Les festes de la Rosa del Poble Nou de Benitatxell del 2018 han tret a la llum una història que forma part del patrimoni cultural i festiu del municipi on es recupera la història dels fundadors de la festa de Sant Pancraç.
La periodista i escriptora poblera, Empar Ferrer, ha fet un reportatge de recerca sobre l'origen d'aquesta festa que es va fer ahir dissabte. La celebració inicial es remunta al 1951 quan la penya d'amics, la Quadrilla de l'Sarment, recordats pel seu activisme social, va promoure aquesta festivitat.
El reportatge s'ha publicat al llibre de festes i recull una vintena de fotografies antigues sobre l'origen d'aquest esdeveniment. Una iniciativa de la regidoria de Festes, a càrrec de Nathalie Coning, els Festers 2018 i la seua comissió, que contribueix a reivindicar i recuperar la història d'una penya de nois un punt revolucionària, ja que aquesta penya va saber treure'n la part més divertida i còmica de la vida en plena època franquista.
Ferrer comenta sobre el reportatge que "les seues inquietuds polítiques, germanor i el seu gran sentit de l'humor els van unir com a bons camarades rurals. I junts van fer història en gestar Sant Pancraç, una curiosa festa llibertària i lluminosa que va saber fusionar a la perfecció la religió amb el punt més laic en un moment en què no bufaven precisament vents de llibertat".
La Quadrilla de l'Sarment formada per Vicente García (Azaña), Vicent de Cuellet (Honori Maura), Toni al de Carme (Macià), Vicente el Moreno (Marcelino Domínguez), Vas batre el de Ventura (Llarg Cavaller), Pepe el d'Anita al Povil (Prieto) , Kiko el Carter (M.Maura), Vicent de Martínez (Barri), Vicent de Terrot (Caudillo), Sebastià Estalrich (Larroux), Paco al Guarda (Fernando dels Ríos), Kiko Martínez (Martínez Enido) i Vicent el Peó (Besteiro), va rebre aquest nom "perquè de xavals van voler anar a les falles de València i per guanyar-se quatre duros anaven a recollir sarments", reflecteix el reportatge.
Creació de la festa de Sant Pancraç
La idea va sorgir el dilluns següent a les Festes de la Rosa del 1951. La vigília havia plogut i aquell dilluns la gent no va poder anar al camp a treballar ja que els camps estaven fangosos. Els nois de la Quadrilla de l'Sarment, reunits en un bar i amb ganes de embolicar-la, van idear una festivitat improvisada. Començaren a cercar la figura d'un sant. Un veí, l'oncle Gregori, va dir que tenia un xicotet Sant Pancraç a casa. Era una figura molt xicoteta però sobrava, la van donar per vàlida.
Van muntar unes camines i van improvisar una processó amb la col·laboració del sacerdot del moment. La processó va eixir del carrer Trinquet i es va encaminar a l'Església. Els veïns hi van participar i va ser un èxit. Però la festa no es va acabar aquí. En acabar la missa, encara amb ganes de diversió, alguns membres de la penya van pujar al balcó del ajunt i van decretar que tots els veïns i veïnes haurien de disfressar-se aquella vesprada. Per donar-li més
empaqui a l'ordenança, Azaña va fer d'alcalde, Manuel Vallalta de regidor, el Carter de Secretari, Caudillo d'alguacil i de sacerdot pasqual Calafat.
Van ser les primeres autoritats de Sant Pancraç. D'aquí ve la tradició als poblers i les pobleres de nomenar alcaldes per un dia en aquesta curiosa festa.
