Abans de Alonsos, De la Roses o Sainzs, hi va haver un pilot xabienc de monoplaces que no va van tindre rival en els circuits espanyols. Tant va ser així que a dia d'hui seguix posseint un rècord que ningú ha pogut superar, el qual li va valer 5 audiències amb el mateix rei d'Espanya, aconseguides amb ajuda d'amics que van fer història en la Fórmula 1, i gràcies al seu propi esforç i coneixement de el món de la mecànica. Hui, encara que jubilat i amb 74 anys, seguix amb el volant a mà i aprofitant la mínima per tornar a posar les rodes sobre l'asfalt.
En una zona apartada de Xàbia, On gairebé tot el paisatge l'ocupen chaletazos de gran cost, ens espera José Bisquert. La seua casa difereix de tot el que hi ha al voltant, ja que es tracta d'una edificació molt més humil. Segons ens explica, una de les primeres cases que hi va haver en el lloc, construïda pel seu avi fa gairebé dos segles. Enfront d'aquesta es troba una segona construcció més xicoteta, on ens rep el nostre amfitrió.
Dins esperàvem altars plens de records dels seus temps de glòria, o al menys prestatges plens de trofeus. Però, pel contrari, ens trobem amb un saló de camp bastant corrent. Els únics elements que ens treuen d'aquesta quotidianitat són un parell de fotos antigues de José competint, un volant en una prestatgeria, un casc sobre un moble i una xicoteta copa que amb prou feines té a la vista. Com ens confirmaria després, es va desfer de tots els trofeus que ja no sabia on desar.
Però van existir. Així ens ho mostra en una de les moltes fotos que deixa al costat d'ell a taula, a l'igual que un àlbum de retalls de premsa on es recullen els seus majors èxits. Ens ofereix una cervesa, que s'agraeix amb la que està caient, i espera un poc nerviós a la primera de les preguntes. Potser aquesta és la més lògica donat el poc habitual que resulta tractar aquest tipus d'esport. Per què un kart?
Una vida «entre oli i greix»
José Bisquert va néixer l'47, En una època on la situació econòmica de la zona era més que preocupant. Com molts altres, es va veure obligat a treballar des que era un nen. Amb 12 anys va començar l'ofici a què va dedicar tota la seua vida fins a la jubilació: la mecànica de vehicles. «He estat sempre entre oli i greix», fa broma Josep. Dedicant-se a això, no estranya que aquesta relació purament laboral amb el motor acabés donant el salt a una relació molt més passional, la qual li va donar tantes alegries.
Explica que el seu primer contacte amb aquest món va ser amb 21 anys, tornant de la mili, quan va saber que havia obert un kàrting a Xàbia. En aquell temps tenia molta afició, com a espectador, pel món de l'ral·li. Un dia, un amic li va comentar que s'havia comprat un kart. «¿Això què és?», Li va preguntar, al que li va contestar que era «un d'aquells cotxets xicotets». Josep no sabia ni el que era, però van anar a provar-ho.
El seu primer motor trencat, el seu primer monoplaça i la seua primera victòria
VA SER el seu primer contacte amb un kart i un circuit, I el resultat no va ser tan motivant com acostumen aquest tipus d'històries. A cara o creu es van jugar qui conduïa primer el vehicle, guanyant Josep. Després d'unes poques voltes a l'circuit, el kart es va rendir. Hi havia foradat el pistó. I d'aquesta manera va acabar la seua primera experiència: amb un motor trencat.
Però li va agradar, així que es va decidir per fabricar el seu propi kart amb el motor d'una motocicleta i recolzant-se únicament dels seus coneixements en mecànica. Amb aquest monoplaça casolà es va enfrontar a la seua primera competició, en un circuit urbà pels carrers d'Oliva. Va ser la seua primera cursa i la seua primera victòria, guanyant 2.000 pessetes que va reinvertir en un motor Montesa per a karts que li va vendre l'amo de l'circuit de Xàbia, amb el qual va córrer un parell de carreres abans de passar a la categoria Sènior.
El salt a la competició nacional i internacional
La seua addicció per la velocitat va començar a augmentar, el que el va portar a competir en les categories més altes a nivell nacional i internacional. A el principi amb el suport d'una immobiliària que va formar un equip, però sobretot ajudant-se de diners que anava guanyant dins i fora dels circuits. però els recursos eren insuficients, Pel que no podia córrer en tantes carreres com li hagués agradat.
Aviat el seu nom va començar a aparèixer en els principals mitjans esporteus, Sent una de les figures més importants, si no la que més, de la competició de karts de país. en 1972 competeix en el seu primer Campionat d'Espanya, El qual es va celebrar a Mataró, Quedant setè.
Ara bé, per arribar a aquest primer Campionat d'Espanya va haver de competir abans en La Nucia. Una carrera en què es jugava la seua participació en la principal competició de país. I no per qüestions classificatòries, sinó merament econòmiques. Hi havia en joc 9.000 pessetes per al primer en creuar la línia de meta.
«Va ser la copa més xicoteta de la meua carrera, però les 9.000 pessetes em van permetre anar a Mataró, ¡amb hotel i tot!», Recorda divertit Josep. La copa més xicoteta, però l'única que conserva encara a dia d'hui.
El rècord que encara ningú ha superat i els seus 5 felicitacions reals
El de l'72 de Mataró va ser el primer de gairebé una quinzena de Campionats d'Espanya que va competir seguits. No obstant això, va haver d'esperar fins 1979 per trepitjar el primer lloc de podi i, per tant, van tindre la primera audiència amb el llavors rei d'Espanya, Joan Carles I, El qual li va donar l'enhorabona personalment. Un campionat que va guanyar amb el xassís que li va deixar el seu bon amic Ayrton Senna. Però no avancem ...
