De l'17 de setembre a l'17 d'octubre, la Galeria d'Art Isabel Bilbao acull l'exposició fotogràfica de Nina Llorens Peters titulada 'Biblioteca d'ànimes'. La inauguració serà el 24 de setembre a les 18:30 hores. Aquesta mostra està enclavada dins de la programació de la III Festival Internacional de Fotografia Espanyola i Iberoamèrica; Ulls Rojos.
L'artista descriu la seua exposició de la següent manera:
"Els personatges que apareixen en cada fotografia, els que queden velats després d'algun element aliè a si mateixos, potser poguessin van tindre alguna cosa semblant a qui van ser, o potser no. No sé qui són, no sé res de la seua vida i tampoc m'interessa especialment . no trànsit la memòria, tampoc la nostàlgia, no vull evocar res, tampoc remetre'ma contingut històric algun. Els meus collages no volen ser categòrics, ni tancar el sentit, no hi ha un relat únic i molt menys unívoc.
El que hi ha és això que Ramón Gómez de la Serna va demanar en les seues gollerías: "El que havia de haver-se inventat ja", va escriure, "era la biblioteca circulant de les ànimes, donant mitjà de variar d'l'ànima de tant en tant a tots els que tinguin una ànima monòtona o sense interès ". Perquè en les fotografies que han anat arribat a la meua taula de treball aquests anys passats hi ha ànimes de tota mena. Hi ha ànimes embotellades i ànimes sense embotellar, hi ha ànimes esponjoses, ànimes resseques i ànimes llorescas; ànimes idiosincràtiques, ànimes de suro, ànimes de purpurina, i ànimes de greda. Ànimes de cel·lofana, ànimes grises, planes, ànimes abotargadas i ànimes bullentes, n'hi ha turmentades i les hi braves. I també hi ha "... ànimes com una caixa de botons on han caigut botons de diferents pares i diferents mares".
El que m'agrada de cada fotografia el va realçar, intento amagar lletjors, el que em molesta visualment el va camuflar o enriqueixo la foto velándolo, ho faig desaparèixer. D'alguna manera el que faig consisteix a crear un diàleg entre diferents materials, tapo, ocult, poso a conversar formes que ni es coneixien. Textures, acabats superficials, tipus ocults, informació comercial, reversos. Després trobades casuals, que no fortuïts, en moltes tardes i dies de treball a la meua taula reinvent sentits ocults, obro poètiques i possibilitats. Habito la polisèmia. Faig mutar d'ànima a cada fotografia. Subtileses, brillantors, trames, textures, superfícies. Materials que jo llegeixo com coherents amb la imatge, amb aquesta persona que habita la fotografia i l'ànima vull canviar. Cada imatge requereix una atenció profunda una escolta atenta. Tot el oblidat, el sempre vist i ignorat, el que queda fora del primer pla és el que compon l'alquímia d'aquesta nova ànima que se eixirà de la meua taula-laboratori.
Els capolls en flor conversen a l'capvespre qual caps còniques d'una parella qualsevol; una pàgina quinze que apareix; moltes pàgines, titulars o elements gràfics i tipogràfics. Elements editorials, les bambolines sempre visibles i sempre ignorades que componen un llibre: els talls de la pàgina, els cants de la fulla, la numeració de capítols, la qualitat de el paper, la tipografia, la seua tinta, el color, la densitat ...
Una dona madura, amb una ànima sense interès, que pren temporalment a la meua taula, a la meua biblioteca d'ànimes, una cosa prestada. Un nen anodí es fa geòmetra; una dona es posa una cel·lofana per porta mala sort, ulleres de "retoc positiu", ulleres amb filtre rosa, amb filtre blau, amb filtre taronja. Mirar diferent és ser un altre. Dinovena galàctica i pop. Barrejar temps. Petó una foto, poso el vidre trencat de la pantalla d'un mòbil, un vel, un paper japonès, uns cercles rebutjats d'una estampadora. Ritmes, balls de maneres, un bigotis que marquen la corba de l'monocle sense vidre, per veure el món per primera vegada amb una mirada espiral. L'espiral salta a un altre lloc, es fa cap enredada d'un pare que sosté a un fill i l'embolic s'aclareix en el ganxet. La trama de l'ganxet es fa cel·la, bresca, casa geomètrica i perfecta d'unes vespes que també podrien ser la cara d'una altra dama tan anodina com la primera, com els altres, com gairebé totes. Màscares, brillantors, primaveres.
Tu floreix; la primavera sempre arribarà ".
