En el manuscrit, Memòria dels estudis d'Escultura de Luis Chilabert o Gilabert i Ponce, Preservat pels descendents de l'esmentat artista, que conté una relació detallada de les obres executades per l'esmentat escultor entre 1864 i 1905, es notician quatre escultures realitzades per als jesuïtes que s'havien establert a Xàbia:
«El 28 de novembre de 1870, a partir amb Chambó, vam concloure una Puríssima de mida natural amb núvols i peanya per encàrrec de l'Pare Peydró de la Companyia de Jesús a Jabea. Cost de 300 reals de velló »
«El 25 de gener de 1871 un Sant Judes de dos pams que em va ajudar Chambó per Jabea, a partir. Cost 135 reals de velló »
«El 4 de maig de 1871 vaig compondre un Sant Ana de quatre pams d'alçada. Consistia la composició en fer-li el cap a la Mare de Déu i la peanya i els ulls a la santa per encàrrec de D. José Esteve, per Jabea. Cost 100 reals de velló »
«El 14 de desembre de 1871 un Sant Josep a mitges amb Chambó per un encàrrec de P. Josep Peydró en Jabea. El sant de sis pams amb el nen en braços i peanya llisa. Cost 375 reals de velló »
Aquestes són les dades concisos que apareixen a la memòria conservada, però ens queda assenyalar algunes de les circumstàncies per les que es van fer aquestes imatges. La Residència dels Jesuïtes estava ubicada al carrer Major i al segon pis tenia un oratori amb la seua sagristia. Es va constituir oficialment el 20 d'abril de 1871 a l'ésser nomenat superior local el Pare Peydró, si bé amb anterioritat ja va estar funcionant en aquesta població. És raonable pensar que en aquestes circumstàncies, en un lloc nou, l'oratori necessités de la presència d'unes imatges que fossin objecte de devoció entre els jesuïtes residents i els devots que acudiren als actes religiosos que hi poguessin realitzar-se.
En aquesta relació d'imatges trobem tres que pertanyen al que es podria anomenar el panteó sagrat dels jesuïtes: La Puríssima és una figura d'extrema importància per als jesuïtes, de manera que és lògic que fos el primer encàrrec per a l'oratori de la Residència i més de mida natural. El tercer encàrrec va ser la restauració d'una santa Anna de quatre pams d'alçada (com bé és sabut, l'efígie de santa Anna ve associada a la de la Mare de Déu); el treball va consistir a posar ulls a santa Anna, realitzar el cap de la Verge i efectuar la peanya, per encàrrec del Sr. José Esteve. I, finalment, un sant Josep de sis pams que seria especial per als que van formar la Congregació de Sant Josep.
Però ens causa estranyesa l'encàrrec d'un Sant Judes Tadeu, ja que també la trobem en una fornícula de la vila. Se li va demanar a l'escultor una talla de Sant Judes, de dos pams d'alçada. Per què? Hem indagat un poc sobre l'origen d'aquesta devoció:
A partir dels segles XVI-XVII els jesuïtes van començar a parlar d'aquest apòstol, Sant Judes Tadeu, diferenciant de Judes Iscariot amb qui ho confonien els fidels per portar el mateix nom. Va ser també aleshores quan els feligresos a l'veure'l com un sant a què ningú li demanava res, van començar a fer-li les seues peticions perquè consideraven que tenia pocs assumptes que atendre, passant a ser el patró dels 'casos difícils i desesperats'.
I aquesta imatge l'hem trobat també en la fornícula de la Plaça de Baix com Erika Reuss testimonia la seua existència a l'escriure el seu llibre Les Fornícules o capelletes de Xàbia. Amb relació a aquesta presència direm que la casa 'dels Catalans' de la família de Juan Bolufer Cholbi va haver de col·locar-la a final de l'XIX o començaments de l'XX en el seu fornícula si bé va desaparèixer en els moments confusos de la dècada dels 30 i ha estat en els darrers anys, pels records familiars d'Inés Castelló Marí, quan es va buscar i va encarregar la imatge perquè ocupés el lloc que abans va ocupar aquest sant.
