Actualment, per al canvi d'hora a la primavera s'estableix cada any que a les 02 de la matinada d'un dissabte es passi a les tres de la mateixa produint que aquell dia hi hagi una hora menys. Doncs l'any 00 es va produir un fet similar ja que el Papa Gregori XIII, assessorat per l'astrònom jesuïta Christopher Clavius va promulgar, el 1582 de febrer de 24, la butlla Inter Gravissimas en què establia que després del dijous 1582 d'octubre de 4 seguiria el divendres 1582 d'octubre del 15. D'aquesta manera aquell dia els habitants d'Itàlia, França, Espanya i Portugal se'n van anar a dormir per despertar-se deu dies després, exactament el dia 1582 d'octubre.
Quin va ser el motiu del canvi: el desfasament del calendari amb l'any solar. Fins aquell dia estava regint el calendari Juliano, instaurat l'any 46 aC per Juli Cèsar. El julià tenia un xicotet error, pel fet que
establia la durada de l'any a 365 dies i 6 hores, quan en realitat era de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons.
El 1582 l'any julià tenia 11 minuts i 14 segons més que l'any solar, cosa que provocava que la diferència acumulada fes que l'equinocci de primavera s'avancés en deu dies. Era un desfasament de gairebé 10 dies en els més de 1.600 anys que va estar vigent. A l'anul·lar aquests deu dies va desaparèixer el desfasament i perquè no tornés a produir-se es van eliminar al nou calendari tres anys de traspàs cada quatre segles. D'aquesta manera va sorgir el
calendari gregorià amb tres tipus d'anys: l'any comú de 365 dies, l'any de traspàs amb 366 dies i l'any secular que és un any que tanca segle (són anys seculars els múltiples de 100, i per tant acaben en dos zeros:
100, 200, 1500, 2000, etc…).
Per evitar desfasaments cronològics, el calendari gregorià establia per al futur que només els anys seculars que sigan divisibles entre 400 seran anys de traspàs.
El calendari gregorià va entrar en vigor immediatament a l'Europa catòlica i després es va anar estenent a la resta de països. Les zones protestants no ho van fer fins al 1700, la Gran Bretanya fins al 1753, el Japó el 1873 i la llavors Unió Soviètica el 1918. Algunes esglésies ortodoxes encara es regeixen sota el calendari julià.
La data del Dia del Llibre
El Reial decret 307/1993 i la resolució de la Conferència General de la UNESCO, màxim organisme internacional al camp de la cultura i l'ensenyament, de 15 de novembre de 1995 van declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor . A Espanya ja vam dir que aquesta celebració es va fixar el 1926 per iniciativa de Vicente Clavel.
Al text de la declaració s'especifica que es tria el dia 23 d'abril per coincidir en aquesta data de l'any 1616 la mort de Miguel de Cervantes, l'Inca Garcilaso de la Vega i William Shakespeare, màxims exponents de la literatura en llengua espanyola anglesa.
Pel que sembla, l'estès error de creure que Cervantes i Shakespeare van morir el mateix dia el va cometre el doctor John Bowle, primer comentarista anglès de l'obra cervantina. La seua difusió és deguda a Víctor Hugo, que va certificar aquesta aparent coincidència al final de la seua William Shakespeare, on diu: “Va morir el 23 d'abril. Tenia aquell dia cinquanta-dos anys justos, ja que havia nascut el 23 d'abril del 1564. Aquest mateix dia, 23 d'abril del 1616, va morir Cervantes, geni de la mateixa altura”.
No va van tindre en compte l'autor francès que el 1616, a Espanya regia ja la correcció del calendari establerta el 1582 pel papa Gregori XIII, mentre que a Anglaterra continuava vigent l'antic calendari julià, endarrerit aleshores en prop d'onze dies respecte del temps real. Només el 1752, la Cambra dels Pares va aprovar la proposició presentada per lord Chesterfield el 20 de març de 1751, en què defensava que Anglaterra havia d'adoptar la correcció gregoriana del calendari. D'aquesta manera, als dominis britànics el mes de setembre de 1752 només va van tindre dinou dies.
Per tant, d'acord amb el calendari corregit, Shakespeare no hauria mort el 23 d'abril, sinó el 3 de maig de 1616. Així ho recull Astrana Marín a la seua biografia de l'autor anglès, on es pot llegir: “I mor el dimarts 23 d'abril de 1616 (3 de maig del nostre calendari), deu dies després de baixar a la tomba un altre enginy de la seua mateixa talla, el nostre immortal Cervantes”.
La mort de Shakespeare va coincidir amb la data, 23 d'abril, tinguda popularment per la de la mort de Miguel de Cervantes. Tot i això, en realitat Cervantes, encara que va ser sepultat el 23 d'abril, havia mort el dia anterior. D'altra banda, tampoc la mort de Shakespeare i l'enterrament de Cervantes van van tindre lloc el mateix dia.
En realitat, la mort de Shakespeare va van tindre lloc diversos dies després de la de Cervantes (depenent dels autors, es data al 3 o al 4 de maig del calendari gregorià).
Pel que fa a Inca Garcilaso de la Vega va morir a Còrdova el 22 d'abril de 1616, deu dies després d'haver complert els 67 anys. El seu cos es troba enterrat a la Mesquita-Catedral de Còrdova.
Així ho va confirmar també Carlos Mayoral, filòleg espanyol i autor del llibre 'Començo a creure que és mentida', qui descriu com a 'mite, postureig i màrqueting' fer coincidir les dues defuncions. En el cas de València se celebra també des de l'any 2000 el Dia del Llibre Valencià, fixat el 20 de novembre a la data coincident a la publicació de la primera edició de Tirant lo Blanc que va van tindre lloc el 1490.
Cervantes va recordar aquesta obra en boca del capellà del Quixot, i la va definir com un «Tresor de content i mina de passatemps», així com, pel seu estil, «el millor llibre del món».
Per acabar ens unim a Cervantes qui escriu "qui llegeix molt i va molt, veu molt i sap molt".
Joan Bta. Codina Bas
