El 2 de novembre de 1936 alguna cosa terrible va passar entre Dénia i Xàbia. En plena guerra civil espanyola, 21 persones van ser assassinades a Dénia per 13 sindicalistes incontrolats d'esquerres (set pertanyien a la CNT). Després d'aquesta matança, els seus cossos van ser llançats a l'avenc (avenc) de la Plana del Montgó, a Xàbia.
Ara, 77 anys després, els espeleòlegs xabiencs Raúl Ibáñez i Jacobo Ruiz han instal·lat vies d'escalada en diverses coves xabiencs, i aprofitant que també accedirien a l'avenc, l'arqueòleg xabienc Joaquim Bolufer i el periodista Eduard Torres han aprofitat per rescatar un fet històric i tranformarlo en un documental que plasmi la repressió a la Guerra Civil i la postguerra.
Durant el descens, que va van tindre lloc la setmana passada, Torres va prendre imatges i gravar diverses seqüències per il·lustrar el documental que pretén indagar en el que va passar aquella tràgica nit que ha passat a la història com "La nit de l'avenc", Un dels episodis de repressió més durs que recorda la comarca.
El documental comptarà amb la col·laboració de la historiadora Teresa Ballester, que ha estudiat la repressió
a Dénia. En 1990 va publicar un article en en el qual va indicar que els assassinats, els cadàvers dels quals es van tirar a avenc, eren 21. Però apunta que també hi ha informes que situen la xifra en 15 o 17 persones.
Des 1953 no baixava a l'avenc, quan un grup d'espeleòlegs alcoians van baixar 70 metres fins arribar al fons i van constatar que quedava un cos gairebé complet que mantenia part dels pantalons.
Ara, aquesta tragèdia serà desenterrada de l'oblit i la història dels assassinats en la nit del 2 de novembre permetrà que la memòria històrica de la comarca estigui més present que mai.
-
Avenc del Montgó 01
-
Descens a la fossa de l'avenc del Montgó
-
Descens a l'avenc del Montgó
-
Restes humanes a l'avenc del Montgó
-
Avenc del Montgó
Els Srs periodistes que desitgen saber la història, per després publicar-la, i els srs espeleòlegs, que van baixar, sense demanar permís als familiars dels vilment assassinats primer, i tirats després, i omplir-los de calç. La memòria Històrica (la llei), ens diu que ningú pot obrir tombes i fosses sense permís judicial, i menys posar un cadenat, per a properes visites ¿seran turístiques també? els diners recollits serà per als familiars de les víctimes?, gravats seus ossos, sense permís de cap familiar. ¿A què jutge han demanat permís? ¿A què familiars de víctimes? Viuen, hui dia, filles d'aquestes persones assassinades, i saben de pròpia pell el que pas. Si us plau mes respecte a les tombes on hi ha les restes de persones.I deixin tranquils als quals en pau, descansan.Nunca les famílies, han volgut treure-les de ahi, per no desenterrar l'odi amb això, per això quan, es baix, després de la guerra, i es estudi el lloc, es va donar per TANCADA lA tOMBA, però no el dolor, i el record, de les seues familias.Las famílies agrairíem, es tapés de nou, amb obra, com estava. i retirin la tapa metàl·lica. i el cadenat que han col·locat en una tomba, que encara que aquest en un lloc públic, no deixa de ser una tomba, i per més informació, la llei, bé el descriu, i ens empara.