Abans de l'inici de la singular i antiquíssima processó del Sant Enterrament de Xàbia, de la qual consten descripcions meravelloses ja al segle XVIII, té lloc el sermó de Sant Vicent Ferrer des del balcó on el predicador valencià va amonestar els javiencs, sis segles enrere. Mentre el sacerdot parla davant les imatges i la gent congregada a la Plaça de l'Església, se senten subtilment, unes veus que provenen de la sagristia de Sant Bertomeu amb una “tonaeta” molt familiar que un grup dhomes assagen de manera tan evocadora com mística. Poc després és aquest salm -el 51 de l'Antic Testament i l'autor del qual és el rei David- el que és entonat amb solemnitat durant la processó del Divendres Sant pels estrets carrers del casc antic darrere del Crist Yacente, parlem del Miserable...
Aquest ressò gregorià que és en realitat un cant del Dissabte Sant com a figura al Liber Usualis -llibre on estan recollits els cants litúrgics en llatí- té diverses melodies per tot l'orbe catòlic. La seua música a la nostra vila es compon el més probable, a finals del segle XIX i principis del segle XX quan a l'església-fortalesa, concorren una sèrie d'organistes i grans músics de l'Arxidiòcesi de València com l'autor del Diví Natzarè, Juan de Guzmán. Les dates de l'origen d'aquesta composició i la tradició de ser interpretada el Dia de La Passió i Mort del Senyor a Xàbia, encaixen amb les fonts consultades, ja que als anys 20 del segle passat, ja es canta el Miserable en aquesta processó, Pedro Sapena Català, Blas Bolufer Rodríguez “El Tío Blai” i els germans Juan i Carlos Bolufer Cholbi són alguns dels components del cor parroquial durant aquesta època en què als membres d'aquesta coral se'ls anomena Els Cantors del Miserere, i al cant, Els Motetes. Aquests xabieros anteriorment citats, participen després de la Guerra Civil també, quan Miguel Benavent Català reorganitza el cant del Miserable y Francisco Sapena Cruañes, Bertomeu Buigues Bolufer, Jaume Bas Pastor, Francisco Gual Bañuls, Francisco Cardona Català “El Retoret”, Cristóbal Bolufer Segarra, fill de Blas, Cristòfor Bolufer Buigues y Pepe Ramos Cholbi, ingressen a Els Cantors del Miserere i van de rigorós dol, amb vestit negre, corbata negra, camisa blanca i el Liber Usualis a la mà.
El Miserable rescatat per Benavent s'intercala durant la processó, amb la música de la xicoteta orquestra de corda de la parròquia, ja que són anys en què la banda de música no està tan organitzada ni participa a molts esdeveniments religiosos i l'església té el seu propi grup musical. A Benavent l'instrueix en la música i el to del Miserable, Francisco Bordes Blasco, “El Tio Quico l'Organiste” que perd el seu fill de tuberculosi i agafa afecte a Benavent ja abans de la contesa bèl·lica del 36. Benavent s'encarrega dels assajos del cor a la nova era dels anys 40, i el capiscol -sochantre- és el que dirigeix, fent-ho també durant la processó del Divendres Sant.
Als primers cantaires se'ls uneixen als anys 50, els germans Pepe i Ramón Llidó, Pepe Ronda Llidó, Antonio Bover Gasent, Juan Crespo Ruano ia finals dels 60 i principis dels 70, Jaume Bas Bisquert fill de Jaume, Gaspar Cruañes Castell, Francisco Pastor Espanyol, Juan Vicente Berruti Bisquert i Salvador Crespo Domènech, fill de Joan.
Als anys 80 la banqueta es refresca amb alguns components del recent creat Orfeó de Xàbia com els germans Bartolomé i Pepe Bolufer Castelló, Pepe Buigues Pastor, Manolo Cardona Bas i Pedro Cholbi Carrals i alguna incorporació infantil al final de la mateixa dècada, la de Pau Cruanyes Mulet, fill de Gaspar, la de Juan Vicente Pastor-Espanyol Crespo, fill de Francesc, i els germans Juan Antonio i José Vicente Savall Mata. Pepe Mayor Cholbi s'encarrega diversos anys d'assajar el Miserable amb els cantaires, que a més acudeixen al Calvari a la Pujada, per cantar els goigs i el Diví Natzarè. Aquest cor actua al Miserable a la vesprada i al Via Crucis al matí fins al 1993 quan s'introdueixen les lectures a les estacions al Calvari.
Una de les actuacions excepcionals fora del Divendres Sant, és la participació al funeral de Jaime Bas Pastor, els cantaires del Miserable acompanyen el fèretre a l'església amb el cant del motet.
Als anys 90 els germans Rafael, Antonio i Vicente Bas Rodríguez i Miquel Àngel Roselló Bisquert afegeixen saba nova al cor i és en ple segle XXI, quan el Miserable acaba de completar el grup que el conforma hui, rebent nous membres com Alexandre Pascual Rupérez, Els germans Jaume i Josep Vicente Català Guardiola, Pepe Ern Buigues, Salvador Sala Ginestar, Marc Bas Cholbi, Francisco Roselló Bisquert, germà de Miquel Àngel i l'autor d'aquest article.
Tot indica que tornarem a gaudir d'aquest cant centenari pels carrers del poble o al temple si plou, aquest Divendres Sant. Segur que ens recordarem d'aquells que ja no ens podran acompanyar mai perquè estan gaudint de la Glòria del Senyor i d'aquells que per altres circumstàncies, s'uniran a nosaltres des dels carrers o les llars.
Agraeixo especialment a Cristòfor Bolufer Buigues ia la família, pels documents gràfics aportats. Gràcies a Cristóbal he pogut fer una cronologia ajustada i amb les seues paraules emocionades, m'ha ajudat a aprofundir molt més, en la bellesa del Miserable. La Joaquín Sapena Bisquert, Tony Cardona Bolufer, Pepe Ronda Llidó i als actuals components de “Els Cantors del Miserere” per tota la informació facilitada per aquest record el Divendres Sant a Xàbia. Sóc conscient que he pogut obviar algun nom i demano disculpes, però farem un segon capítol d'aquesta part importantíssima del nostre patrimoni immaterial…
José Font Caballero.
Joan diu:
La meua enhorabona per rescatar una tradició de l?anonimat.
És interessant reconèixer que el passat d'un poble no és només als arxius institucionals. sinó també als arxius privats, com en aquest cas. Algú deia que a cada família, hi ha d'haver una persona que recopili la història familiar, ja que aquests papers familiars un cop mort el propietari, moltes vegades es perden o apareixen en contenidors de paper. L'enhorabona cal estendre-la a Cristóbal Bolufer Buigues ia la seua família, Joaquín Sapena Bisquert, Toñi Cardona Bolufer, Pepe Ronda Llidó.
M'ha instruït moltíssim el teu relat històric sobre aquests cants i sobre els seus components al llarg de tantíssims anys de celebració.
Costums que mai no s'haurien de perdre, i segur que així serà ja que hi ha saba nova.
Salutacions Salomé Rodríguez.
Emotiu i sentit article que he llegit amb molt plaer, malgrat les meues escasses dots per a la música i totalment nul·les per al cant, per això la meua admiració per a aquells que les posseeixen. Interessant i molt documentat per a la nostra història local, molt ben escrit el que fa més plaent la lectura. Que serveixi d'exemple i al·licient per a joves, tant en el sentit artístic com en el documental i, molt important també, per allunyar-los de les aficions materialistes a favor de les intel·lectuals.
Felicitats i gràcies.