La cúpula del Poble Nou de Benitatxell, amb les seues característiques teules blanques i blaves, és un referent visual i arquitectònic al municipi. És per això que el ajunt ha iniciat els tràmits per restaurar-la. Les obres eixiran a licitació per 102.000 euros.
Actualment, algunes de les teules que la conformen han caigut o estan força deteriorades. De fet, en una de les parts ja no s'aprecia el característic entramat blanc-i-blau que la converteix en un dels elements arquitectònics més singulars del municipi i de la comarca.
"El treball ha de ser meticulós i artesanal per l'entramat de les teules, cal substituir les danyades per altres exactament idèntiques, és molt important que s'utilitzi el mateix model de teula per aconseguir reproduir el mateix dibuix” va assenyalar Josep Femenia, alcalde del municipi.
La cúpula de l'església de Santa Maria Magdalena és una fotografia obligada per als turistes que visiten el municipi. També un dels elements arquitectònics més singulars del perfil del Poble Nou de Benitatxell i fins i tot de les poblacions veïnes, ben visible des de quilòmetres de distància.
Va començar a construir-se el 1710, acabant-se, el 1774, segons consta a les cròniques. Les teules que es substituiran per les noves tenen, per tant, un gran valor patrimonial.
En aquest sentit, segons ha apuntat el rector de l'Església, Guillermo Gilabert Llobell, “les antigues teules podran ser adquirides com a record per als veïns del poble que ho desitgin, és una cosa que ja es va fer quan jo estava de rector a l'Església de l'Assumpció de Dénia i que va van tindre molt bona acollida".
Segons l'arquitecte del projecte, Josep Ivars, la part més difícil de fer és la bastida. El pendent inclinat de la cúpula exigeix un treball artesanal. “Les teules s'han d'elaborar a mida, les han de coure amb un forat per afavorir l'ancoratge vertical, si no fan aquest forat abans de la cocció i ho hem de fer nosaltres, podríem trencar les teules” ha assenyalat Josep Ivars.
Ivars és un arquitecte que compta amb una àmplia experiència en projectes de característiques similars ja que al seu dia va projectar la restauració de la cúpula de l'Església de l'Asunción de Dénia.
Una església de principis del segle XVIII
L'església té planta de creu llatina, nau única amb capelles laterals entre contraforts i cúpula de planta circular sobre un xicotet tambor il·luminat amb òculs i petxines al creuer. La nau central es cobreix amb volta de canó sobre arcs formers i llunets.
Tots aquests elements es troben decorats amb motius geomètrics daurats, garlandes i cassetons que complementen, des del punt de vista ornamental a la resta d'elements propis de l'arquitectura clàssica, com ara entaulaments, capitells toscans i corintis, frisos, etc.
L'altar major es tanca amb un absis cobert amb cúpula de cambra de taronja. A la façana apareix una torre de planta quadrada i tres cossos que se situa reculada pel que fa a la façana retaule. Aquesta presenta una rematada en forma de frontó trencat que culmina una composició jerarquitzada sobre l'accés, el qual s'emmarca entre dues pilastres amb entaulament on se situa la fornícula amb un motiu escultòric.
