Després d'anys i anys de reivindicar la cultura de la producció de la pansa, a els riuraus, l'escaldà, el Conreu de la vinya, conjunt amb Moltes persones i Associacions, i d'una manera especial amb la Penya l'escalada de Xàbia I l'associació Riuraus Vius, em vaig sentir desvanida, orgullosa i agraïda que, AQUEST mes d'agost, l'escalada Haja sigut declarada com a Bé d'Interès Cultural Immaterial del Patrimoni Valencià.
La pansa, obtinguda mitjançant l'assecat natural de l'Raïm o paper Procés de l'escaldà, ha sigut des d'antuvi 1 producte bàsic en l'economia de subsistència. No Debades, la vinya conforma amb oliveres i cereals la secular trilogia vegetal de l'alimentació mediterrània.
L'escaldà del Raïm per Fer pansa està documentada ja en època romana; i Hieronymus Münzen, a l'segle XV, a els relats dels Seus viatges ENS descriu com s'escaldava a la Vall del Pop per propiciar l'assecat dels Grans. La facilitat d'emmagatzemar-la i guardar-la para los Hiverns, o per a moments de carències, i l'alt valor energètic feren de la pansa, igual que d'Altres fruits secs, 1 dels aliments Essencials a guardar al rebost .
Durant el segle XIX la Comercialització de la pansa vaig convertir l'antiga activitat d'escaldar i assecar el Raïm durante l'estiu en un Treball Frenètic que implica tota la població gran part de l'any i vaig adquirir Trets industrials. El Conreu de la vinya monopolitzà gran part del territori de les comarques centrals valencianes, la Safor, els Riberes, la Vall d'Albaida, l'Horta Nord, la Marina Baixa, la Marina Alta, que en fou capdavantera, abandonin Altres cultius per a plantar vinyes de moscatell.
El paisatge canvia ostensiblement, és romperen i s'abancalaren muntanyes, s'obriren camins de carro, el camp és Pobla de cassets, sequers i riuraus, la classe benestant s'enriquí i els Poblacions veren renovar i ampliar cases i carrers. Mentre, a la costa proliferaren Magatzems, s'adequaren molls on recalaven a els Vaixells per endur-se el fruit sec als Països de mig món.
Diferents adversitats, entre els quals la fil·loxera és convertir el Pitjor malament, feren minvar la producció. L'Exportació i la indústria pansera ANA decaient al Llarg del segle XX; Fins que, a La meitat de la dècada dels 60, l'escaldà tornà a ser una activitat familiar dedicada a elaborar pansa per a l'Ús domèstic. De Llavors ençà Els Grans Canvis en l'economia, a l'Explotació del territori, L'evolució social, la tecnològica, han transformat Hàbits, costums, Treballs, maneres de viure i relacionar-se, allo que aprofitava s'a torna inservible , el qual valia ha Caigut a la Roina, el què era important s'a perdut al deSUS. Però l'empremta de la producció de la pansa no s'a esborrat ni del territori ni de les Poblacions.
Els qui visquérem Les últimes escaldades mantenim vius els imatges, sensacions i emocions que ENS produien i Hem procurat transmetre-les com a part transcendental de la nostra personalitat, conscients que el solatge cultural d'un poble ha de guardar la història, la llengua, el territori, el patrimoni immaterial i material, perque l'contrari esdevé 01:00 poble sense essència ni identitat, de cultura i personalitat desbravades que l'aboquin a desapareixer.
Per recordar els imatges, sensacions i emocions d'aquelles Últimes escaldades dels anys Cinquanta de l'segle XX, esbose unes senzilles Pinzellades descriptives (1). "L'estiu traspassava el zenit, ho delatava el blau de l'cel, més intens a l'migdia i més tacat de rojos a l'crepuscle. Ho descobrien el verd fosc de les vinyes i el color daurat dels Raïms. Però sobre tot ho proclamaven a els tragins d'homes i dons. El Moment àlgid de la taverna camperola estava a les portes, començaven els semanas més importants de l'calendari agrícola, eren dies d'escaldar. Passat Sant Jaume, és donava Compliment a l'acte iniciàtic de l'escaldà: portar a els canyissos que tapaven els arcs i Obrir el riurau. Amb els ulls desclosos, el riurau cobrava magnificència i descobria misteris. Les rastreres de cabassos, la caldera, les piles de canyissos que s'encimbellaven Fins a les bigues; tirats a l'terra 2 munt de pilons, a els pals i a els pinatells per armar a els inanimats bous, a els cables de fermar els vells; penjades a la paret XNUMX les casses, el casset, els gafes de ferro ...; prop de la cisterna el cossi, a els Canters, els gerres, el Carabassí ... tot esperava que la mà de renders i renderes a els portés la pàtina de pols acumulada i donara SENTIT a la Seua existència com a eines destinades a convertir el Raïm de moscatell a la Millor pansa de món.