Fets aquests aclariments ens queda parlar dels protagonistes d'aquest relat començant pel jesuïta José Maria Peydró Botella, i els escultors Luis Gilabert, i Manuel Chambó.
La figura de José María Peydro, nascut el 1832, va haver de van tindre gran influència en la societat xabienc dels últims anys de segle XIX, doncs a més de ser el Superior de la Residència dels Jesuïtes en el seu inici romanent fins a 1874, va tornar al juny de 1893 per organitzar una magna Consagració infantil de xiquets i xiquetes a l'Sagrat Cor de Jesús, el que es va verificar el 8 de juny d'aquest any com es pot veure en el llibre Els jesuïtes a Xàbia.
Luis Gilabert Ponce, va néixer a València el 21 de juny de 1848, al bulliciós barri dels Velluters, concretament al carrer Torn de l'Hospital. Va iniciar la seua formació com a escultor al taller d'Antonio Esteve Romero; posteriorment va cursar els seus estudis artístics a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va ser alumne de Francisco Molinelli Cano que és l'autor de la Mare de Déu de l'Rosari situada a la façana de l'palau de l'Marquès de Dosaigües de la ciutat de València.
Va participar en l'Exposició Regional Valenciana de 1867, organitzada per la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, amb un bust en guix del seu pare, pel que va merèixer medalla de coure; un any després, a l'Exposició Aragonesa va presentar una talla de fusta policromada de la Puríssima Concepció per la qual va obvan tindre similar medalla; en l'Exposició de la Fira de Juliol de 1873 va rebre el primer premi per una estàtua de Jaume I; fer oposicions a Madrid el 1878, a una plaça d'escultor pensionat a l'Acadèmia espanyola de Belles Arts de Roma, quedant en segon lloc. Autor de nombrosíssimes obres religioses, moltes de les quals es van perdre durant la contesa de 1936-1939.
El 1894 va ocupar el càrrec d'escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de València; designat en 1907 acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Sant Carles i, més tard, consiliari tercer de la mateixa. El seu òbit va esdevenir el 20 de setembre de 1930 a la ciutat que el va veure néixer.
Manuel Chambó i Mir, nascut a València el 5 de gener de 1848, habitava durant els seus estudis, realitzats a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, al carrer del Pilar, situada en l'anomenat barri dels Velluters a semblança que el seu condeixeble Luis Gilabert Ponce, amb el qual va col·laborar assíduament com imatger entre els anys 1869 i 1876, segons queda reflectit en el citat manuscrit. Va participar en les habituals exposicions que van van tindre lloc a la València del seu temps, exposant els seus treballs com va fer Luis Gilabert, en els aparadors dels comerços del popular carrer de Saragossa. Va morir a la seua ciutat natal el 15 de gener de 1913.
En aquest cas les imatges encarregades possiblement es portessin a la Residència de Gandia a on es van traslladar els jesuïtes després del tancament de la residència de Xàbia en 1878 o patissin altres avatars. Però això mostra com molta història de Xàbia es troba fora de la vila com en aquest cas, però és segur que la plèiade d'investigadors existent, poden trobar moltes més dades de la història local de manera fortuïta.
Ramón Llidó en el seu llibre Xàbia, un paradís amagat, indica que hi ha fornícula sense imatge, i igual en Des Xàbia de Joan Codina de 1985, mentre que Erika Reuss ja mostra imatge en la fornícula dicha.Para aquest treball hem recollit informacions pertinents al nostre amic Godofredo Cruañes ia la família Bolufer Castelló perquè hi ha molta història oral que encara ens poden transmetre els grans, però cal escoltar-los i preguntar-los. El nostre agraïment.
Les meues felicitacions als investigadors D. Juan Bautista Codina Bas ia la Sra Elvira Més Zurita per la feina que suposa, una investigació i encara més quan la recerca és del meu avi. gràcies, gràcies i gràcies.