No tinc ni pajolera idea d'anglès, però repassant lligalls arraconats amb tants dies de confinament, ensopego amb “HOME SWEET HOME”. Tot i això, tinc la sort de van tindre el meu nét Rodrigo que va néixer i viu a Dublín (Irlanda) que té onze anys, i el seu pare el meu fill Alfonso, que em treuen de dubtes i m'aclareixen que la seua versió en castellà significa: “Llar , dolça llar”.
Aquesta impressió em dóna motius perquè m'encengui un poc la bombeta, de l'escassa lucidesa que em queda, sobre els sentiments que em desperta la meua estimada Xàbia. Segons comprovo en els meus arrels i vells papers, sembla que la frase es va prendre d'una cançó, i va ser a partir de la seua aparició a l'òpera Clari, or de Maid of Milà, estrenada el 1823 quan va adquirir més difusió. John Howard Payne, autor de la lletra, va ser un gran dramaturg i actor nord-americà que va viure a Europa. La música és de Henry Rowley Bishop.
Més tard, famosos cantants melòdics van començar a gravar-la al segle XX i va aparèixer en infinitat de pel·lícules, contribuint així a la seua popularitat. En poc temps va passar a esdevenir la frase de benvinguda a l'entrada de milions de llars. L'expressió es fa servir a tot el món, adquirint diversos significats.
D'altra banda, i amb més freqüència, per referir-se a l'enyorança quan et trobes lluny de la família i la malenconia que desperten algunes coses per les quals hom sent una especial estima o aferrament. En un altre sentit, en referir-nos a l'enrenou i enrenou que, normalment ocasionen al nostre cor la trobada amb els éssers estimats o tot allò que ens reanima i estimula.
Doncs això, aquí volia jo arribar, a trobar l'expressió més idònia i adequada per sentir-me confortat i poder mirar al cel amb fe i amb il·lusió quan, després d'un temps més o menys perllongat, torno de nou a Xàbia. I veure, sense necessitat d'instruments especials, l'horitzó clar, atractiu, i un firmament lliure de contaminació.
Amb una conformitat disconforme, penso que cal esperar, encara que visc amb l'esperança de tornar aviat, ja que l'esperança mateixa contribueix en si mateixa a una reconfortant. Tot i això, l'esperança no és el mateix que l'optimisme. No és la convicció que alguna cosa eixirà bé, sinó la certesa que alguna cosa té sentit, independentment de com resulta.
La meua esperança, quan m'allunyo, es basa a tornar en breu temps a la meua estimada Xàbia i poder repetir amb gran alegria: “HOME SWEET HOME”. “Llar, dolça llar”.
Juan Legaz Palomares
