Una característica especial de Xàbia-Xàbia està basada en el seu històric enfrontament amb Dénia. Així, quan la Guerra de Successió (1704-1714), Dénia es va decantar a favor dels Àustries, i Xàbia es va manvan tindre fidel al Borbó Felip V, pel motiu va patir atacs austriacistes. Després va obvan tindre del primer monarca de la dinastia Borbònica, el privilegi de poder usar en l'escut municipal la flor de lis o dues eles coronades com les de la ciutat de València, que simbolitzen la fidelitat de Xàbia-Xàbia. A partir d'aquest moment i durant més de dues dècades Xàbia va arribar a van tindre més habitants que Dénia.
En temps de la Guerra del Francès (1810-12), Dénia va acollir les guarnicions napoleòniques, mentre que Xàbia va oferir resistència. En aquesta època va destacar, Antonio Catalá, que va cobrar important fama sent cabdill d'una quadrilla de guerrillers que fustigava freqüentment la tropes franceses a la regió.
La riquesa derivada de l'explotació i comerç de la passa va redundar positivament en l'edificació de grans cases, mentre que en el camp van sorgir els típics riu-raus que són elements representatius de l'arquitectura rural.
Acabat l'assetjament pirático es va començar a enderrocar les muralles i sorgirien els ravals.
L'enderroc total de les muralles va finalitzar en 1.873.
En 1.878 Xàbia-Xàbia tenia duana de tercera classe, Comandància de Marina i caserna de la Guàrdia Civil que albergava a sis números. La població tenia 941 edificis i 6452 habitants. Els productes agrícoles de producció local eren principalment la passa, blat, seda, llegums, fruiters i hortalizas.Por altra banda molts es dedicaven a la navegació ia la pesca.
La política de Restauració va ser bàsicament caciquil. En aquest sentit Xàbia va destacar per la importància i la influència dels seus caps de files. La rellevància d'aquesta estructura política perduraria fins a la II República.
-
Façana Posterior de l'Ajunt de Xàbia-Xàbia
-
Molins (La Plana, segle XVIII) Xàbia-Xàbia
