Els Escacs Vivents de Xàbia és una iniciativa innovadora i diferenciada en què es representa una partida de la història d'aquest mil·lenari joc. La seua originalitat rau en el fet que les peces són persones que donen vida a un argument escrit ad-hoc per a cada obra.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
- 1.
- 1.1.
- 1.2.
- 1.3.1.
- 1.3.
- 1.4.
- 2.
- 2.1.
- 3.
- 3.1.
- 3.2.1.
- 4.
- 4.1.
- 4.2.
- 5.
- 5.1.
- 5.2.
Origen
L'inici d'aquest esdeveniment espectacular es remunta al 1996, quan la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto decideix organitzar els primers Escacs Vivents de Xàbia. La idea sorgeix amb motiu de la celebració del I Centenari de les Festes Patronals. Amb l'objectiu de crear alguna cosa nova i diferent, la comissió de festes contacta amb el llavors president del Club d'Escacs local, Rafael Andarias. Aquest, il·lusionat amb el projecte, es posa fil a l'agulla. Després de valorar diverses idees, es decanta per proposar uns escacs vivents, acte que ja havia presenciat en altres ciutats.
En realitat, el públic que assisteix a Escacs Vivents, acudeix més a una representació teatral, que a la simple reproducció d'una partida. Aquesta singular proposta ha anat evolucionant des de la primera edició de 1996, per la qual cosa els Escacs Vivents de Xàbia passa a ser una nova modalitat escènica que es podria anomenar 'Ajedrez Viviente teatral'.
Qui i com va idear els Escacs Vivents?
Rafael Andarias, metge, escriptor i veí de Xàbia, s'engega amb l'organització d'aquest gran esdeveniment. Amb el propòsit de no avorrir el públic, i que fos un acte entès per tots, no només pels escaquistes, Andarias crea una història en què l'argument s'havia d'enllaçar amb el desenvolupament d'una partida d'escacs. Així mateix, per facilitar la comprensió de l'obra als espectadors, estableix la figura del narrador i per acompanyar la història s'escull una música de fons apropiada.
A més, s'edita un programa de mà redactat en castellà, valencià i anglès per lliurar-lo als espectadors abans del començament de l'actuació, que recull una exposició breu sobre l'origen de la iniciativa, el desenvolupament de la partida i un resum de les regles bàsiques dels escacs amb diagrames explicatius. D'aquesta manera, els assistents que no sabessin jugar als escacs entendrien millor la representació.
Tot aquest muntatge, format per un tauler gegant, música de fons, la vistositat del vestidor, fa que la primera edició siga un èxit. La seua gran repercussió tant ciutadana com mediàtica va provocar que aquest esdeveniment, es consolidés i continués celebrant-se, any rere any, això sí, mantenint les mateixes dates; el darrer dissabte del mes de juliol.
Història
La trama de cadascuna de les representacions ve donada per una història diferent cada any. Per a cada edició es crea un guió nou que va relacionat amb una partida d'escacs. Als primers anys, la història es basava en les batalles d'època medieval.
Però amb els anys es va fer un gir al guió. A partir de 1999 i fins ara s'han representat obres de temàtica diversa, tant originals, com adaptacions de clàssics de la literatura com 'Don Quixot', 'Romeu i Julieta', 'Alícia al País de la Meravelles' i d'històries actuals com 'Astèrix' y 'Harry Potter'.
Les obres han estat escrites tant per Rafael Andarias, com per col·laboradors de la Comissió que s'han implicat en la realització d'aquest esdeveniment com són: Pepa Guardiola, Joana M. Ripoll, Josep Vicente Miralles, Dionís Henarejos, Álvaro Monfort, Maria Buigues, Mª Rosario Henarejos, José Erades, Isabel Henarejos, Raquel Violero i Héctor Cruañes.
Cal assenyalar que des del 2016 s'ha ampliat la temàtica abordant-se temes socials de màxima actualitat. De fet, ressenyar que aquest esdeveniment, pràcticament des del seu inici, fa més de 20 anys, ha tingut en compte la inclusivitat. Els participants de cada edició han estat escolars de tots els col·legis de Xàbia, de diferents edats i nacionalitats. A més, diverses vegades han format part de l'elenc d'actors, joves amb alguna discapacitat física o psíquica.
Anècdota
Com a fet destacat dins l'elaboració d'aquest esdeveniment, l'organització dels Escacs Vivents assenyala que l'autora de la saga de Harry Potter, JK Rowling, va concedir el 2006 l'autorització expressa per fer l'adaptació teatral de la seua primera obra de la saga Harry Potter per als Escacs Vivents.
