«Albirava la crisi al país i no vaig voler que em agafés dins»

Com tots sabem la crisi ha estat el principal factor pel qual moltíssims joves del nostre país fessin les maletes per marxar a altres països a la recerca d'un futur millor. Joves preparats, qualificats i amb estudis van veure les poques possibilitats que hi havia a Espanya d'aconseguir un treball en el qual es valorés la seua formació, alguns la van veure venir, altres van prendre la decisió de marxar com a últim recurs, però tots coincideixen que era la millor opció. Hi ha gent de tot arreu d'Espanya repartits pel món, així ho mostren alguns programes de televisió, però nosaltres ens apropem més al nostre i ens hem posat en contacte amb alguns xabiencs que van decidir traspassar fronteres.

Ana Moya és la xabienc que hem trobat més veterana a l'estranger, va partir a l'octubre de 2010 a Miami (Estats Units). Anna, llicenciada en comuniciación Audiovisual per la Universitat de València, tenia feina abans de marxar però el motiu principal de la seua partida "va ser la poca perspectiva de futur que s'albirava a Espanya, tot i van tindre feina ja albirava la crisi al país i no vaig voler que em agafés dins".

Ana va triar Miami perquè el seu marit té família allà i per la possibilitat de poder quedar-se al país de manera legal a través de la residència nord-americà. A més el seu marit ja disposava d'una feina fixa i ella mentre va aprofitar per estudiar anglès i després de treballar com a cambrera en un restaurant grec, Ana treballa actualment com a periodista en una televisió de Miami d'àmbit local i nacional.

Però això no és tot perquè a més és propietària junt al seu marit d'un restaurant espanyol a la ciutat. Encara Ana pensava estar un any fora i tornar ara afirma que "cada dia em costa més visualitzar un futur a Xàbia per tema de treball", Tot i això Ana també assegura que"Xàbia és un lloc meravellós del que troba a faltar tot i no hi ha dia que no em recordi de les seues platges, del Montgó i de l'encant i la tranquil·litat que es respira".

Continuem recorrent el món a la recerca de xabiencs i fem parada a Anglaterra, concretament a la població de Stow-on-the-wold on trobem a Lola Serrat i Álex Pérez, una parella que, després de treballar del primer que van trobar, actualment treballa com "domestic couple" (casolans) en una mansió. Lola realitza tasques domèstiques netejant i fent encàrrecs per a la família mentre que Àlex treballa com a jardiner i xofer. Tal com ens explica Lola "portava parada sense contracte seriós uns 3 anys i treballava del que m'anava sortint, cuidadora de menjador o fent classes de repàs a xiquets de primària i ESO". Àlex treballava de comercial en una botiga de telefonia mòbil però"la feina que tenia no m'agradava i en Xàbia la situació estava bastant malament".

La parella va escollir el país d'Anglaterra per diverses raons, la principal va ser que Álex havia estat allà feia quatre anys pel que li resultava més fàcil adaptar-se i manejar-se amb l'idioma, per Lola l'anglès era una assignatura pendent pel que li va semblar una ocasió perfecta per acabar d'aprendre-encara que també assegura que la proximitat a Espanya també va ser un factor molt important. Després d'haver passat el seu primer any, tots dos coincideixen que no pretenen quedar-se a Anglaterra definitivament però Lola assegura que "en un curt termini no és la meua intenció tornar ja que ara és impossible tornar a casa", La seua parella Álex coincideix afirmant que"Anglaterra és un país que pot proporcionar treball i l'aprenentatge d'un idioma que tant es necessita a Xàbia però no es pot comparar la qualitat de vida que es té en el nostre poble". Lola i Álex troben a faltar Xàbia, sobretot la família i amics encara que també admeten que troben moltíssim a faltar el mar, el sol, el menjar ..."el paradís que és Xàbia i que valores encara més quan no el tens".

Ens quedarem en terres angleses i fem una altra parada a Liverpool on vam visitar a la xabienc Elvira Pons. Elvira, amb estudis d'ADE, màster de professor d'educació secundària i màster de desenvolupament econòmic, porta 2 anys i 4 mesos a Anglaterra. Elvira va van tindre la sort de no estar mai a l'atur a Espanya i des que es va anar d'Erasmus que havia volgut marxar a l'estranger encara que el seu xicot i el desenvolupament de la carrera van jugar un paper fonamental per prendre la decisió definitiva.

