Seguint amb entrevistes a persones de Xàbia, hui ens toca parlar de Pepe Cruañes que a Xàbia és conegut com Mollet. Cruañes, ara amb 69 anys, està retirat i es refugia en l'agricultura que conrea a la seua casa de camp. Mollet ens explica que va començar a treballar en l'hostaleria als 13 anys, és a dir, que pels anys 60 ja li donava a la safata i atenia els clients en un xiringuito de la platja de l'Arenal que es deia la Fontana .
El nostre protagonista d'hui ens explica quin va ser el motiu de treballar en l'hostaleria, "Va ser una festa que va muntar el meu pare amb els treballadors que feien tomàquets. Hi havia una persona que va muntar un xiringuito ia l'estiu portava les hamaques de la platja i no tenia ajuda i després d'una gran gresca i estar molt beguts meu pare va comprar La barraqueta ". Segons ens comenta Pepe, era l'únic xiringuito que hi havia a la platja, "No hi havia carretera i només era un camí de terra". Comenta Pep que l'hostaleria ha canviat molt, "Ara és un altre món, tot s'ha perfeccionat, s'han modernitzat locals i cuines. De fet, se seguix fent coses d'abans, que eren llavors naturals i hui posen de tot en cada menjar, els plats tradicionals ja no porten els mateixos ingredients ".
Fa alguns anys, l'Associació d'Hostaleria de Xàbia (ARX), el va obsequiar amb una distinció com a pioner de l'hostaleria al municipi. En l'actualitat, Mollet, Ens relata que des de fa quatre anys el negoci familiar del Restaurant La Fontanasituat al Platja de l'Arenal, El regenta un nebot. I és que, com hem comentat, actualment Mollet està retirat, es dedica a l'agricultura com a distracció i quan li preguntem per la seua salut ens diu: "El meu metge diu que sóc el més ric del poble, tinc de tot, així, que a cuidar-toca".
Tornant a Mollet, recorda amb molta nostàlgia seus viatges d'hivern a Tailàndia. Mollet ens detalla que en un principi la seua idea era viatjar a les Filipines perquè allà treballava un amic seu que era director de banc, però per circumstàncies de la vida el seu amic es casa i deixa Filipines. Llavors, el nostre Pepe Cruañes, decideix anar de vacances a Tailàndia i cada any feia el mateix viatge per descansar de la temporada d'estiu.
Pepe va ser el meu cap durant 2 temporadas.se va portar molt bé amb mi perquè és una persona meravellosa i em apreciava molt però per unes circumstàncies jo no vaig estar a la altura.asi que des d'aquí Pepe et demano perdó i sempre guardaré un bon record de tu i una pena molt gran en la meua corazón.te vull
Hola !. sóc Juan Josè d'Argentina i vaig van tindre el plaer de conèixer a Pepe i les seues germanes que són exelentes.
Joan, confirmo les teues paraules ja que el descrivis a Pepe de cos sencer! Bona persona i millor amic, amb mi va van tindre la deferència d'oferir-contracte de treball seguida (jo reccièn llegava a Xabia i vaig viure per 5 bells anys (no saps com, el meu Família i jo estranyem aquest paradís, ... incomparable.
Em gustarìa saber de Pepe, i si algú em proporciona el teu telèfon serìa un plaer parlar amb el (Nosaltres vam tornar a la nostra terra per qüestions familiars)
El va ser el que em va ensenyar a fumar purs i la seua bella i càlida núvia a menjar cargols.
Uh !, tants records de les nits de sobretaula en què el meu convidava asu taula personal desprès de la feina de la nit ... (Què detall no ?!)
A Pepe el porto al Ànima per tot el que em va ensenyar i va brindar, una persona amb un angel incombustible.
Espero que se seguix donant una volta per la seua restaurant ja que la gent, la majoria anava per èl, per Mollet!
Si algú pot donar-me el teu telèfon o si yiene Facebbok ho agrairia enormement.
Una abraçada a
la meua Estimada Xabia !!!
Pepe Mollet és una persona extraordinària. Amic fidel, entregat, generós, treballador incansable, responsable, simpàtic amb tothom, etc, etc. Jo el conec des que tenia el xiringuito, únic al arenal amb taules i canyissos ... tenia el seu encant. Sempre li ha agradat compartir el que té amb altres. És una persona molt noble i jovial. Darrerament ens hem vist poc ja que vaig estar 21 anys a Mèxic com a missioner laic entre els indígenes mixtecos de Guerrero, però quan tenim l'ocasió celebrem bé les nostres trobades. El seguixo admirant molt com a persona. Espero que Déu ho seguix beneint. Des d'aquí una forta abraçada.