El rei emèrit tindria temps a quedar-se amb la cara i el nom de José Bisquert, ja que li va tocar rebre fins a 5 ocasions gairebé seguides durant aquests anys. Des del 79, de forma gairebé consecutiva, va aconseguir la fita que encara ningú ha pogut superar: quedar primer en 5 Campionats d'Espanya de Sènior. I tots pràcticament seguits, a excepció del de Benidorm de l'83, On va quedar segon.
En 1984 sentenciar aquest rècord imbatut guanyant el seu cinquè i últim primer lloc. A dia d'hui, per darrere de Josep, el corredor que més Campionats d'Espanya Sènior ha obtingut ha aconseguit només 3.
Li pregunto amb quin nombre solia competir. Josep, tan simpàtic com vacilón, contesta entre rialles: «El nombre que més he portat és el número 1».
La competició internacional: rivalitat i amistat amb la llegenda de la Fórmula 1
També en el 79, abans d'aconseguir el seu primer Campionat d'Espanya, va competir contra els millors de cada país al Mundial. aquest any va aconseguir guanyar les eliminatòries de l'campionat internacional, Cosa que no havia aconseguit mai cap altre espanyol. No només això, sinó que va quedar quart, tot i trencant el motor.
No obstant això, va arribar a posar-se segon a la cursa, fins que el kart no va poder més, avançant a un pilot brasiler amb el qual va entaular una gran amistat i que va arribar al més alt de l'esport, fent història a la Fórmula 1. Un brasiler anomenat Ayrton Senna.
De fet, el xassís amb el qual va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya va ser un regal de Senna per haver-li avançat durant aquesta carrera, en la qual va arribar José a anar segon... però el seu motor no va voler seguir.
José va competir fins en 5 Mundials contra Ayrton Senna. A la pista i fora d'ella. Ens explica entre rialles seus habituals piques jugant a l'ping-pong i a l'futbolí. «Hem jugat un munt de vegades. I no em va deixar pagar mai! ». «A l'ping-pong i a l'futbolí també era bo, collons! I s'enfadava molt quan li guanyava, malparlant en italià, ja que vivia a Itàlia ».
Van entaular una gran amistat fora de la pista. dins van ser rivals fins al 83, Últim Mundial de tots dos pilots. El mateix brasiler es va encarregar de portar a l'aeroport a Josep i la seua dona durant aquell campionat.
Les barreres econòmiques que ho van allunyar de l'circuit
La següent pregunta és clara: havent estat tan amic d'Ayrton Senna i donant-se-tan bé el kart, ¿com és que mai va arribar a donar el salt a la Fórmula 1? «No tenia diners ni per anar a Anglaterra a parlar amb ells». José s'ho feia tot, s'ho pagava tot i s'ho preparava tot. Fins al 79 va comptar amb l'ajuda d'un amic, Richard Galvani, Per pagar-se els tornejos, però es va anar d'Espanya un mes abans de celebrar-se el primer Campionat d'Espanya que va guanyar.
A Vila-real, al 86, Va ser quan va decidir posar fi a la competició. Novament els diners va ser el gran obstacle que va impedir que prosseguís a l'volant. La poca aposta de patrocinadors espanyols per la competició el va sentenciar. Tot es tornava massa car, ens explica.
Un retrobament amb la pista des de la veterania
Des de llavors s'ha mantingut allunyat dels circuits ... o al menys així era fins fa 5 anys. «Vaig passar un dia per la pista de karts i a l'veure de nou als coneguts vam quedar per ajuntar-nos a fer una paella i, de passada, fer alguna carrereta de velles glòries». La idea li va agradar tant que fa 2 anys va tornar a competir en les 5 hores de karts de la pista d'Oliva. «Vaig quedar primer en la nostra categoria i tercer a la general».
José Bisquert, ara que ha tornat a retrobar-se amb la pista, sembla que no vol donar per tancat el seu palmarès. Abans d'acomiadar-nos ens mostra, un poc ocult després de la casa, l'últim kart que posseeix, Amb el qual encara roda a dia d'hui i amb el qual ens avisa que al setembre tornarà a competir junt als seus veterans amics. Gairebé 40 anys després d'aconseguir, amb el seu cinquè Campionat d'Espanya, la fita que ningú ha pogut superar.
No acostumo a entrar a Xabia, com i menys comentar, però ha estat molt grat veure aquest article. He tingut molt poca relació amb Pepe, però li recordo de mecànic de motors marins al nàutic i el que puc dir d'ell, és que a part de campió, i bon mecànic és una excel·lent persona, de les que queden poques. La seua energia, il·lusió per la vida i la seua forma de ser, de caràcter obert i bona gent el caracteritzen. Recordo que quan era nen vaig estar en una carrera en què corria i quede impressionat, crec que la cursa era en «el buit», si no recordo malament.
M'alegra que se li dediqui un espai i se li reconegui. Tant de bo hi hagués molta gent com ell. Amunt Campió.
A la família sempre a estat sabut dels seus èxits constants amb els cotxes de karts en la seua vida, de fet jo de xicoteta a casa els vaig veure, i el meu pare sempre ens informava de les seues proeses.
És una pena que els diners fos un obstacle, segur que hagués arribat molt lluny ... ..
Ens alegra saber que encara es recrea en la seua major passió, el Tío Pepe és un campió ... ..