Les investigacions que he anat fent han buscat fer recollida de dades relatives a Xàbia per ampliar els meus coneixements i no només els arxius han estat objectiu de les meues cerques; de vegades cal acudir a persones que ens poden proporcionar dades que ens enriqueixen i alhora es connecta amb protagonistes que han viscut diverses situacions.
Aquests darrers dies s'ha presentat a Benitatxell el llibre Els pesquers de cingle de la Marina Alta. Aquesta publicació em dóna peu a explicar que el 1986 vaig anar a Benitatxell amb l'ànim de cercar interlocutors que coneguessin aquest tipus de pesca. Van ser aquests Vicente Marqués Buigues i Vicente Buigues Ferrer en aquell moment i posteriorment Juan Llobell Monzó.
Els pescadors al capvespre anaven caminant amb les seues viandes consistents en pa fet a puny amb un trosset de botifarra, fregit o salat (anxova, cavalla, melva, capellà, bull), ampolla de vi i el carbur (uns dos quilos) necessari per l'encessa, fins al lloc anomenat “el fumador” i allí esperaven una estona per si anaven més, embolicant-se una cigarreta. De vegades s'ajuntaven fins a 25 o 30 que iniciaven la marxa ia poc a poc anaven separant-se per anar finalment cadascun a la pesquera. En aquesta marxa parlaven i reien, però per acord tàcit i ancestral no parlaven de retors, rabosos ni serps”.
Aquestes dades les vaig fer servir als meus articles publicats a Canfali-Marina Alta del 12, 19 i 26 de gener de 2008 amb motiu d'una iniciativa que buscava d'entre 56 meravelles valencianes obvan tindre una relació de les més votades per correu electrònic. No sé si els pesquers van obvan tindre els suficients vots per ser meravella valenciana, però el fet de ser una de les candidates i estar a la relació ja indica una atenció i un valor.
Aquest relat m'ha portat a una reflexió: Com busco el 1986 informació sobre els pesquers i fins al 2008 no els utilitzo? Què va passar? Doncs bé, m'ha vingut a la memòria una cosa que va donar com a resultat una idea fallida. Tenia un amic, Alfred Ayza Roca (qepd), que en haver publicat el meu llibre des Xàbia, vam fer intercanvi de les nostres publicacions: jo li vaig lliurar un exemplar del meu llibre i ell em va donar un exemplar del seu llibre El mon mariner de Peniscola. (És bo buscar en el passat i una dada a l'atzar us porta a reviure coses del passat i la revisió de fotos o relats d'aquells moments que ens poden allunyar de l'alzheimer).
El seu llibre va produir en mi el desig d'escriure'n un de similar que es diria El mon mariner de Xàbia. Aquest desig va fer que comencés a demanar dades relatives a tota la temàtica marinera de la vila i per això aquesta entrevista als pescadors de Benitatxell, igual que moltes altres converses amb gent de la mar.
En aquells temps (anys 1986-1987) vaig estar parlant diverses vegades amb Valentín Ros i els seus fills Amadeu i Batit que estudiaven al centre nàutic pesquer d'Alacant. Acudia a casa al capvespre i allà preguntava a Valentí que em responia i amb l'ajuda dels seus fills (Amadeu havia treballat també com a calafat), la tertúlia millorava moltíssim. Fins i tot va arribar una ocasió en què em va convidar a anar a la seua embarcació d'arrossegament, el Cap Prim, sortint abans de les tres de la matinada per arribar gairebé a Eivissa i tornant a les cinc de la vesprada. Un subtil mareig i el meu desconeixement de les espècies i el risc de punxar-me amb una espina, em van impedir col·laborar en la selecció i distribució del peix a les caixes per portar la Llotja.
També hi va haver una relació de mariners dels quals vaig anar obtenint dades sobre les modalitats de pesca que es fan servir a Xàbia. Els citava i enregistrava la conversa en una xicoteta gravadora que duia. No em vaig centrar només en els pescadors de Duanes sinó que també busqui els pescadors del Portetxol que compaginen la pesca amb l'agricultura.
Fruit d'aquelles converses va ser la meua feina sobre Els peces de Xàbia, alguns aspectes de Cultura Popular, que es va publicar a Xàbiga núm. 4 de 1988. Sobre això he de comptar l'anècdota ocorreguda en aquesta ocasió. Vaig quedar amb diversos pescadors al llavors JUBAMA a mig matí. Vaig portar un fitxer amb imatges dels peixos i en ensenyar-los ells m'indicaven el nom que se li donava a Xàbia. Vaig posar la gravadora per no haver de perdre
temps a escriure els noms. Després d'una hora i escaig d'entrevista en grup, vaig concloure i em vaig disposar a escoltar el que havia gravat. No hi havia res a la cinta. Tot seguit vaig buscar un dels que encara quedava i li vaig dir de repetir la sessió. Em va contestar que se n'anava i vam quedar per al dia següent.
Els pescadors que em van proporcionar informació sobre això, a més dels esmentats Valentí i els seus fills, van ser Vicente Mata Castell, Cristóbal Bas Buigues, Francisco Vives Ferrer, Juan Bta. Marí Ern i José Miralles Ros. He de dir que aquesta idea d'escriure El Mon Mariner de Xàbia aviat va caure de les activitats previstes per indagar ja que la tasca a realitzar era ingent i hauria necessitat de la meua presència a Xàbia durant molt de temps quan la meua activitat laboral era a València.
Roser Cabrera sap què és escriure el seu llibre sobre El Mon Mariner de Dénia el relat del qual es pot donar per vàlid per a la nostra vila per la seua proximitat i aspectes geogràfics i culturals similars. En aquest moment també vaig consultar l'obra de Ramon Llorens Diccionari d'Altea i les seues coses que té contingut mariner de gran extensió i que després va donar peu a van tindre diverses trobades a casa seua a Altea i al camp d'Elx. De vegades les coses no ixen com es pensava que havien de eixir.
Una de les coses que vaig aprendre en aquella ocasió és que no cal posar la confiança en les noves tecnologies, ja que en el pitjor moment poden fallar, encara que siga per un error humà.
Interessant, com sempre, l'article del Sr. Codina. El que crec que li agrairíem els que no parlem valencià és que, a més dels noms dels peixos en valencià, els posés també en espanyol (ja sé, ja sé que el valencià també és espanyol, no se m'enfadin), ja que , sobretot amb el meu enorme desconeixement de tota mena de peixos, m'agradaria aprendre els dos termes, així com també els altres que no estiguin traduïts. Moltes gràcies a aquest bon amic.