'Xàbia i les seues fonts de 1922', per Juan Legaz Palomares

Segons llegeixo en aquest mitjà (Xàbia.com), el 4 de novembre es complien 100 anys de la inauguració de les primeres fonts de Xàbia i amb elles l'arribada de l'aigua potable a la localitat. Aquest fet va ser possible gràcies al
aleshores alcalde, Jaume Casabó. Davant aquesta efemèride, el regidor de Cultura, Quico Moragues, ha presentat un dels actes que commemorarà aquest aniversari.

Es tracta de la presentació d'un llibre, "L'Aigua a Xàbia, Les fonts de la Vila", Publicat per Amjasa, editat en paper reciclat i escrit pel xabiero, Antonio Espinós, i d'un documental, amb testimonis de veïns de Xàbia que van viure aquella novetat. Antoni Espinós recorda com van canviar aquestes fonts la vida i com han anat evolucionant i acompanyant les diferents generacions. L'acte, dut a terme junt al Arxiu Municipal i Amjasa va van tindre lloc el 28 d'octubre, a les 20 hores, a la Casa de Cultura.

Portada del llibre sobre les fonts d‟aigua de Xàbia d‟Antonio Espinós

Espinós explica que, el 1922 amb un Ajunt gairebé sense recursos, però amb l'afany de l'alcalde, Jaume Casabó, el treball de la classe obrera i les donacions de nombrosos contribuents va ser possible estrenar una xicoteta xarxa hídrica que sortia a 6 fonts (actualment n'hi ha 4) repartides pel terme municipal, un safareig i abeurador junt al pou font, el Pou Nou, junt al riu Gorgos.

També detalla els festejos populars coneguts com Les Festes de l'aigua que van acompanyar la inauguració i recupera les octavetes que van llançar les carrosses sobre aquest esdeveniment. Refereix Espinós que una altra de les accions que s'estan fent en el marc d'aquest centenari és rehabilitar algunes de les fonts més
antigues, com la de la plaça de l'església o la del Loreto. Des d'Amjasa s'ha anunciat a més que -una vegada passada la pandèmia- té planificat recuperar a l'ús algunes de les que van desaparèixer o instal·lar-ne de noves en zones com parcs.

Per al Sr. Alcalde, Sr. José F. Chulvi Español, ambdós treballs de recuperació històrica ajudaran a conèixer els esforços que ha hagut de fer Xàbia des de sempre per van tindre aigua potable ia conèixer un poc millor els orígens d'una xarxa que ha evolucionat fins ser un referent, amb una planta dessalinitzadora pionera i una gestió 100% pública, cosa que permet a més de donar un bon servei realitzar accions socials.

Sempre que llegeixo una notícia de Xàbia referent a la seua història, cultura o ancestres, m'inspira i m'encén tots els ressorts de les neurones cerebrals que m'inciten a agafar el bolígraf i escriure un senzill text que em permeti lloar i exalçar totes les riqueses i belleses que m'embalen de la meua estimada Xàbia.

En aquesta ocasió ha il·luminat la meua ment el llibre que ha escrit el xaiber Antoni Espinós, titulat “L'Aigua a Xàbia, Les fonts de la Vila”. És gratificant que l'aigua flueixi com la cultura i recorri els carrers i les places de les ciutats i pobles. Sense aigua i sense cultura la civilització humana moriria, perquè per continuar existint necessitem el líquid imprescindible que és l'H2O, i per cultivar l'ànima i el cor necessitem la cultura.

La saviesa dels grans escriptors i pensadors com Antoni Espinós són la llavor que no podem deixar de cultivar ni que caigui al pedregar, si volem que la civilització del planeta no tingui l'essència cultural i una vida en pau.

Hem de conèixer d'on venim, quins són els nostres orígens, quins són els canvis que han anat transformant els pobles de la terra a través de les diferents ètnies que ens han precedit i, com per mitjà de l'escriptura seguim coneixent la vida i les vicissituds del desenvolupament i costums dels pobles. És instructiu, cultural i bonic conèixer les nostres arrels, l'evolució que hem tingut i, com pretenem continuar avançant amb els mitjans i les característiques que ens va proporcionant la ciència, la tecnologia, les arts, i en general la cultura que, per descomptat, deu quedar plasmada i reflectida a l'escriptura, com en aquest excel·lent i interessant llibre que descobreix la vinguda de l'aigua potable a Xàbia, i els posteriors passos que s'han anat seguint al
transcurs dels anys.

És elogiable que s'avivin els records d'aquelles fonts que van donar vida als habitants de la meua estimada Xàbia, perquè reviure l'enyorança també és cultura a què mai no hem de renunciar. Un urra! per Espinós perquè continuï desempolsant esdeveniments històrics de la meravellosa Xàbia.