Elvira va trobar feina a les dues setmanes d'arribar com a dependenta però actualment treballa com a "sènior sals representative" en una multinacional americana. Elvira assegura que "de moment em quedo a Anglaterra encara que en un futur llunyà m'agradaria tornar"Perquè tot i que durant aquest any vol viatjar més, no dubta quan li preguntem si troba a faltar Xàbia,"a part de la meua família i amics, el que més trobo a faltar són les platges, passejar pel arenal, prendre una cervesa en una terrassa, passejar pels carrers sense passar fred, les vistes, els capvespres ... en definitiva, gaudir de la vida".

D'Anglaterra fem les maletes i ens anem a Canadà, allà es troba Elisa Cholbi XNUMX xabienc llicenciada en Ciències Ambientals i un màster en Gestió Sostenible i Tecnologia de l'aigua. Elisa mai ha estat aturada, sempre havia trobat feina a Espanya però no del relacionat amb la seua carrera, sempre com a cambrera o treballs semblants. A Elisa la idea d'anar-se'n de Xàbia sempre li havia semblat molt trist, encara que feia temps que no residia al municipi de forma permanent, però cursant l'últim any de l'màster "em vaig adonar que si em quedava em seria molt difícil trobar feina relacionada amb els meus estudis i sabia que per aconseguir-ho m'hauria de marxar".

Tal com continua Elisa "les oportunitats a la Marina Alta i voltants estan copades i cal un miracle diví per passar els processos de selecció en les capitals properes". Elisa porta de moment 4 mesos al Canadà i als el arribar va començar a estudiar l'anglès i assegura que actualment es troba treballant en les millors condicions que ha tingut mai en una feina relacionada amb els seus estudis. Elisa no té bitllet de tornada, no sap el que passarà en un futur ja que s'estudien moltes opcions, però no dubta ni un segon a afirmar que troba moltíssim a faltar Xàbia, sobretot, a més de la seua família i amics, troba a faltar trobar-se amb el mar blau, passar per el Mercat, "passejar pel montañar, el capvespre, l'hivern temperat, el sol i ¡la gastronomia!".

Com que això de viatjar ens agrada molt i hi ha xabiencs arreu del món, ens posem el bikini i passem del fred a la calor, ens anem a Panamà a la recerca de Sonia Marí. Aquesta jove xabienc diplomada en magisteri infantil ha estat ja a Dublín i Londres però el passat estiu va treballar a la discoteca Moli Blanc de Xàbia i a l'acabar la temporada es va quedar sense feina pel que va decidir creuar el toll i marxar a Panamà. Sonia va decidir escollir aquest destí perquè li va eixir feina allà així que marxava amb alguna cosa segur i no a l'aventura, a més assegura que "després de passar dos anys freds em venia de gust gaudir de la calor". Sònia treballa a l'hotel Tàntal com a bar tendir / màrqueting i afirma que es quedarà uns anys a Panamà sense venir gaire a Xàbia causa de l'elevat preu de l'bitllet de manera que"em toca veure Xàbia en fotos tot i que del meu poble trobo a faltar absolutament tot".

Finalitzem el nostre viatge a l'illa de Sant Martí al Carib, un preciós lloc en el qual es troba la xabienc Mayte Pastor qui repeteix destí ja que l'any passat ja va passar en aquesta illa els mesos d'hivern. Mayte té el grau superior de gestió comercial i màrqueting i abans d'emprendre la seua aventura treballava a Xàbia com a cambrera durant els mesos d'estiu. Ella sempre havia tingut clar que volia provar l'experiència de viure fora de Xàbia per la qual cosa l'arribada de la crisi va ser la "excusa" perfecta per creuar el toll. Mayte té pensat seguir la dinàmica de l'any passat, passar els mesos d'estiu a Xàbia quan allà és temporada baixa, i tornar quan arribi l'hivern quan a l'illa és temporada alta. "Trobo a faltar Xàbia, sobretot les festes perquè em perdo unes quantes, encara que quan estic al meu poble exprimo cada moment al màxim".