Els dies es succeïen atrafegats. Ventilar canyissos, composar vells, apanyar cabassos, Muntar els bous, posar la arena a el carro, collir l'herba pansera, fer l'encovenà de l'lleixiu, preparar la llenya, estar al fornet i a els tirs dels fumerols ...
Solament en arribar la nit, és gaudia d'uns instants de Descans. Després d'1 sopar reconfortant, és prenia la fresca a l'riurau oa la naia i, encisada per la llum tènue, la Vetllada s'esplaiava amb endevinalles, Xafarderies, contes, cançons que fèien oblidar els suors de la jornada. El dia després de la Mare de Déu d'Agost, s'encetava la feina principal, escaldeu el Raïm. El riurau net, pulcre, ordenat, estava Llest. Renders i renderes tallaven el Raïm al camp o ultimaven Tasques per la caseta. De sobte algun ca cridava "Ja veu el carro! ja veu el carro! "i el riurau s'omplia de gent per Ajudar a Baixar a els cabassos amb la Càrrega valuosa. Tan prompte el carro quedava, marxava a camp per més fruit madur. Durant la nit, tapats amb Pàmpols per guardar l'aroma del moscatell, a els cabassos esperaven l'alba.
A penis a els primers raigs de sol fregaven els teulades, l'olor d'argelaga, Garbo i pi cremat al forn d'escaldar s'escampava per la rodalia. Poc Després la caldera s'agitava a borbollons i desprenia 1 baf dens, que és dissipava a escapar a l'sequer, deixant com a petjada la Seua flaire característica, una intensa sentor a lleixiu casolà, a herbes i Raïm. Les persones bullien al compàs de la caldera. "Va, que ja va!", "Va que ja talla!" Acudint al riurau i prenent Posició al Voltant d'una pica de canyissos disposada junt a l'escaldador. Les dones s'enfundaven els mans amb Grans Didals de canya, a els homes omplien la cassa de Raïm i és preparaven per a endur-se el canyís cobert de fruit fumejant, i la Xicalla és proveïa de pilons per col·locar-les entre l' Raïm sigas. El matí transcorria de pressa, la calor del sol i del foc és fèien sentir, la fam, el cansament, la matinada, la tensió de les jornades anteriors és deixaven notar. De sobte, algun ca encetava 1 cançó i Els treballs de l'escaldà ballaven al ritme de velles tonades.
Fins escaldeu tot el Raïm, assecar, girar, plegar la pansa i preparar-la per a la venda, es succeïen dies d'inquietud, de mirar el cel, observar L'Airet, consultar el calendari Saragossà. Si el capvespre és mostrava nuvolós, s'empilaven a els canyissos arrecerats a l'riurau o sota els bous tapats per els vells. Si el dia acabava amb XNUMX cel impol·lut, no Calia empilar. Tanmateix, sovint, a mitja nit una gran nuvolada entrava arrossegada paper gregal impetuós, farcit de Llamps, trons i pluja. A l'crit de "aigua veu!", Tothom i tota dona s'aixecaven i corrents, entre la fosca i la pluja, traslladant a els canyissos a aixopluc. L'endemà de matí, s'aprofitava la jornada plujosa i grisa per reprenent forces. Fins que el cel s'aclaria, la mar blavejava il 'arc de sant Martí coronava la badia.
Aviat, el sol eixugava la terra i a els canyissos s'escampaven paper sequer, Mentre la pell de la pansa adquiria XNUMX bell color marró amb Matisos daurats i la carn prenia la dolçor de la mel i la suavitat de l'sagí. Acabada la temporada, a els Estris d'escaldar eren guardats acuradament a l'riurau i és tapaven els arcs amb l'esperança que en tornar-els a Obrir, l'escaldà Fora igual de bona que la d'aquells i aquelles estiu, si havia Anat Bé, o Molt Millor si havia sigut ROI. "
Els quefers d'escaldar S'HAN esvaït al temps pretèrit, fa anys a els riuraus van tancar a els ulls al comerç de la pansa, però d'ELLS encara Ressona el record d'activitats, cançons, contes, lletres; és conservin papers, cromos, eines, riuraus que ENS Hem compromés a van tindre cura i manvan tindre vius, i d'algunes Poblacions han Repres l'escaldà com la festa commemorativa dels Treballs d'1 tradició i de les memòries d'1 història que ENS Dóna personalitat i ENS caracteritza com a poble.
Enhorabona per l'escaldà BIC.
Ara a per la declaració com a BRL dels riuraus.
Pepa Guardiola
(1) De l'llibre "Dies d'escaldà", Pepa Guardiola, publicat per la Penya l'escalada, any 2004.
