La devoció als sants va aparèixer fa segles davant l'aparició de grans pestes i epidèmies medievals. A Xàbia, Sant Sebastià (o Sant Sebastià) és el patró del municipi. L'origen d'aquest títol està envoltat de llegenda i d'aquí té actualment un carrer i un altar dedicat a aquest antic patró de la vila.
Per uns es deu al fet que segles enrere va lliurar els javiencs del flagell d'una epidèmia de pesta. Per altres, Sant Sebastià és el patró dels picapedrers, i atesa la tradició d'aquesta població en el treball artesà de la pedra, sembla lògic que se li atorgués aquest títol.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
Història
Sens dubte, una de les festes més antigues de Xàbia potser són les de Sant Sebastià. Sant Sebastià, ballester de l'exèrcit de l'emperador romà Dioclecià, va ser un màrtir cristià que va morir cosit a trets cap a l'any 303. Un segle després, una llegenda va atribuir a aquest sant diversos martiris i patronatges.
Però el patronatge més conegut i pel qual la seua advocació es va escampar ràpidament per tot el mediterrani va ser advocat contra la pesta. D'aquí va néixer la tradició local de venerar el sant assetjat. Segons alguns documents, aquesta devoció prové de finals del segle XIV quan una epidèmia de pesta va assolar la costa mediterrània.
El Consell Valencià de llavors va prohibir, el 1450, l'entrada a la ciutat de València a tota persona que provingués de pobles atacats i delmats per la pestilència entre els quals hi havia Xàbia. En documents posteriors de 1501 es va continuar anomenant la vila com un lloc de pesta.
Davant d'aquest fet, igual que passés amb Jesús Natzarè, els habitants de Xàbia es van encomanar a Sant Sebastià com a protecció. Però la gent també es va acollir a la protecció d'altres sants coneguts com 'sanadors' com van ser Sant Cristòfol o Sant Roc.
La vila de Xàbia es va acollir sota el patronatge oficial del sant Sant Sebastià, però com que els atacs epidèmics no minvaven, els Jurats van decretar el 1597 que el dia de Sant Cristòfol fos també festa, per reclamar una protecció religiosa més eficaç.
Tot i que van minvar les epidèmies de pesta durant el segle XVIII la devoció popular va continuar invocant Sant Sebastià com a patró de Xàbia celebrant la festa el dia 20 de gener i mantenint el culte a l'Ermita del Rebaldí.
Veneració a Sant Sebastià
Aleshores era costum venerar Sant Sebastià a les capelles situades a prop dels portals de les ciutats i viles emmurallades, perquè d'aquesta manera es protegís des de l'entrada.
D'aquestes xicotetes capelles, encara es conserva a Xàbia la fornícula de Sant Sebastià, situada al carrer Major, a prop del Portal de la Herrería, i més amunt la fornícula de Sant Cristòfol. La història explica que el Portal del Clot era vigilat per l'antic altar de Sant Sebastià.
Posteriorment, segons va anar creixent el municipi, es va dedicar un carrer al patró. Aquesta se situa al centre històric de Xàbia, just darrere de l'Oficina de Correus.
l'Ermita
La Ermita a Sant Sebastià, antigament, s'ubicava a la zona del Rebaldí. Ara aquesta se situa a l'interior d'una gran finca coneguda com El Rebaldí ubicada junt al Camí Cabanes. L'ermita va quedar integrada dins de la casa actual, mentre que al seu costat es va aixecar un nou temple passant a ser de propietat privada.
D'aquesta manera, l'any 1993 es va iniciar la construcció d'una nova ermita al patró en uns terrenys cedits a la dècada de 1960 per la família Benimeli (família terratinent de Xàbia), però les obres van estar aturades durant anys. Al juliol del 2015 es van acabar les obres de l'ermita i va ser beneïda per l'Arquebisbe Cardenal Cañizares.
Pèrdua de fe i festes a Sant Sebastià
La fe i la devoció del poble de Xàbia a Sant Sebastià es va perdre a finals del segle XVIII a causa de l'aparició de noves patologies epidèmiques. Arribà el còlera coincidint amb el regal, per part del Duc de Medinaceli, d'una imatge de Jesús Natzarè. En aquell moment, els veïns de Xàbia es van encomanar al Natzarè per protegir la vila de la nova epidèmia, i ho va fer amb èxit.
