És estimulant comprovar que durant un temps vam ser visitats per astònoms eminents obstinats en aconseguir la perfecció en la definició d'una unitat de mesura universal, el metre. Just aquí a prop, a el cim de les muntanyes que veiem cada dia, es va desenvolupar fa 200 anys una gran aventura científica.
L'Associació Meridià Zero per a la Divulgació de la Ciència i la Tecnologia de la Marina Alta va inaugurar aquest divendres l'exposició 'L'aventura del metre' a la sala d'exposicions del Museu Soler Blasco. Una mostra que es podrà visitar del 3 al 30 de novembre. Al costat d'aquesta exposició també estaran exposades les portades dels 25 números de la revista 'Daualdeu'.
Història
El 1791, l'Acadèmia de Ciències de París va decidir mesurar un arc del meridià que passa per l'Observatori de París per definir la unitat bàsica de longitud del nou sistema de mesura, el metre. La idea fonamental era trobar una unitat basada en la natura, i definida com la deu mil·lèsima part del quadrant del meridià terrestre, i que, en ser independent de cap país o cultura, fos acceptada per tot el món.
Pierre François André Méchain (1744-1804) i Jean-Baptiste Joseph Delambre (1749-1822) fossin els astrònoms elegits per efectuar les mesures geodèsiques pertinents per calcular l'arc del meridià i poder deduir la longitud del metre.
La tasca de mesura es va allargar del 1792 al 1798, entre d'altres raons a causa de la guerra entre la Convenció i el Regne d'Espanya per la mort de Lluís XVI. Aquestes mesures es van fer en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. Delambre s'encarregaria de fer les mesures dels triangles geodèsics de la part nord del meridià des de Dunkerke fins a Rodés (Occitània) mentre que Méchain faria la part sud, des de Rodés fins a Barcelona. En concret, les darreres mesures de Méchain es van fer des del Castell de Montjuïc. Tot i així Méchain primer i l'Acadèmia després van voler allargar les mesures geodèsics fins al País Valencià i Eivissa per millorar la precisió i perquè l'arc de meridià mesurat fos més simètric respecte al paral·lel 45°. Així que Méchain va tornar en una segona fase per fer mesures des del Desert de les Palmes a Castelló de la Plana, on va tractar infructuosament d'unir amb triangles geodèsics Mallorca i Eivissa. Lo científic moriguèt, mas, de malària a Castelló lo 1804.
L'exposició
A principi del segle XIX els científics més destacats de la França revolucionària van recórrer les muntanyes més altes de l'antic Regne de València per realitzar una proesa científica, mesurar un arc de meridià per determinar de manera exacta la longitud d'una nova unitat de longitud, el metro .
L?exposició recorre en 16 panells l?aventura científica que va arribar a unir amb triangles geodèsics, la muntanya del Montgó, entre Dénia i Xàbia, amb el Camp Vell a Eivissa. A més, es poden veure nombrosos instruments científics de l'època cedits per institucions científiques i particulars, llibres escrits pels científics que van participar a l'expedició, diversos models històrics de diverses mesures antigues valencianes i del metro patró entre altres meravelles.
El científic nord-català Francesc Aragón, que explica a les seues memòries (Histoire de mi jeunesse) que va conèixer Méchain quan aquest mesurava l'arc de meridià pel Rosselló, seria qui completaria la missió a la tercera expedició, observant des de la muntanya de Cullera i sobretot des de el Montgó, allargant finalment el triangle geodèsic sobre el mar fins a la Illa d'Eivissa i Formentera. Aquesta segona fase es va perllongar fins a 1808, en plena guerra del Francès, amb tot els problemes per a un científic de nacionalitat francesa. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud.
La mesura del meridià a terres valencianes
A més de la presentació de l'exposició, que es podrà veure fins al 30 de novembre, també s'hi va presentar el nou número de la revista Daualdeu, que aquest any va arribar al número 25. Amb dues publicació per any, la revista s'ha convertit en tot un referent en la difusió de la ciència a la Marina Alta. Molts científics de la comarca i de fora han escrit de molt diverses àrees de la ciència.
Conferències
L'exposició va acompanyada de conferències interessants. Pedro Duque, ens parlarà el 14 de novembre de la conquesta de lespai com a font de ciència i innovació. El dia 24 de novembre, Luis García-Asenjo ens detallarà els treballs geodèsics per a la recuperació de vestigis de l'arc de meridià de París a l'antic Regne de València.
El cicle de conferències va ser obert, després de la inauguració de l?exposició, per Pep Martínez amb la xerrada Pesos i mides antigues. Quatre notes. Al número 9, pàgina 15, de la revista Daualdeu, Pep Martínez ja ens explicava alguna cosa.
