La Diputació d'Alacant mereix un homenatge en complir els 200 anys de la creació i tindrà un acte inicial de la celebració el proper diumenge 15 de maig, dia en què es va publicar la creació de la institució fa 200 anys. En aquest, el meu homenatge, vull destacar i ressaltar alguns detalls de les meues investigacions al seu arxiu.
En la meua referència anterior al·ludia al llegat de l'obra de Manuel Rico García i Adalmiro Montero i Pérez. Vull subratllar la importància d'aquest llegat on apareixen moltes biografies amb bibliografia de l'escriptor sobre el qual escriu. En els dos toms que es van publicar el 1888-1889 només apareixen Damián Giner al primer i Jaime Pajarón Ripoll al segon, però en aquest llegat, custodiat a l'arxiu de la Diputació d'Alacant, hi ha biobibliografies dels javiencs José Albi Romaní, Christobal Bas, Pere Bolufer Malonda, Josep Català Cruañes, Ernesto Gavilá, Agustí Ramos Morant, Vicente Ramos Morant, Enric Parareda, Francisco Segura i Rafael Soler Bisquert.
D'aquests, autors i de molts altres, emulant Becquer es pot dir: “oblidat, silenciós i cobert de pols, veiés el llegat de Rico, esperant la mà amiga que el transcrigui”.
Sobre això explicaré que vam fer la meua dona i jo un viatge a la ciutat de Santiago de Compostel·la i vam voler visitar la Universitat de la ciutat aprofitant que hi havia visites guiades. Calia apuntar-s'hi per fer un grup i la visita començava a les 12 hores.
Com havíem arribat una estona abans, vaig visitar la Biblioteca i sabia que hi havia un exemplar d'una obra de Cristòfor Bas així que vaig demanar aquest exemplar i en aquell espai de temps (uns 20 minuts) vaig poder fer una captura digital de tot el llibret de Dispertador espiritual, i Oració Evangèlica del Redemptor redimit, o Sant Christo del Rescat del Real Convent de La nostra Senyora de la Mercè, Redempció de captius, de la Vila de Madrid. Editat a València, per Jerónim Vilagrasa, 1670, a 4t. En concloure em vaig incorporar a la visita guiada i vam poder visitar la Universitat, donant el cas que la visita va ser per a nosaltres sols, ja que ningú més no l'havia sol·licitada.
No tots els documents que busques estan en un fitxer i de vegades un fitxer has d'anar a un altre per completar les dades que s'han trobat. El repàs de les Actes de la Diputació em va donar dues informacions d'interès: al ple de la sessió del 12 d'octubre de 1909 el Diputat Provincial Celestino Pons va formular la proposta d'atorgar-li un ajut de mil cinc-centes pessetes a José Colomés Pons, natural de Xàbia, per estudiar música a Madrid.
És interessant aquesta dada perquè la vaig associar amb les notícies de premsa on va aparèixer el seu pare: Damián Colomés Peydró, com a director d'una escola a Xàbia i que es va casar amb una germana del Diputat. José Colomés Pons, va destacar com a baríton encara que va morir relativament jove. Aquesta informació em va donar l'explicació de perquè al Cementeri de Xàbia hi ha una làpida d'Antonio Pons Fourrat i la seua esposa Francisca Albi Gual amb una inscripció afegida de José Colomés Pons mort el 20 de juliol de 1923.
Però hi ha una altra notícia que em va fer indagar en altres arxius per trobar la solució. A la sessió de 26 de febrer de 1912 es va decidir que davant els jocs Florals de Lo Rat Penat es podia atorgar un premi, consistent en un objecte d'art, al millor treball sobre el tema: “Játiva i Jávea. Estudi demostratiu de quina d'aquestes poblacions va ser l'antiga Setabi i quina Setabícula” (al text, Setaviculense, ¿). El guardó va ser atorgat el 17 d'agost del 1912 a Luis Fullana Mira. Per conèixer aquesta feina vaig anar al Rat Penat on després d'algunes vicissituds, em van deixar consultar una caixa on hi havia els premis atorgats el 1912 i 1913, però no vaig van tindre èxit ja que la feina feta per Luis Fullana no es trobava allà.
Per mitjà d'un amic, Josep Daniel Climent, vaig saber que a la Biblioteca Municipal de València hi havia uns fons donats per Luis Fullana i allà, mitjançant les indicacions del meu amic i l'ajuda de la bibliotecària, vaig poder localitzar el treball de Luis Fullana al costat d'un altre d'Emeterio Muga que també havia participat amb un treball sobre el mateix tema. Doncs bé, aquest treball de Luis Fullana, el vaig transscriure va ser i publicat a les Actes de la III Jornada d'Onomàstica, Xàtiva, 2008 amb una introducció meua sobre l'autor i el contingut del treball, (pàgs 61-78) Assenyalaré que Luis Fullana va escriure el seu treball en castellà ia l'almanac Las Provincias de 1916, a les pàgines 91-93 apareix el seu treball titulat La Setabitania.
He de dir que aquestes investigacions suposen recórrer fonts i arxius on es poden trobar detalls de la nostra història local.
