Fa uns dies el Arxiu Municipal de Xàbia ens va mostrar un vídeo en què ens presenta la Primera fira d'artesania de Xàbia que va van tindre lloc el 3 d'abril del 1983. El que molt pocs saben és com es va gestar aquesta fira que hui constitueix un element clau entre les activitats del municipi per promocionar el turisme i l'economia de la població.
He de dir que per a Xàbia és un privilegi comptar amb persones com Ana Watt i el seu marit Luis Santos que han treballat molt per aquesta vila, cadascun en un àmbit diferent, però complementari i sempre desinteressadament.
Ana va van tindre la idea de fer la fira d'artesania i el primer que va fer va ser parlar amb l'alcalde, Enrique Bas, a qui li va agradar la idea i aconseguir la col·laboració de Felipe Bisquert Mulet qui es va involucrar especialment en la tasca ajudant a fer que la idea tinguera una realitat. La idea primigènia era aconseguir exposar totes les activitats artesanals de la vila i per això va començar a buscar els que podien mostrar la seua artesania, demostrant l'activitat real del que feia, i de passada fer partícips els que acudiren de la mateixa. ensenyant-los a fer allò que els artesans sabien. I també els va demanar que anessin amb la indumentària apropiada a l'artesania que mostraven.
Els artesans a qui va aconseguir convèncer perquè anessin eren de Xàbia, però també de Gata, de Dénia i fins i tot d'Alacant com era el del bufador de vidre. Tots els que hi van anar ho van fer gratis et amore, és a dir, desinteressadament.
El primer any li va costar molt de convèncer-los, però al final va aconseguir un bon resultat. En aquestes trobades, els artesans li demanaven una condició amb relació a l'espai on s'havien de situar. Per exemple el que faria ceràmica li va demanar estar a prop d'on hi hagués aigua; els que feien macramé, necessitaven un lloc on penjar els treballs; el que va exposar rellotges de sol, va demanar un lloc on hi hagués sol, el que bufava el vidre un lloc tancat i on no hi hagués vent, i per a ell es va utilitzar el baix del Ajunt que dóna a la plaça de Baix que en aquell moment servia de magatzem. El ferrer, que no es veu al vídeo, va anar amb l'enclusa, amb el tors nu i amb un davantal de cuir i sobre una enclusa va treballar una reixa… Una altra artesania que no ix al vídeo és la de la tosca, on un tosquer tallava aquesta pedra de la nostra platja.
La relació d'artesanies i que es relacionen al díptic que es va realitzar són les següents: ceràmica, telers, macramé, canelleria, cistelleria, canya: bambú, vímet, espart; metalls, tosca, fusta, boixets, puntes, colages, xarxes, pell, cuir i vidre. També va aconseguir que per amenitzar l'ambient hi hagués diverses actuacions de Cors i danses, l'acompanyament de la dolçaina i el tamborí i el repartiment de fruits secs, finalitzant amb l'art gastronòmic de fer una paella monumental. I tot això en un sol matí, el del diumenge 3 d'abril del 1983, el segon diumenge posterior al de Pasqua.
Els anys següents la fira d'artesania se celebraria el diumenge de Pasqua. Si us fixeu en el vídeo, podeu observar un aspecte quotidià que hui no està permès: fumar, com fumaven!
Cal transcriure els paràgrafs que figuren al díptic perquè són un cant a l'artesania.
"Des del càntir a la sabatilla d'espart s'ha recorregut un camí que no es pot desfer. Però l'home actual no pot oblidar el maneig de les mans, l'habilitat, l'enginy i la creativitat que al seu dia van ser imprescindibles per fabricar els seus estris de treball.
Hui l'artesania deixa de ser objecte d'utilitat diària per convertir-se en objecte d'art. El rescatar l'artesà, poder observar com va treballar i treballa encara, preguntar-li els seus problemes i observar-ne les dificultats és una cosa que ens farà apreciar l'habilitat d'unes mans i la utilitat de l'enginy. Jo hi afegiria, i qui sap d'aquesta observació i coneixement, algun dels visitants es decidís per seguir aquest camí i fer-se artesà!"
Per promocionar aquesta fira es van realitzar uns pòsters que va imprimir la impremta Ampolla. El de 1983 va ser realitzat pel pintor de Dénia, Antonio Mahiques Lattur i els de 1984 i 1985 per Luci Arro, una artista argentina que feia classes al Centre Social de l'Ajunt en aquells anys. Els de 1983 i 1984 els artistes els van fer desinteressadament mentre que per al de 1985 es va convocar un concurs amb unes bases en què es demanava que fos
monocolor, un jurat i amb un xicotet premi en metàl·lic que va concedir el Patronat Municipal de Turisme. Al de 1983 es poden veure unes gerres ceràmiques en degradé, al de 1984 unes mans fent una peça de ceràmica i al de 1985 un suport de vímet per col·locar la cassola de fang a la taula.
-
Pòster de 1983 a causa de Antonio Mahiques Lattur
-
Poster de 1985, a causa de Luci Arro
L'Ajunt va obsequiar pel seu treball Ana Watt amb un quadre ceràmic on es va posar una platina on està escrit: A Ana Watt per la seua tasca en l'organització de la I Fira d'Artesania Popular. A partir del 1986 l'organització de les Fires d'Artesania va passar a mans del Patronat Municipal de Turisme, si bé a les tres primeres fires es va fer càrrec de la impressió dels pòsters per la impremta Ampolla.
Si al començament parlava del privilegi que té el municipi amb la persona d'Ana Watt assenyalaré que entre les seues iniciatives hi ha el projecte de Tricisolidària que va durar dos anys i l'obertura i el traçat del Camí de Sant Jaume que va batejar com “Camí de l'Alba” a banda de moltes altres iniciatives.
Hi ha històries recents que si no apareixen a fotos o als mitjans, és com si no haguessin existit i cada fet té darrere una història digna de conèixer. Seria convenient per completar la història d'aquesta primera fira que es poguera donar nom i cognoms dels que hi van participar i que es pot fer veient el vídeo de la mateixa anomenat al principi. Els que puguenfacilitar aquests noms, ho poden fer en els comentaris que apareixen al final d'aquest article assenyalant si és possible, l'artesania i l'artesà i si es posa el minut millor. Per exemple, Ana Watt apareix al minut 44. També es pot informar l'Arxiu Municipal de Xàbia de la participació d'una persona o familiar a la fira primera d'artesania. La dada servirà per completar la història. Ànims ia visionar el vídeo.
