El Ajunt de Xàbia dedicarà un espai públic al pintor Antoni Bas Blasco per reconèixer i que perduri a la memòria col·lectiva l'obra d'aquest artista local que, amb colors forts i meravellosos grisos, va saber reflectir la idiosincràsia, els paisatges i els costums del nostre poble.
Hui la comissió de cultura ha acordat per unanimitat assignar aquesta denominació honorífica a l'espai públic enjardinat del carrer Sanchis Guarner, un acord que properament serà ratificat pel ple.
Antonio Bas Blasco va néixer a Xàbia el 31 de maig del 1937 i va morir a València el 16 d'agost del 2001, mentre ultimava una exposició que havia d'inaugurar-se una setmana després a la Sala d'Art de Duanes del Mar de Xàbia.
Des de ben xicotet va manifestar la seua vocació artística, encoratjada pel seu pare que l'animava a visitar l'estudi del pintor Joan Baptista Soler Blasco.
L'any 1956 l'Ajunt va concedir-li una beca per a l'Escola Professional de Belles Arts d'Alacant. Continuà els seus estudis al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona ia l'Escola Superior de Belles Arts Sant Carles de València, completant els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid. Durant la formació acadèmica va realitzar diversos viatges d'estudi per França, els Estats Units, Grècia i Portugal.
El 1972 va ser seleccionat per a l'Exposició Nacional d'Art Contemporani i va realitzar nombroses exposicions, entre d'altres a la Casa de Cultura de Conca, el Casino d'Albacete, les galeries Tiziano, Tronchoni i Batxiller de València, acollint la seua obra la sala municipal de l'Ajunt de Xàbia el 1983 i la sala Mediterrani de Duanes el 1985.
Al catàleg de l'exposició que l'Ajunt va oferir en homenatge a Antonio
Bas Blasco a l'Espai d'Art A. Lambert el 2002 podem llegir: “L'obra d'aquest pintor és extraordinàriament intensa. La seua inspiració és realista, però la seua obra cobra vida pròpia. El color, el traç nerviós i precís, la composició perfecta... Antonio Bas Blasco va ser un virtuós, un artista tocat per un domini admirable de la tècnica. I a això, per descomptat, cal sumar-hi la seua originalitat i passió. Les seues pintures respiren la vida, perquè neixen de la vida d'aquesta ciutat i de la mirada d'un artista essencial i excepcional”. Caldria destacar, en paraules de la seua neboda, “la seua integritat moral, la seua fermesa, mantenint-se sempre digne i fidel a si mateix, encara que tot això li costés car moltes vegades en termes de prestigi i reconeixement. Va ser un idealista, de vegades quixotesc, perseguint –i aconseguint– el seu somni de la infància de ser pintor, quan omplia les parets de casa amb els seus dibuixos. Tenia un veritable tarannà d'artista. Un cop li vaig preguntar si es penedia del camí que havia triat, i amb aquella rotunditat amb què parlava de vegades, va afirmar: mai!”.