Festa d'Interès Turístic Nacional
L'èxit va fer que tot just uns anys més tard, exactament sis, el 2002, els Escacs Vivents de Xàbia fos declarat Festa d'Interès Turístic Nacional des del 2002. Una denominació honorífica atorgada pel Ministeri de Turisme certificant que aquesta festa ofereix interès real des del punt de vista turístic ia més compleix amb els criteris de continuïtat en el temps, arrelament i participació ciutadana, així com l'originalitat i la diversitat dels actes i les accions promocionals realitzades a aquest efecte.
ubicacions
La localització d'aquest esdeveniment ha recorregut diferents escenaris. Els seus inicis van ser a l'esplanada de l'escullera junt a la llotja i, posteriorment, a l'aparcament del port. Així mateix, una edició es va dur a terme al passeig marítim, junt a la platja de la Grava. També, i durant un parell d'anys, es va celebrar a l'interior del Pavelló Municipal d'Esports i, finalment, i actualment, des de les dues darreres edicions, és a l'Avinguda de Lepant —arteria principal del barri de Duanes de la Mar on s'acull aquest gran espectacle.
protagonistes
Els Escacs Vivents estan interpretats per un grup d'escolars de Xàbia d'entre 6 i 14 anys que escenifiquen una història diferent cada any. És una idea original per mitjà de la qual i, d'una manera didàctica, s'han donat a conèixer tant clàssics de la literatura universal com aspectes i esdeveniments de la història de Xàbia.
Cada any, aproximadament, hi intervenen una trentena de persones per organitzar-ho, pertanyents tant a la comissió de festes com alienes a l'entitat, amb la inestimable ajuda dels pares i mares dels xiquets participants.
Convidats d'honor
Com hem comentat, la representació de la partida es fa amb la presència d'un narrador que sol ser un periodista, escriptor de la localitat o de la comarca, i de dos jugadors que són el campió escolar local i un convidat d'honor que sol ser un personatge públic entre els que destaquen, entre les edicions celebrades:
- Pedro Duque
- Maties Prats
- Juan Carlos Ferrero
- Miguel Illescas
- David Ferrer
- Juan Luis Arsuaga
- Isabel Fernández
- Javier Reverte
- Consuelo Femenia
- Álvaro de Lluna
- Santiago Grisolía
- Marta Espinós
Hem de recordar que tres són Premi Príncep d'Astúries: Pedro Duque, Juan Luis Arsuaga i Santiago Grisolía.
I amb relació al canvi en la temàtica produïda des del 2016, l'organització va decidir contactar des d'aquell any amb ONG per difondre i visibilitzar els seus fins socials. Els convidats d'honor van ser representants de PayaSOSospital, Càritas i Associació Espanyola per a la Prevenció de l'Assetjament escolar (AEPAE).
Representacions fora de Xàbia
Sens dubte, la gran posada en escena que suposa els Escacs Vivents ha fet que l'organització siga cridada per donar-lo a conèixer a altres localitats, fins i tot, fora d'Espanya:
- Thiviers - 2006: la representació dels Escacs Vivents va viatjar fins a Thiviers, xicoteta localitat de la Dordonya, a França, amb motiu de l'agermanament entre Xàbia i aquesta població.
- Vitòria - 2007: la posada en escena a Vitòria va ser amb el Gran Mestre d'Escacs, Liviu-Dieter Nisipeanu i el ciclista Marino Lejarreta.
- Linares - 2008: els actors van acudir a Linares amb la presència en l'actuació del que era Campió del Món d'Escacs, l'indi Anand.
- Novembre de 2005: la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto va ser convidada a organitzar una representació a la ciutat mexicana de Morelia (capital de l'estat de Michoacán), i on les peces serien escolars i el vestuari, atrezzo i altres àrees correrien a càrrec de les seues famílies i del seu ajunt. A aquest efecte, el director dels Escacs Vivents, Rafael Andarias, es va desplaçar a aquesta ciutat; però, finalment, no es va poder fer (preparar uns escacs vivents és més complicat del que sembla a primera vista).
- Febrer de 2006: Andarias va viatjar de nou per impartir una conferència sobre el Poema Escacs d'Amor, el clàssic valencià del segle XV.
- Aquesta obra es va representar en adaptació teatral per a escacs vivents a l'edició de 2004. La conferència es va emmarcar en la sèrie d'actes culturals del 'I Festival Internacional d'Escacs de Morelia', on van assistir, entre altres destacades personalitats, l'escriptor Julio Llamazares (gran aficionat a aquest joc) i el prestigiós periodista especialitzat en escacs Leontxo García.Leontxo García va ser el narrador a l'edició de 2007 ia les actuacions de Vitòria i Linares.
