el Pinxo ens explica com era la discoteca Molí Blanc en els anys 80

Són dolentes les notícies durant aquests dies de la discoteca Molí Blanc, que ha hagut de tancar per revocar el Ajunt la llicència dactivitat. Encara que en els darrers anys, el Molí Blanc, Ha hagut de tancar les seues portes per diferents motius. En els anys 80, aquesta discoteca va triomfar i per explicar-nos com va ser, ningú millor que Antonio Vallés Cabrera, més conegut com el Pinxo, Que va ser encarregat de la discoteca Molí Blanc de 1978 a 1990. Vallès ens explica que va començar a treballar a la discoteca amb l'anterior propietari, Joan Sendra Domínguez, durant dos anys, "Després vaig van tindre l'oportunitat de treballar a Benidorm en el famós plat volador, Ia l'octubre de 1978 el Molí Blanc va canviar d'amo, prenent les regnes Guillermo Espasa, qui em va contractar com a cap de sala ". Recorda Antonio que el començament va ser dur, "Teniem pocs clients, l' Caragol estava de moda en aquell temps, i poc a poc el Molí va anar creixent fins a ser la discoteca número u de tota la Comunitat Valenciana, sobretot a l'estiu ".

El Molí era discoteca reconeguda a nivell nacional i internacional, "Hi havia molts clients anglesos i alemanys, han passat molts famosos, famosos en aquella època com a futbolistes i actors", Recorda Vallès qui assenyala a figures com Butragueño, Tendillo, Llop Diarte, Sancho Gracia "I amb especial afecte a l'exentrenador de l'Barcelona, ​​Terry Venables, que va venir amb la seua família, també a Reixach i Patrick Kluivert entre d'altres". punxa ens explica que durant l'estiu tenien 10 barres i en el mes d'agost entraven cada dia unes 3.000 persones obrint la sala gran de l'interior. Una altra de les curiositats que ens explica era la seua manera de treballar i promocionar la discoteca, "Durant la setmana es col·locava un encuny a la gent que venia aviat i era una forma de promocionar la discoteca ia les 21: 30 hores ja teníem 800 persones a la sala".

"En qualsevol època hi havia problemes, i qui digui que no els tenia, està en un error", Recalca Antonio Vallés i assenyala "Baralles a la sala, gent que volia entrar i no ho deixàvem per anar begut. Llavors no existia el botellón i era un problema que no teníem, però si succeïen baralles amb armes blanques i fins a un tret al sostre de la porxada, però per la massificació de gent que tenia la discoteca era una bassa d'oli", Explica Vallès. "La música era de primera qualitat, Guillem, el propietari, anava a comprar els discos de vinil a Londres abans que sortissin a el mercat i durant els estius els millors DJ punxaven al Molí", Remarca Antoni i recorda Marc, 1 DJ de Madrid que tenia molta fama "i després van venir més ".

→La història de les discoteques de Xàbia que van marcar un abans i un després a l'oci nocturn

el Pinxo ens explica que la forma de treballar d'hui en dia, amb zones VIP no li agrada, "Aquesta forma de treballar curta a la resta de gent que seria més rendible sense aquests espais reservats". Antonio Vallés ens parla amb especial afecte de la seua mà dreta, el Pancho, "Era una persona molt responsable, era un multiusos, igual feia de porter que netejava gots, i tant a l'estiu com a l'hivern en vestit i corbata". Per a finalitzar aquesta entrevista Antonio ens diu que "Una de les bases fonamentals que va van tindre el Molí Blanc era que a les dones se'ls tractaven de forma especial, no pagaven l'entrada, perquè el colorit i l'ambient de la sala ho donaven les dones. Teníem noies que venien tots els estius i li donaven un ambient espectacular a la discoteca ". Dels lligues que va van tindre a la discoteca, Molí Blanc, Els resumeix en una frase, "No em puc queixar".