Diumenge passat, el Centre Històric es va vestir de cultura i tradició per inaugurar el que es preveu, siga un dels edificis més emblemàtics del conjunt arquitectònic de la localitat: el Gran Riurau dels Arnauda.
Una jornada de festa que tal com apuntava l'edil de Patrimoni, Antonio Miragall, Va girar al voltant de la recentment finalitzada construcció. Després de mesos d'intens treball i planificació, el riurau de la família Catalá llueix en tot el seu esplendor. Un gran sostrada a dues aigües, confeccionada segons les antigues tècniques tradicionals de canyissos, bigues de fusta i teules; remata una complexa rehabilitació i consecució.
L'acte va comptar amb la col·laboració de diferents agrupacions de Xàbia, com la colla Xirimitab s, el Grup de Danses Portetxol, la Banda del Centre Artístic Musical i l'associació d'Ames de Casa que va oferir un aperitiu per a tots els assistents al finalitzar l'esdeveniment.
La poesia, la música i les escenificacions van ser l'eix central de la celebració. Encarna Roselló i Xelo Llopis van enarborar el riurau com a edificació i la seua importància a l'hora d'escaldar la pansa. El mateix van fer, de forma molt literària, l'escriptora local Pepa Guardiola, Roser Cabrera i Carme Miquel. La música va arribar de la mà dels músics locals Joan Antoni Bou, Pere Cholbi, Miriam Llerena, Javier Miragall, Àlex Moragues i Kiko Moragues que van interpretar peces de guitarra, percussió i una adaptació del Que tinguem sort de Lluís Llach.
Fins a un actor caracteritzat com Joan Baptista Catalá Gavilá, alcalde de Xàbia en 1873, va intervenir per anunciar la importància del riurau dels Arnauda que va ser peça clau en l'auge del comerç de la passa i el raïm moscatell durant els anys en què Catalá Gavilá va ser primer edil.
Els regidors de Turisme i Cultura, Antonio Miragall y Empar Bolufer, Han destacat la importància de preservar les restes de la història local i sobretot, com en el cas del riurau, dotar-los d'una funció social a fi de canalitzar la seua inserció en la societat del moment. D'aquesta manera, els joves i generacions futures podràs conèixer part del passat històric i econòmic que va conformar gran part de la idiosincràsia local actual.
Per la seua banda, José Chulvi, Va oferir el riurau a totes les associacions per realitzar les seues activitats perquè així tornés a ser un lloc útil com ho va ser abans. També va destacar la importància de l'espai a nivell comarcal. 