-
Pedro Duque durant l'assaig de la IV edició (1999). Foto Tomàs Vallés -
Matías Prats durant l'assaig de l'edició del 2000. Foto Tomás Vallés -
Juan Carlos Ferrero durant la partida de 2001. Foto El País -
Jugadors de la VII edició dels Escacs Vivents (2002) - Foto Tomás Vallés -
Juan Carlos Ferrero a la VI Edició (2001). Foto Tomàs Vallés -
Participant de la VII edició dels Escacs Vivents (2003) - Foto Xepo Pérez -
Participants de la IV Edició (1999). Foto Tomàs Vallés -
Moment de la VII representació dels Escacs Vivent de 2002 - Foto Tomás Vallés -
Escena de la IX edició (2006). Foto Tomàs Vallés -
David Ferrer a la IX edició 2006 - Foto Tomás Vallés -
Escena de la IX edició dels Escacs Vivent de Xàbia (2006) - Foto Tomás Vallés
-
Muntatge del tapís dels Escacs a Linares 2008 - Foto Tere Sivera
-
Els Escacs Vivents visita altres ciutats. Linares 2008. Foto Lina Sapena
-
L'escaquista Anand i la seua dona en la representació de Linares (2008) - Foto Tere Sivera
-
Representació a Linares - Foto Tere Sivera
-
Participants dels Escacs Vivent a Linares el 2008 - Foto: Lina Sapena
-
Acte Escacs Vivent de Xàbia 2011
-
Escacs Vivent de 2011
-
Representació d'Escacs Vivent de l'edició de 2011
-
XVI Escacs Vivent de Xàbia
Escacs Vivent Xàbia i Mèxic
Assenyalar que a Mèxic hi ha una gran afició als escacs i prova d'això és que a la famosa plaça del Sòcol de Ciutat de Mèxic es va celebrar la sessió de partides simultànies més gran del món.
Morelia i la seua història pels escacs
Morelia és una bella ciutat –encara que poc coneguda– de més d'un milió d'habitants, el centre històric de la qual és Patrimoni de la Humanitat. Els morelians guarden un bon record d'Espanya, ja que el sacerdot Basc de Quiroga, durant la conquesta, a mitjans del segle XVI, els va defensar dels atacs d'altres pobles indígenes, va lluitar per abolir l'esclavitud i va castigar els espanyols que havien mostrat crueltat contra la població. Des de llavors, a Morelia no es guarda cap mena de ressentiment contra Espanya, sinó més aviat al contrari.
Durant la guerra civil espanyola, Morelia va acollir nombrosos xiquets republicans espanyols, molts d'ells valencians, que van poder refer-hi la seua vida, sent cridats des de llavors “els xiquets de Morelia”. Dins de les iniciatives culturals a Michoacán es troba, junt amb la potenciació del cinema i la música, la difusió dels escacs perquè desenvolupa el pensament lògic d'una manera més completa que altres activitats, per això la programació d'aquest magne esdeveniment.
25 aniversari
El 2021, els Escacs Vivents de Xàbia van commemorar el seu 25è aniversari, malgrat no haver celebrat l'edició 24 per la situació sanitària del COVID. La pandèmia del coronavirus va truncar, per segon any consecutiu, la celebració tradicional, però l'organització va voler manvan tindre, aquell any, l'essència de l'acte amb un concert especial.
L'Orquestra Simfònica del Centre Artístic Musical de Xàbia, sota la batuta de Joan Bou, va interpretar una selecció dels temes musicals que al llarg del seu camí han estat protagonistes a les representacions.
24a edició: Recuperada el 2022
L'organització dels Escacs Vivents no va voler deixar perdre la celebració de la que fos la 24a edició. La situació per la pandèmia va impedir la posada en escena, però després de la tornada a la normalitat, el 2022 i encara que amb el temps molt just es va optar per recuperar una de les obres ja escenificades, la d'Escacs d'Amor (realitzada el 2004) .
Però la passió per l'esdeveniment, l'escenificació i els canvis actualment es va fer una volta de 180º al guió i el 2022 se'n representa una versió totalment renovada.
L'arribada de l'edició 25
I finalment, el 2023, s'aconseguix celebrar, amb tota normalitat i amb un projecte "com a gran", l'edició del 25è aniversari com aquesta mereix. Ho fa amb una obra nova ideada per Álvaro Monfort i posada en escena per Raquel Violero que es titula '(A)MAR', jugant amb el significat de les dues paraules: Amar i Mar. Aquesta representació reflecteix el món real de la contaminació del mar i de manera imaginària el món submarí amb les deixalles humanes.
Galeria d'imatges
Vídeos
Resum de l'edició del 2013
Resum de l'edició del 2014
Que curiós. El jazz i sorolla que és a Xàbia Historica se suspenen i per als moros i els escacs que són al port si hi ha diners. A aquest govern el poble no li importa res, temps alhora…
Ho podrien fer alguna vegada a l'Arenal a la mateixa platja i així contribuir amb les zones oblidades de Xàbia.