandèmia de l'Covid-19 en el nostre territori. Es pot descarregar l'informe complet a la secció de "informes sectorials" del web
www.observatorimarinaalta.org

Deixa un comentari

    28.137
    1.938
    8.334
    605
    Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-publicitat personalitzada i recopilar dades estadístiques. Si continua navegant considerem que accepta la nostra política de cookies.