Plasmar un moment per sempre. Aquesta va ser la feina de la coneguda Ángeles Bas, la primera fotògrafa de Xàbia. La seua trajectòria professional és única. Va captar amb les seues càmeres moments irrepetibles. Enfocada a la fotografia de retrat, Ángeles va viure els secrets del veritable món fotogràfic.
Podríem dir que va ser una dona pionera. Les inquietuds dels seus pares perquè les seues filles tinguessin uns estudis, fa que Ángeles, amb tot just 20 anys, i la seua germana gran Silveria, es traslladin a Alacant per estudiar fotografia. Era a principis dels anys 50. El motiu d'emprendre aquests estudis va ser -segons un article de Juan Bautista Codina Bas- perquè els seus pares volien muntar una impremta però li van aconsellar que seria millor un estudi de fotografia, perquè a Xàbia no n'hi havia cap. Així doncs, i finalitzats els estudis, les germanes obren les portes del seu primer estudi de fotografia situat al Carrer Major 33. Allà també hi tenien laboratori.
-
Carnet de fotògrafa professional d'Espanya
-
Part posterior del Carnet de fotògrafa professional nacional
Les dues germanes, Silveria i Ángeles, treballen juntes. Es dediquen a fer retrats, casaments, batejos i comunions. Però al voltant del 1957, Silveria es casa i Ángeles és la que pren les regnes completes del negoci. Es converteix en cronista del Ajunt de Xàbia. No hi ha acte que no quede plasmat. La primera dona i fotògrafa de Xàbia és testimoni de la visita d'artistes i de personalitats a la localitat. Les seues fotografies eren la imatge per a la premsa.
Ara, als 94 anys, no recorda amb nitidesa totes les vivències, però a la seua memòria roman com era el moment dels antics revelats al laboratori, «estava hores passant els clixés a les tres cubetes, després penjava cada foto i finalment calia retallar-les donant aquesta forma de puntes als marges». Llargues hores a la cambra fosca per veure el gran resultat final del moment esdevingut.
Ángeles ens rep, alegre, al pati de l'Asil Germans Cholbi. Ens explica que també es dedicava a retratar; «feia fotos a les falleres, estava a tots els actes de Fogueres i feia també les fotos per als DNI. Me n'anava amb el 1500 fins al Poble Nou de Benitatxell per fer les fotos de carnet a tots els veïns».
I és que, aquesta dona xabiera no temia res. Tot i ser uns anys difícils, on la dona encara no pren protagonisme, Ángeles treballava i conduïa. Era independent. Era un exemple de poder per a la resta de dones. Coneguda i estimada per tot el poble, Ángeles trasllada, als anys 70, el seu estudi fotogràfic al Carrer San Buenaventura, a la Plaça de l'Església. Allí roman 25 anys més, fins que el 1995, amb 65 anys i després de més de 40 anys dedicats a la fotografia, decideix jubilar-se.
Mentre conversa, remira a la bossa, i entre les seues coses personals troba els carnets de fotògrafa professional i unes fotos familiars.
Les primeres càmeres serien, ara, un tresor; igual que les antigues fotos. Àngels i família amb prou feines conserven una càmera de manxa i algunes fotografies familiars realitzades llavors. La seua bondat va fer que perdés gran quantitat de material. Va prestar material per a l'enregistrament d'una pel·lícula i mai més es va saber. Observar les fotos ens descobriria la veritable vida de Xàbia d'aquells anys.
Ángeles i un nebot relaten com es treballava amb negatius de vidre -donats a la Fundació Cirne- i en blanc i negre. «Innovàvem donant color a les fotos. Els retocs eren a mà. La meua germana xicoteta pintava els llavis de les dones o bé corregíem les imperfeccions», assenyala Ángeles. «També es feia llum a la foto amb pinzells molt fins i tintes de colors», explicava la fotògrafa de Xàbia a Codina Bas.
En aquests anys, l'evolució al món fotogràfic ha estat enorme. Del treball manual d'aquells anys a la tecnologia actual no n'hi ha comparació. L?actualitat deixa enrere tota una experiència i una vida dedicada a capturar els bons moments. La vida d'Àngels sempre ha estat darrere de la càmera, però hui, ella, n'ha estat la protagonista.
A banda de ser una gran professional, la recordo com una persona molt amable, especialment afectuosa amb els xiquets i xiquetes. Amb mi sempre ho era.
Vull destacar que el seu pare que havia estudiat a la universitat central tenia una visió del futur que possibilito que les dues filles marxaran a Alacant a formar-se. I aquesta decisió per a elles els va permetre destacar. La seua mare, Silveria era cosina del meu pare i amb ella teníem una relació especial.