José Chulvi, 3 anys després del confinament: «Engeguem la pandèmia amb por i incertesa però Xàbia ha obtingut bons canvis»

Fa tres anys que es va iniciar la pandèmia pel coronavirus. Tres anys en què s'ha patit tant personalment com professionalment. Es va decretar un Estat d'Alarma i tots els veïns de Xàbia, i de tot el país, havien de romandre tancats a casa. Carrers buits, negocis tancats i incertesa en cadascuna de les persones del que podria passar. El 14 de març de 2020 es va iniciar un canvi a les nostres vides.

La informació de noves mesures ens envaïen per segons. En qüestió d'hores es tancaven negocis i escoles. Ningú coneixia en realitat què passava, però alguna cosa greu estava passant. La por de no conèixer el que ens enfrontàvem aclaparava centenars de veïns.

Hui, tres anys després d'aquella desconeguda situació que ens va fer saber més sobre una pandèmia, ens vam reunir amb José Chulvi, el alcalde de Xàbia, que va haver de fer front, des de casa, a com gestionar la localitat i vetllar per la seguretat i el benestar dels seus habitants.

Aquí us deixem un extracte de l´entrevista realitzada a José Chulvi sobre la valoració d´aquests tres anys de crisi sanitària.

PREGUNTA. Com vas viure les primeres hores en conèixer que el coronavirus ens afectava?

RESPOSTA. Amb molta incertesa. Han estat moments de màxima dificultat, de molt patiment. Ens enfrontàvem a una cosa desconeguda i això provoca pors o respecte pel que pugui passar. Hi havia moltes persones i empreses que calia atendre. La primera cosa que vaig fer en conèixer el decret d'Estat d'Alarma va ser posar-me en contacte i reunir-me amb la gent que sabia que ens podia ajudar.

José Chulvi, alcalde de Xàbia

P. Amb el confinament, Xàbia es paralitzava però la vida continuava. Com es va treballar per ajudar els grans i les famílies més vulnerables?

R. Amb la gent gran seguim treballant al programa RADARS, amb trucades diàries a les persones que vivien soles per conèixer el seu estat de salut, ni necessitaven alguna necessitat i en fi, estar-ne pendents. Pel que fa a les famílies més vulnerables, redoblem esforços i recursos econòmics per donar resposta a les seues necessitats. En paralitzar l'activitat laboral, aquestes famílies necessitaven més ajuda, a més de donar suport psicològic, el qual se seguix mantenint hui dia.

Però tampoc cal oblidar les desenes de col·lectius i agrupacions que es van sumar a ajudar solidàriament per donar suport a aquestes famílies i persones.

P. L'hostaleria va ser un dels sectors molt castigat per aquesta crisi. Què es va fer per ajudar aquests negocis?

R. Des del Ajunt es va treballar per facilitar al màxim la reobertura d'aquests negocis. Amb les restriccions d?aforament al?interior, es va permetre als bars i restaurants ampliar el seu espai al?aire lliure ocupant via pública. A més, es van oferir paquets d'ajuda i es van suspendre les taxes, facilitant així la recuperació econòmica.

P. El Pla d'Ocupació va ser una altra de les accions que es van impulsar arran de la pandèmia. Aquesta acció continuarà activa a partir d'ara?

R. El Pla d'Ocupació sí que ha vingut per quedar-s'hi, mentre l'Ajunt disposi de recursos per dur-ho a terme. És un programa social que ja es va iniciar anteriorment a la pandèmia però al qual se li va donar un impuls més gran arran de la crisi sanitària. Passem de destinar 250.000 euros a més d'un milió en els darrers tres plans. Aquest pla dóna una gran oportunitat a les persones i famílies, ja que unes 50 famílies en són beneficiades a través d'aquest programa.

P. La conversió en zona de vianants dels espais públics han estat una altra de les accions que s'han posat en marxa a Xàbia a causa de la pandèmia. La més gran ha estat l'actuació al primer Muntanyar. Com va ser treballar en aquesta acció?

R. El moment de la Desescalada va ser un altre moment d'incertesa; no sabíem que podia passar. La gent havia respost durant el confinament i ara tocava eixir-ne. Recordo que només hi havia unes franges horàries i teníem clar que la gent apostaria per anar al Primer Muntanyar, per això ens poséssim fil a l'agulla per tirar endavant la idea que teníem d'alliberar aquest espai de vehicles.

P. Xàbia, a més de rebre molts turistes, es caracteritza per ser un municipi de segona residència. Quins canvis es van notar durant els primers mesos d'estiu de la pandèmia pel que fa al turisme?

R. Va ser una situació que ens vam haver d'adaptar de manera immediata. L'estiu del 2020 va ser un estiu de menys turistes però va ser un estiu diferent pel control d'aforament a les platges, i pel fet d'existir restriccions de mobilitat fora de la península. Vam ser destí de turisme nacional, gent que no coneixia Xàbia i que va apostar per passar els seus dies de vacances a la nostra localitat, així com destí de viatges de final de curs ja que no podien viatjar a les illes.

A més, el fet que Xàbia no té oferta hotelera va fer que la gent apostarà pel lloguer d'habitatge turístic davant la por encara de conviure amb una altra gent, cosa que ha provocat també un increment de demanda de lloguers turístics.

P. El tema d'haver d'anul·lar les festes suposo que va ser un altre dels moments durs a la presa de decisions d'aquesta pandèmia.

R. Sí, va ser dur i difícil. Recordo el moment que connectem amb els Quintos del 2020 per comunicar-los que no podrien dur-se a terme les seues esperades festes. La il·lusió se n'enfonsava, però ens van mostrar ser adults. Van entendre perfectament que la salut anava al davant, érem conscients de la situació que vivíem i que les festes es podrien fer més endavant. Totes les festes van haver de suspendre's durant dos anys consecutius, però agraeixo a totes les comissions la seua implicació a entendre que no podíem celebrar cadascun dels actes per un tema de seguretat i salut. Finalment, el 20222, les esperades festes van arribar amb l'èxit que s'esperava.

P. Mirant enrere, en què ens ha canviat la pandèmia i en què ha canviat la Xàbia?

R. Sens dubte, ens enfrontàvem a un repte majoritari en què havíem de donar resposta a tot allò que se'ns venia a sobre, a tots els àmbits: sanitari, social, econòmic, etc. i penso que Xàbia, en conjunt, va formar un gran equip. Va ser un exemple del que és un poble, de compartir, de companyonia i de participació. Hem sortit de la pandèmia més conscients de les coses que són veritablement importants i de ser millors persones.

Xàbia va començar a canviar amb vista a una atenció més propera amb la digitalització de l'administració, donant espai a les persones a tots els nuclis urbans per a vianants carrers i avingudes, ajudes socials als més necessitats com ara el Pla d'Ocupació; i aquesta és la línia en què es continuarà treballant.