Pel que sembla, segons els escrits, durant els anys de còlera -1835, 1854, 1856 i 1884- Xàbia es va lliurar de contagis i els veïns van baixar la imatge de Jesús Natzarè de l'Ermita i la van dipositar davant de la capella de Sant Sebastià, davant l'antic altar de fusta, ric en decoracions. Des d'aquell moment, sembla que la festivitat a Sant Sebastià es va perdre, emportant-se la celebració més gran Jesús Natzarè.
Confraria
Segons la visita pastoral de Joan de Ribera, el 1580, consta que ja existia una Confraria de Sant Sebastià a Xàbia, fundada en temps immemorial. Aquesta confraria, junt amb la dels Desemparats, era l'encarregada de preparar i donar terra als morts a causa del mal contagiós (pesta). Desapareguda aquesta, el 1992 es va constituir formalment la nova i actual Comissió de Sant Sebastià.
Reprendre les festes i el culte
Un cop creada la nova Comissió es va posar en marxa el projecte per confeccionar un retaule en pedra tosca que va idear als anys 40 el mestre tosquer de Xàbia, Vicent Bisquert (Vicent de Gràcia).
La parròquia de Sant Bertomeu dedica un dels seus altars laterals al patró i, encara que sembli anacrònic atesa la titularitat d'aquest com a patró del municipi, la seua restauració va ser una de les més vespradanes.
Al programa de festes de 1993, la comissió de festes recent creada explicava aquest fet: “Després de deu anys intentant recobrar la festa, podem començar a pensar en la reconstrucció del seu altar que, a la parròquia, és l'únic que queda per col·locar. Per ironia de les coses, Sant Bertomeu, cap d'altar de la parròquia i Sant Sebastià, patró de Xàbia, s'han quedat sense retaules on poder ser venerats”, sol·licitant així la col·laboració de tots els veïns per poder dur a terme aquest projecte. El col·lectiu va recollir 750.000 pessetes en un any.
A dia d'hui es troba davant de la porta lateral del temple, la Porta de Sant Gil, l'entrada que es troba davant del Ajunt, "Sant Sebastià vigilava així les piles d'aigua beneïda -l'aigua era considerada llavors com l'element més contagiós- i el pou situat baix d'ell mateix, a la cripta, i que proveïa les necessitats de culte i de setge".
Quan se celebra?
El dia de Sant Sebastià se celebra cada 20 de gener. Fins fa uns quants anys, la festa d'aquest dia en honor al patró de Xàbia es limitava a la celebració d'una missa ia fer alguna traca. Tot i això, fa uns 30 anys, a mitjans dels anys 90, els veïns de Xàbia van voler donar-li més protagonisme i van impulsar més actes en aquesta xicoteta celebració.
Actes i programació de les festes de Sant Sebastià
A poc a poc, les festes en honor a Sant Sebastià es van anar fent més grans amb la inclusió d'actes per als més xicotets, cercaviles per visitar les fornícules i oferir el sant i activitats esporteves allargant així l'efemèride uns dies.
Va ser el 2012 que el programa d'actes de les festes en honor a Sant Sebastià van obvan tindre més cos. A través de l'impuls de l'ACT (Associació Cultural Taurina de Xàbia), les festes de Sant Sebastià van introduir les tradicionals solta de vaquetes. L'ACT junt amb la Comissió de festes van voler recuperar un antic costum; que els bous tornessin a ple centre històric: a la Plaça d'Església ia la Plaça de Baix, com es feia antigament per les festes de Fogueres.
El complet programa d'actes es pot consultar a aquest enllaç.
Bibliografia
- Arxiu Municipal de Xàbia
- Antoni Espinós
- Associació Cultural Taurina de Xàbia (ACT)
- Comissió de Festes de Sant Sebastià
-
Membres de la Comissió de Sant Sebastià participant en una ofrena de flors
-
La comissió a tocar de l'altar de Sant Sebastià
-
Fornícula de Sant Sebastià al carrer Major
-
Carrer Sant Sebastià a Xàbia
